Jordi Carbonell, Liz Castro i l’Anglo-Catalan Society, premis Pompeu Fabra

12.04.2016

Una de les fites principals que persegueixen els premis Pompeu Fabra, instituïts el 2008 per la Direcció General de Política Lingüística i atorgats de manera bianual, és reivindicar la normalitat de la llengua catalana. Per això, volen reconèixer les aportacions al foment de l’ús de la llengua catalana de persones, entitats, empreses o organitzacions. El lliurament dels premis tindrà lloc aquest dimarts, 12 d’abril, a les 18.30h al Palau de la Generalitat.

Liz Castro

Liz Castro

Es divideixen en les sis categories següents: premi Pompeu Fabra a la projecció i difusió de la llengua catalana, premi Pompeu Fabra a la trajectòria professional, científica o cívica, premi Pompeu Fabra de l’àmbit socioeconòmic, premi Pompeu Fabra de comunicació i noves tecnologies, premi Pompeu Fabra a la incorporació a la comunitat lingüística catalana, i premi Pompeu Fabra al voluntariat lingüístic. Aquest any els premiats han estat l’Anglo-Catalan, Jordi Carbonell, Casa Ametller, Softcatalà, Liz Castro i Punt de referència – Projecte d’extutelats, respectivament.

Anglo-Catalan Society (ACS)

Constituïda el 1954 a Oxford, l’Anglo-Catalan Society és una de les organitzacions de catalanística amb més trajectòria i ressò a àmbit internacional. Té com a objectiu promoure el coneixement de la cultura catalana a Gran Bretanya i Irlanda i fomentar les relacions culturals amb les comunitats catalanoparlants. Actualment està formada per més de 230 membres i n’és la presidenta d’honor Amèlia Trueta.

Ha rebut altres reconeixements, com el Premi Ramon Llull (1986), en reconeixement a la seva tasca al servei de la cultura catalana, i la Creu de Sant Jordi (1992). El 2016 ha rebut el Premi Pompeu Fabra a la projecció i difusió de la llengua, que està dirigit a persones o entitats que, pels seus estudis o per les seves activitats, hagin contribuït de manera destacada a la promoció i difusió de la llengua catalana, al seu reconeixement públic, o bé a activitats que tinguin aquest objectiu.

La introducció del català a algunes universitats britàniques, impulsat per Josep M. Batista i Roca, i les activitats de projecció de Catalunya a Anglaterra, pel doctor Josep Trueta són els antecedents d’aquesta organització. Actualment l’ACS serveix de fòrum professional per a aquelles persones interessades en l’ensenyament i la recerca en estudis catalans, així com afavoreix contactes i relacions amb d’altres entitats amb interessos compartits o similar, i reuneix persones de tots els territoris de parla catalana que estiguin interessades en la llengua, història cultura i societat catalanes. La seva activitat principal, que s’ha dut a terme des que es va fundar, és la conferència anual, que es fa amb la col·laboració de personal acadèmic universitari i té lloc a diferents campus britànics i irlandesos. La Societat Anglocatalana treballa estretament amb l’Institut Ramon Llull i dóna suport a la xarxa de lectors de la Gran Bretanya i Irlanda.

Jordi Carbonell i de Ballester

Nascut el 1924 a Barcelona i llicenciat en Filologia Romànica, Jordi Carbonell ha dedicat la seva vida a dos grans àmbits: a la política, i a la filologia. Va ser lector de català a la Universitat de Liverpool (1950-1952), secretari-redactor de l’Institut d’Estudis Catalans, on va ser membre adjunt de la Secció Filològica (1972), numerari (1982) i emèrit (1994). Del 1989 al 1995 en va ser secretari i, entre el 1991 i el 1996, director de l’Oficina d’Onomàstica. El 2001 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el 2014, el Premi Dignitat de la Comissió de Dignitat. Aquest 2016 ha obtingut el Premi Pompeu Fabra a la trajectòria professional, científica o cívica a persones o entitats.

Va ser director de la Gran enciclopèdia catalana (1965-1971) i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-1972), d’on el van expulsar per raons polítiques, va ser membre fundador de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973) i professor de la Universitat Catalana d’Estiu (1970-1975), de la qual, més tard, va formar part de l’equip rectoral (1990-1997). Entre el 1976 i el 1989 va ser catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Càller (Sardenya) i aquell mateix any va fundar l’Associazione Italiana di Studi Catalani, que va presidir entre el 1992 i el 1995.

D’entre els diversos estudis que ha realitzat, cal destacar-ne els de Joan Roís de Corella, de qui va editar l’Obra profana, i els de la cultura catalana del segle XVIII i principi del XIX al Rosselló i Menorca. També va estudiar especialment l’obra de Joan  Ramis i Ramis, sobre el qual el vam entrevistar a Núvol, la cultura catalana a Sardenya i, de manera més general, la història social de la llengua.

Jordi Carbonell i de Ballester

Jordi Carbonell i de Ballester

En l’àmbit polític, la trajectòria nacionalista d’esquerra i independent li va valdre diverses detencions: va ingressar dues vegades a la presó. El gener de 1971, en ser processat, va reivindicar el seu dret a declarar en català per denunciar la violació dels drets lingüístics, un fet que va tenir molta rellevància i que demostrava la violació permanent de l’Estat sobre aquest dret bàsic. Així mateix, Carbonell va tenir un paper molt destacat en les grans iniciatives unitàries de l’oposició antifranquista. Del 1996 al 2004 va ser president d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Casa Ametller

Casa Ametller és un exemple de negoci que utilitza el català amb normalitat, tant a les seves botigues, on comercialitza productes de la seva explotació agrícola, com al web: per tant, els seus productes i eines de comunicació són en català. La família Ametller es dedica al conreu de la terra des de la primera meitat del segle XIX. El 2001, Jordi i Josep Ametller van posar la primera pedra d’un projecte de creixement basat en una gestió integral del procés de producció i comercialització dels seus productes.

El 2012 l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) va lliurar el Premi Jove Empresari a Josep Ametller. Aquest 2016 Casa Ametller ha obtingut el Premi Pompeu Fabra de l’àmbit socioeconòmic per la seva contribució a fer de la llengua catalana una llengua d’ús habitual en aquest àmbit.

Softcatalà

Nascuda l’any 1998, Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fomentar la presència i l’ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies. Ha impulsat la traducció al català de centenars de programes que s’utilitzen àmpliament i ha fet una de les contribucions clau perquè el català sigui, avui dia, una llengua ben posicionada al món digital: actualment des del seu web es poden descarregar més de 150 programes traduïts al català.

Softcatalà ha apostat també per crear recursos lingüístics lliures, com el Recull de termes, que conté més de 1.500 termes anglès-català, la Guia d’estil de traducció de programari, una memòria de traducció amb més de 40.000 entrades que recull les traduccions principals que ha desenvolupat l’associació, i un corrector ortogràfic, que és l’estàndard en català per a tots els programes lliures. Així mateix, ha col·laborat amb el TERMCAT amb l’establiment de nous termes en català relacionats amb les noves tecnologies.

Softcatalà ha rebut diversos premis i mencions, com el Premi Nacional d’Internet, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya, el premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística, el Premi Nacional de Cultura 2005 o el Premi Arrova. Ha obtingut el Premi Pompeu Fabra de comunicació i noves tecnologies, pel seu projecte relacionat amb la comunicació i les noves tecnologies i que té un impacte pel que fa a l’ús social del català.

Liz Castro

Nascuda a Califòrnia el 1965, Elizabeth Castro, coneguda com a Liz Castro, és una escriptora, editora i traductors dels EUA, coneguda pels seus llibres sobre desenvolupament de llocs web i manuals d’HTML, i pel seu activisme per la independència de Catalunya.

Té un Bachelor of Arts per la Universitat de Pensilvània. Entre el 1987 i el 1993 va viure a Barcelona, on gestionava la traducció de programes informàtics. Després va tornar als Estats Units per escriure llibres sobre l’ús d’Internet i el World Wide Web. És autora de l’HTML, XHTML i CSS: Visual QuickStart Guide.

Ha participat activament en el moviment independentista català i la seva difusió internacional, amb l’edició de llibres com What Catalans Want, de Toni Strubell i Lluís Brunet, i Barcelona, Catalonia: A view from the Inside, the Mathew Tree. El 2013 Catalonia Pres va publicar What’s up with Catalonia? The causes which impel them to the separation, una col·lecció de 35 articles d’experts catalans que expliquen en anglès les reivindicacions actuals catalanes per un estat propi adreçades a un públic no català. Liz Castro ha obtingut el Premi Pompeu Fabra a la incorporació a la comunitat lingüística pel seu compromís amb la llengua.

Punt de referència – Projecte d’extutelats

Punt de referència és una entitat catalana sense ànim de lucre creada el 1997 per oferir acompanyament i suport al col·lectiu de joves extutelats que han d’emprendre la vida adulta un cop surten dels centres on han viscut sota la tutela de la Generalitat. La llengua vehicular d’aquesta entitat ha estat principalment el català, i ha permès que els joves no només milloren la comprensió de la llengua, sinó que la utilitzin i la parlin amb fluïdesa.

Punt de referència, doncs, té com a objectiu afavorir la integració social plena, la igualtat d’oportunitats i la millora de la qualitat de vida dels joves extutelats, en risc d’exclusió socials, i els acompanya en el seu procés d’emancipació. Tot això ho fan amb programes de mentoria, d’habitatge i de seguiment educatiu. El projecte Referents, per exemple, dóna resposta a la situació dels joves extutelats en risc d’exclusió social. Persones voluntàries donen suport a aquests joves i els ajuden a millorar les seves competències lingüístiques, socials i laborals, perquè puguin afrontar la seva emancipació amb èxit. Aquest any ha rebut el Premi Pompeu Fabra al voluntariat lingüístic, per afavorir i estendre l’ús del català a d’altres persones.