Jordi Martoranno, l’explorador incansable

4.02.2015

Els aficionats a l’art 100% gironí estan de sort. Aquest dimecres, 4 de febrer, s’ha inaugurat l’exposició Pintura, de Jordi Martoranno, amb motiu de la cloenda de la itinerància Formes en correspondència, que s’ha exposat durant més de dos anys per les comarques gironines. Pintura es compon d’una quarantena de peces amb les quals l’artista ha estat treballant al llarg de tot el temps que ha durat la itinerància. La mostra es podrà veure fins al 28 de febrer a la Casa de Cultura de Girona.

Jordi Martoranno és un explorador incansable de nous plantejaments artístics, i està contínuament connectat amb l’individu i amb tot allò que l’envolta. De la mostra Exposicions Viatgeres, l’artista n’ha extret unes vivències que han transformat el caràcter estètic i conceptual de la seva obra. Pintura és, doncs, el resultat d’un procés en què es manifesta la transformació del treball de Martoranno tant per mitjà dels espais expositius on s’ubica com de la voluntat i la sensibilitat pròpies de l’artista. Una mostra amb obres que han contribuït a reconstruir un discurs amb diferents tipus de llenguatges formals.

El mateix Jordi Martoranno explica, en el catàleg que s’ha editat per a la mostra, que per ell “pintar és una de les accions instrumentals més instintives de l’home, que permet connectar, de la manera més immediata, la realitat amb la consciència”, com també permet expressar “formes plenament relacionades amb el que ens sosté, ens defineix i, al mateix temps, ens connecta”. A Pintura conflueixen dos tipus d’experiències: la relacional, vinculada directament amb l’exposició itinerant de Martoranno, i la vivencial; aquella que des d’un principi li ha servit de font d’inspiració i que acaba abraçant un mateix concepte, com és l’estreta i tan peculiar relació de l’home amb el cosmos.

IMG_0331

Magdala Perpinyà, comissària de l’exposició, considera que la pintura de Martoranno  “té en compte una concepció universal del món que veu en el macrocosmos i en el microcosmos una unitat dinàmica que alhora es diversifica en múltiples correspondències i genera una xarxa de fenòmens comunicats tots entre si”. Una exposició, doncs, per veure una vegada i una altra, ja que, com diu Perpinyà, “la pintura de Jordi Martoranno no s’ofereix ni es lliura a l’espectador a primer cop d’ull”.

martoranno