Jordi Alcaraz. Transformant la matèria

15.02.2017

Des de fa unes setmanes, el Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas acull l’exposició “Esborradís”, de Jordi Alcaraz, una col·lecció d’obres que ens recorden Antoni Tàpies i Joan Brossa, en què la matèria té una importància cabdal. No és l’objecte que adopta una forma concreta, sinó la matèria manipulada, que la deixa entreveure: un joc estètic entre el fons i la forma al servei de les idees, del contrast icònic i de l’art conceptual.

Sense títol, 2016. Ulls de vidre i paper | Fundació Vila Casas

Jordi Alcaraz (Calella, 1963) és un d’aquells creadors que s’identifiquen pel seu estil de fusió. Barrejant tècniques, disciplines i materials, jugant amb aquesta matèria infinita, transformant-la, barrejant-la, alterant-la i deixant-la fluir. Artista multidisciplinari, polifacètic, eclèctic o fins i tot poètic. Tots aquests tòpics es podrien aplicar a la seva obra amb certesa i reiteració, però, curiosament, “Esborradís” manté una unitat formal impecable en tot aquest conjunt de manipulacions materials, amb una sèrie d’elements i de composicions concretes que fan de fils conductors de la mostra.

El primer quadre que trobem quan la visitem podria sintetitzar la reflexió anterior. Es diu “Arrossegar l’ombra” i, amb reverberacions tapianes a primer cop d’ull, consta d’una taca negra de tendència esfèrica darrere d’una capa de metacrilat foradada amb el mateix contorn. La taca té dos fils(ferros) que la subjecten i fan l’efecte d’arrossegar-la, fixats en una altra deformació del material. En conjunt, l’obra ens fa pensar en un globus voleiant tímidament, que no s’acaba d’enlairar. Visualment és força impactant, perquè el negre de la taca interactua amb el marró terrós del fons, i es fa inevitable relacionar-lo amb el color del cartró del paper de WC o el del Cola Cao poc diluït a la llet.

La resta d’estampes s’inscriuen en aquest estil, i els materials dialoguen entre ells: el metacrilat, el paper, el vidre i el ferro, però també la pintura i l’escultura. L’efecte final ens suggereix moltes coses, vagament intuïdes, reforçades pels títols que Alcaraz ha posat a cada obra, que accentuen la connotació del traç i de la forma. A partir d’aquí, no triguem a detectar dos conceptes que s’afegeixen a les formes de globus: els llibres, que hi són presents físicament (també de color marró clar i concretament del segle XVIII), i els rellotges, representats en alguns quadres. Tot plegat sembla quedar contingut en una idea molt sòlida però contradictòria, que s’escapa de la mesura: el temps.

“Esborradís” és un exercici d’equilibris, de lirisme visual i de desaparició. La majoria de peces presentades (un total de 40) han estat realitzades durant el 2016, fet pel qual moltes d’elles es mostren al públic per primera vegada: és el treball més recent de l’artista de Calella. I de fet el podem entendre com un compendi del seu univers creatiu. Una síntesi de bellesa plàstica transformada, també, a través de la ironia i el sentit de l’humor, que es poden confondre en l’originalitat de punts de vista que adopta Alcaraz, incloent la significació del vidre com a mirall en tant que espectadors.

Una paràbola sobre el misteri de l’art que ens aproxima a la metàfora de l’objecte. Una reflexió que ultrapassa el límit de les disciplines i que fa bandera de l’obra inacabada, tal com indica l’esborradís títol de la mostra. Un discurs sobre el volum, el llenguatge i el temps.

Podeu visitar l’exposició a l’espai A0 de Can Framis fins al dia 11 de juny. Més informació al web de la Fundació Vila Casas.