Jordi Mas, Juli Alandes i Albert Sáez, guanyadors dels 43 Premis Octubre

25.10.2014

Febrer, del poeta Jordi Mas (Santa Coloma de Queralt, 1972), Trencatenebres, del professor i novel·lista valencià Juli Alandes (Castelló de la Ribera, 1968), i El periodisme després de Twitter d’Albert Sáez (Barcelona, 1965), han estat les obres guanyadores dels 43 Premis Octubre en les modalitats Vicent Andrés Estellés de Poesia —dotat amb 3.000 euros—, Andròmina de Narrativa —dotat amb 20.000 euros—, i Joan Fuster d’Assaig —dotat amb 6.000 euros—, respectivament. La cerimònia de lliurament dels premis ha tingut lloc aquest dissabte a la nit, en el tradicional sopar que se celebra al Centre Octubre de Cultura Contemporània.

PREMIATS 43POctubre Foto PRATS i CAMPS

Juli Alandes, Albert Sáez i Jordi Mas guanyadors dels Premis Octubre | Foto: PRATS i CAMPS

Jordi Mas, llicenciat i doctor en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha publicat tres llibres de poemes: Autoretrat amb esfinx (2008), Horus al desert (2009) i Sema (2010), així com el petit cicle Sic transit a la revista Artilletres (2010); ha traduït al català alguns clàssics japoneses com Contes d’Ise, d’autor anònim, la trilogia 1Q84, d’Haruki Murakami o Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki i s’ha interessat per incorporar els motlles poètics japonesos (tanka i haiku) a la literatura catalana. El jurat, format per Sam Abrams, Miquel Bezares i Teresa Pasqual, ha considerat que la seva obra, que ha estat escollida entre cinquanta-vuit originals presentats, és “una proposta sòlida, coherent i delicada amb el resultant de ser un llibre ple de sensibilitat i de gran aportació a la literatura catalana”, ha assegurat Miquel Bezares, membre del jurat, per a qui “ha estat una decisió ràpida i fàcil, per unanimitat”.

El mateix Jordi Mas confessava que en els seus poemes “hi ha una imatge central d’una noia caminant per un paisatge (el meu poble Santa Coloma de Queralt i la part del sud), el recorregut es fa durant la quaresma i és una mena de reflexió sobre la fertilitat en general”. Pel que fa al temps que es va dedicar a escriure Febrer, assegura que ho va escriure en dues fases “la primera fase, referent a l’escriptura dels haikus de manera independent, la vaig escriure el febrer passat i més tard vaig veure que els haikus s’havien d’explicar més i vaig afegir proses a la tardor de l’any passat. Ha sigut un projecte molt pensat però el temps d’execució ha estat molt ràpid”.

Juli Alandes, guanyador del premi Andròmina de Narrativa, ha estat escollit entre cinquanta participants amb Trencatenebres. Professor d’ensenyament secundari i novel·lista valencià, ha col·laborat en diverses publicacions, com El Temps, DISE i Daina, revista de literatura. Entre les seves publicacions, es pot destacar Ultramar (2004), Àcrates! (2007) —amb el qual va guanyar el premi Roc Boronat l’any 2006—, El crepuscle dels afortunats (2010), Mort mossàrab (2012) —obra guanyadora del premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant (2012)— i La mirada del cocodril (2014). El jurat, format per Vicenç Villatoro, Laia Climent i Pere Antoni Pons, ha considerat que la seva novel·la “és una obra calidoscòpica contextualitzada en la Guerra Civil que s’allunya dels tòpics”.

Juli Alandes, per la seva part, considera que “és un fresc històric que recorda la història del País Valencià des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la Guerra Civil”. El fil argumental és una sèrie d’assassinats produïts i narrats des d’un punt de vista múltiple, de manera que la història es construeix a partir dels diversos punts de vista. Alandes, per al qual aquesta novel·la era un “deute pendent”, la defineix com una novel·la “copista en la qual la realitat narrada es veu al mateix temps des de diverses perspectives”.

El periodisme després de Twitter. Notes per repensar un ofici, d’Albert Sáez, ha estat l’obra guanyadora del premi Joan Fuster d’Assaig, d’entre vint-i-quatre originals. El jurat, format per Joan Culla, Rosa Solbes i Pau Viciano, considera que “ha estat una decisió presa per unanimitat encara que hem valorat positivament dos dels tres treballs i a més és un treball viscut i molt recomanable per als estudiants i per al gran públic”.

Albert Sáez, periodista català, doctor en periodisme per la Universitat Ramon Llull, ha exercit de professor vicedegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, i ha treballat a diversos mitjans de comunicació, com Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i El Observador. Així també ha estat director adjunt del diari Avui des del 1998 fins al 2006 i ha col·laborat en diverses tertúlies. Entre altres obres, ha publicat El futur del nacionalisme (2005), L’endemà de la independència (en col·laboració) (2005), El llenguatge cristià en la cultura de masses (2001) i va guanyar el premi Joan Maragall 2000.

Segons l’autor, aquest assaig “és una reflexió de com les xarxes socials qüestionen el periodisme com l’hem fet fins avui”. També afirma que la seva obra pretén “verificar la informació i generar una conversa amb el públic sobre els fets més rellevants que passen i les opinions que es provoquen”. “El periodisme entès com una indústria que basa el seu negoci en el monopoli de la informació no té cap futur. El periodisme entès com l’ofici per verificar la informació i per compartir-la amb els lector i per generar una conversa en els lectors té tot el sentit del món. I les noves realitats que estan apareixent ens indiquen que per aquest camí hi ha futur”.