Jordi Graupera fa una dissecció del cas Pujol en 43 tuits

29.07.2014

Ahir Jordi Graupera va sortir unes hores del seu aïllament per pronunciar-se sobre el cas Pujol. Graupera, que està tancat escrivint una tesi doctoral sobre la neutralitat de l’estat, va interrompre ahir el seu recés acadèmic per escriure a cop calent una ràfega de 43 tuits que Liz Castro ha recollit en aquest Storify.

Jordi Graupera a Nova York

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. “el sistema espanyol és essencialment corrupte en els seus mecanismes”, “el fangar espanyol”… Encara estem amb aquesta cançoneta de carregar totes les dolenteries de la Catalunya siciliana a l’opressió espanyola? Si no s’assumeix que corrupció la tenim ben arrelada, l’independentisme no passarà del nivell de les teories d’en Bilbeny.

  2. Si algú es pensa que això afebleix el procés sobiranista està ben equivocat. En primer lloc perquè en Pujol mai va ser independentista mentre manava; en segon lloc, fa més de deu anys que va deixar la política. En tercer lloc, és un moviment que va néixer de la societat civil i no dels partits.

    No tornaré a repetir totes les crítiques que s’han anat dient, però malgrat tot, hi ha la seva part positiva:
    1. si no hagués estat pel procés independentista aquest afer no s’hagués sabut mai (amb això penso com en Graupera, però jo m’ho miro des d’una òptica positiva).

    2. de manera implícita deixa en evidència el govern de Madrid. En el sentit que fa molts anys que ho sabien però callaven. També tenen informació d’aquest tipus de moltíssima altra gent.
    Se suposa que un govern ha de denunciar i processar totes les irregularitats que vegi. En comptes d’això, el que ha fet el govern espanyol és emmagatzemar-la, i només l’utilitza quan la persona en concret deixa de ser fidel o útil al règim. I això diu molt poc d’aquest govern.
    Roma no paga traïdors i Madrid tampoc. Aquest és el preu que en Pujol ha hagut de pagar per dir que era independentista, i d’això no en fa gaires anys. Potser si n’hagués sabut les conseqüències segurament no hauria dit ni fer absolutament res, però això ja és història ficció.

    3. hem de prendre nota de totes aquestes coses i d’altres perquè si s’ha de crear un país nou no hauríem de reproduir una legislació que afavoreix la corrupció. Per mi, tant important és un model del què s’ha de fer, com un model del que no s’ha de fer, i ara tenim una gran oportunitat històrica per crear un país amb un sistema molt millor i més controlat per la població.

  3. Retroenllaç: Jordi Graupera fa una dissecció del cas ...