John Lanchester: “Sóc fill de la fi de l’Imperi britànic”

16.10.2015

En l’últim número de la revista L’Avenç d’aquest mes d’octubre podreu llegir-hi l’entrevista que Josep M. Muñoz ha fet a l’escriptor i periodista britànic John Lanchester, que ha centrat les seves últimes publicacions en la crisi financera del 2007-2010: Capital (2012), una novel·la sobre el Londres contemporani, i dos assajos, Whoops! Why Everyone Owes Everyone and No One Can Pay (2010) i How to Speak Money: What the Money People Say-And What It Really Means (2014).

John Lanchester | Foto Martí Albesa

John Lanchester | Foto Martí Albesa

Tot i que va néixer a Hamburg, va passar part de la seva infantesa a Hong Kong, es defineix com un fill de la “fi de l’Imperi” i va passar la seva infància estudiant en un internat d’Anglaterra. Abans d’iniciar la carrera acadèmica, va decidir treballar com a periodista: “I de seguida, i de manera molt afortunada, vaig trobar una feina d’editor a la London Review of Books”, explica Lanchester.

Un dels articles centrals del números és “Destino i la qüestió jueva”, un reportatge de Francesc Vilanova en què aborda la qüestió del problema jueu i com es va tractar en els mitjans de comunicació del moment. “Pair el final de la guerra, la nova realitat creada per aquest final i les conseqüències que deixava sobre el terreny, no va ser gens fàcil, ni a la redacció de la revista Destino. Política de Unidad, ni en cap altre cercle intel·lectual i polític franquista català”, escriu Francesc Vilanova.

Així mateix, L’Avenç publica el discurs que Patrick Modiano va pronunciar l’any passat, quan va rebre el Premi Nobel de Literatura, traduït per Margarida Casacuberta. “L’anunci d’aquest premi m’ha semblat irreal i estava ansiós de saber per què m’havíeu escollit. Aquell dia, crec que mai no havia experimentat d’una manera tan forta fins a quin punt un novel·lista és cec en relació amb els seus propis llibres, ni fins a quin punt els lectors en saben molt més que no pas ells, sobre allò que ha escrit”, va dir en un moment del seu discurs. I va tancar-lo així: “Però, sens dubte, la vocació del novel·lista, davant d’aquesta gran pàgina blanca de l’oblit, és fer ressorgir alguns mots mig esborrats, com aquells icebergs perduts que van a la deriva en la superfície de l’oceà”.

Rossend Arqués dedica un article a aprofundir en “La vida de Dante Alighieri”, una de les figures més importants de la història de la literatura universal. Sobre l’autor de la Divina Comèdia, tanmateix, tenim poques dades concretes: “Les notícies relatives al poeta provenen de documents d’arxiu, de testimonis relacionats amb les antigues biografies de Dante i de les referències autobiogràfiques amb què Dante farceix la seva obra”.

Finalment, cal destacar els articles d’Oriol Izquierdo, “Què ens passa amb la literatura?”, en el qual aborda els motius de la fallida del projecte cultural que es va gestar durant el Noucentisme, i el de Vicenç Pagès Jordà, “Iniciació a la crítica social”, un article sobre Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift que ha publicat aquest any Adesiara Editorial, sobre el qual Pagès assegura que és “un clàssic que admet diverses lectures”. Genís Barnosell s’endinsa en l’obra de Fernándo Díez, Homo faber, una obra “que ressegueix les idees de diversos autors sobre la consideració del treball en el món occidental, des de finals del segle XVII fins al 1945”. Val la pena de llegir, també, l’article de Jordi Puntí, “L’altra cara del boom”, que escriu arran d’un article de queixa de l’escriptor Santiago Roncagliolo sobre el creixent clima de crispació que hi ha en una Barcelona arrasada pel nacionalisme i que Puntí considera que demostra que Roncagliolo “un coneixement esbiaixat de la realitat de Barcelona”.

Podeu consultar el sumari i accedir als continguts aquí. Us recordem que la revista també es distribueix a quioscos i llibreries i la podeu comprar en paper aquí, o bé en la versió digital aquí i aquí.

Etiquetes: