John Lanchester: “La incultura econòmica és una via per al consentiment”

21.10.2015

“Escriure sobre els diners” és l’entrevista a John Lanchester que publica L’Avenç en el seu número d’octubre. En les seves últimes obres, l’escriptor i periodista britànic ha intentat plasmar el Londres contemporani i explicar de forma entenedora el llenguatge econòmic actual.

L’Avenç/JMM.

L’Avenç/JMM.

 

John Lanchester tenia 34 anys quan va publicar la seva primera novel·la, The Debt of Pleasure (El refinament del gust). Els primers anys de la seva vida els va viure de forma nòmada degut al que ell defineix com a exili econòmic dels seus pares, que van coincidir amb la fi de l’Imperi Britànic i el principi de la descolonització. Va néixer a Hamburg i es va criar a Hong Kong, passant momentàniament per altres ciutats i establint-se finalment al Regne Unit per estudiar en un internat a partir dels onze anys. Amb aquestes explicacions comença l’entrevista “Escriure sobre els diners” que Josep M. Muñoz fa a l’escriptor i periodista britànic pel número d’octubre de L’Avenç, que aprofundeix en la vida de l’autor.

Lanchester va viure a l’internat, a milers de quilòmetres dels seus pares, i després va decidir estudiar llengua i literatura a Oxford. Tot i que assegura haver après molt, també va adonar-se que “no estava fet per a una carrera acadèmica”, segons ell mateix explica, i va esdevenir periodista free-lance. El moment va ser l’adequat, recorda a L’Avenç: “Tinc un amic la filla del qual ha fet divuit anys, i van estar parlant de què volia fer ella, i la filla li va dir: ‘m’agradaria ser periodista’. El meu amic es va exclamar: ‘estimada, això és com dir que vols ser una teixidora!’, és a dir, com si es volgués dedicar a teixir cistelles l’any 1820”. Lanchester va convertir-se en l’editor de London Review of Books, tot traslladant-se a viure a Londres.

Londres. “M’és difícil escriure sobre la ciutat”, explica el periodista i escriptor, “ni tan sols estic segur si em sento com un londinenc. […] Pensava que a Londres patíem una bombolla immobiliària local, però de sobte al bombolla va petar… i es va desencadenar una crisi sistèmica global”, explica Lanchester quan Josep M. Muñoz li pregunta sobre les obres que ha escrit en els últims anys, totes relacionades amb economia: “Whoops! Why Everyone Owes Everyone and No One Can Pay” (2010); “How to Speak Money: What the Money People Say – And What It Really Means (2014) i Capital (2012). Lanchester demostra ser un bon comunicador tot escenificant el contingut del llibre Capital: “La imatge que tinc de Londres és com una bomba de diners que ha caigut al centre, i amb la irradiació, ha expulsat la gent que vivia al centre cap a la perifèria, i la gent que abans vivia a la perifèria ha desaparegut. I el que va sortir a Capital és la descripció del carrer on hi ha la classe treballadora blanca i ara no hi és […] Els diners han reestructurat el teixit social de la ciutat”.

En l’entrevista publicada al número d’octubre de L’Avenç, Lanchester reflexiona molt sobre aquesta gran ciutat anglesa i la seva gent, la diversitat cultural i el fet que cada cop hi viuen menys britànics. El risc, diu, és “que la resta del país es miri la capital com un lloc diferent. Com els catalans es miren Madrid […] I això va tenir un paper definitiu en el referèndum per la independència d’Escòcia, perquè els escocesos es miren Londres i no s’hi reconeixen”. L’autor tracta la ciutat i el moment econòmic que viu, i per això va veure la necessitat de crear un llibre que parlés del llenguatge econòmic. Aquest és “How to Speak Money”, on explica conceptes d’economia. Creu que “la incultura econòmica és una via per al consentiment” perquè en una democràcia la societat ha de saber de què parla i de moment no ho sap. Josep M. Muñoz el fa reflexionar sobre l’austeritat com a tractament per a un període de recessió, però Lanchester és contundent: “Hi ha molta gent que vol desmuntar l’estat del benestar […] L’austeritat no és més que un mitjà econòmic per a una finalitat política”.

El futur llibre de John Lanchester, però també reflexions sobre una de les seves obres més increïbles, Family Romance (2007), que relata la història real de com la mare de l’autor havia amagat que havia sigut monja fins que es va morir; i altres temes, els trobareu publicats a l’entrevista en profunditat “Escriure sobre els diners” que L’Avenç dedica aquest mes al prolífic escriptor.

Podeu llegir l’entrevista sencera aquí.