Jordi Carbonell, compromès amb el país, compromès amb la cultura

11.11.2016

Jordi Carbonell és una figura de gran reconeixement intel·lectual i polític, i és per això que, arran del seu traspàs, a «Serra d’Or» li hem volgut dedicar un dossier, al número de novembre, des de tres mirades diferents: la intel·lectual, per Maria Paredes Baulida, la política, per Josep-Lluís Carod-Rovira, i la relacionada amb la seva tasca a la revista «Serra d’Or», per Josep Massot i Muntaner.

Jordi Carbonell. (Foto: Barceló - Arxiu «Serra d'Or»)

Jordi Carbonell. (Foto: Barceló – Arxiu «Serra d’Or»)

«Com aleshores, hem de serrar les dents ben fort i lluitar, lluitar per la nostra llibertat total» (Jordi Carbonell, 12 d’abril de 2016). Ja ho deia Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, «ha estat un gran idealista, fins al final… una persona incòmoda que mai deixava de dir allò que pensava».

Maria Paredes ens dóna a conèixer la important activitat de Carbonell en «la recerca, la recuperació d’autors que han emprat el català en èpoques aparentment fosques de la nostra història literària, [com a] tasca imprescindible en la qual cal perseverar per cimentar sòlidament el futur del país i la seva cultura.» Paredes parla de Carbonell com una persona amb una gran passió per a la difusió de la cultura catalana i «amb una generositat intel·lectual inqüestionable». De fet, la seva contribució en el camp de la filologia és més que «notable [per] a la necessària reescriptura de la història cultural i literària de la cultura catalana, en especial la de l’edat moderna.»

Josep-Lluís Carod-Rovira ens explica la influència de Carbonell com a polític, que no sempre va ser fàcil, ateses les circumstàncies històriques amb què va coincidir. Els moments de censura i repressió van marcar la seva joventut, però res el va frenar. Fins i tot va ser «actiu en la campanya contra la constitució espanyola i no va votar l’estat d’autonomia que n’era fill.»

Per tot plegat, Carod-Rovira el considera «un intel·lectual posat en política per un imperatiu moral superior que el forçà, des del seu compromís nacional, a assumir funcions que en condicions normals hauria rebutjat per dedicar-se plenament a l’activitat acadèmica i de recerca.»

«El testimoni del seu compromís i la seva coherència» com a intel·lectual i polític, l’han fet avui «objecte de respecte i reconeixement generals», i inqüestionables, afegiríem.

Per acabar, hem volgut posar en relleu la seva relació amb la revista «Serra d’Or», ja que n’ha estat «sempre un referent […], com ho ha estat en tants altres camps de la vida i de la cultura de la Catalunya contemporània.» Josep Massot i Muntaner explica el paper de Carbonell a «Serra d’Or»: el febrer de 1959 «hi comença l’estructuració en seccions i Jordi Carbonell s’hi fa càrrec de la de “teatre”». La seva implicació en «Serra d’Or» va ser tan forta que, «malgrat les múltiples feines i els nombrosos problemes que se li van anar acumulant, mai no va deixar d’escriure a “Serra d’Or” quan li ho demanaven i a la mesura de les seves possibilitats.» El paper que va desenvolupar en la revista, era de «portar una línia dura, nacional i d’esquerra», segons les seves pròpies paraules.

En definitiva, Jordi Carbonell ha estat, i és, una figura intel·lectual que ha deixat petja per sempre en la història de Catalunya i la cultura d’aquest país. Sens dubte, un gran exemple de «l’amor a la família i al país, la coherència, el compromís i la dignitat d’un lluitador irrepetible».

No et perdis el dossier sencer al número de novembre de «Serra d’Or». Tu tries si el vols llegir en format paper o en digital!