Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci

11.11.2013

El Museu d’Història de Catalunya acull fins al 6 de gener de 2014 una exposició dedicada a l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, coincidint amb el centenari del seu naixement. Jordi Artigas ens descobreix el món de l’autor de K.L. Reich.

 

Joaquim Amat-Piniella | Arxiu Comarcal del Bages (ACBG)

L’equip de comissaris de l’exposició, format per Josep Alert, Joaquim Aloy, Llorenç Capdevila i Àngels Fusté, ha estructurat la mostra en quatre ambients o recorreguts d’allò que va ser l’atzarosa vida de Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 – Barcelona, 1974). Cada etapa té un color característic: el groc, que significa la claror, la llum i l’optimisme, correspon a La República de les llibertats (1931-1936); el roig simbolitza la barbàrie de la guerra: Una vida marcada per la Guerra Civil (1936-1939); tot seguit, el color negre simbolitza l’horror nazi: Fugitiu, refugiat i presoner (1939-1945), i finalment, el gris s’ha associat a la llarga dictadura franquista: L’exili interior (1946-1974).

Els llibres son l’element central de l’escenografia de l’exposició: volums esperançats amb les pàgines obertes i d’altres esquinçats i cremats, d’etapes difícils. Però també unes significatives filferrades que acompanyen fotos dels camps de concentració, el malson del nazisme que sempre acompanyà, com a tants d’altres, Amat-Piniella.

En canvi, s’hi troba a faltar algun muntatge audiovisual sobre l’escriptor; és no es conserven imatges d’Amat-Piniella? Sens dubte, haurien estat un bon complement per a l’exposició. Com ja es habitual en els darrers temps, no s’ha editat cap catàleg, tan útil com era a les exposicions d’abans.

 

La República de les Lletres

Durant els anys de joventut, el nostre escriptor tingué una activa vida cultural a la seva ciutat de naixement, Manresa. Va ser articulista de la revista Ara (1930-1932) i al diari El Dia (1932-1934), on escriví sobre cultura i cinema: El doblatge dels films (16-10-1932), El cinema europeu (21-3-1934). Va ser cofundador del primer Cineclub i, afeccionat al jazz com era, obrí el Hot Club de Manresa.

Va militar a Esquerra Republicana i exercí de secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet. Per haver intervingut en els fets d’octubre de 1934 va ser empresonat. D’aquest episodi s’exposa una caricatura que li dibuixà Vicenç Prat. Posteriorment, amb l’esclat de la guerra ingressà a l’Escola Popular de Guerra de Catalunya i va ser destinat al front d’Andalusia com a tinent d’artilleria.

 

 

1939. L’exili.

Després d’haver estat en diversos camps de refugiats a França, intentà escapar a Suïssa però s’hagué de lliurar als alemanys i va ser deportat al camp de Mauthausen. Entre el gener de 1941 i el maig de 1945, data de l’alliberament aliat dels camps, Amat-Piniella va romandre no només a Mauthausen sinó també a d’altres camps que es podrien qualificar de més “suaus”, com Ebersee, Würzburg i Ternberg.

D’aquesta terrible experiència sorgí el seu llibre “clau de volta” com a escriptor: K. L. Reich («Els catalans als camps d’extermini de Hitler»), que escriví durant una estada a Andorra el 1945. L’obra no seria editada, però, fins al 1963, primer en castellà (Seix Barral) i poc després en la seva llengua original, el català (Club Editor).

El 1946, ja retornat a Catalunya, Amat s’establí a Barcelona on va començar a patir un amarg exili interior, agreujat per la mort prematura de la seva primera esposa, Maria Llaverias (neboda del dibuixant). D’ambdós es poden veure unes caricatures dibuixades per Josep Cabrero Arnal (signava com Arnal), company de fatigues a Mauthausen, de qui Amat va escriure «que els dibuixos pornogràfics de Cabrero Arnal destinats als comandaments del camp ens vàren salvar la vida.»

Per una denúncia que li féu un dirigent falangista de Manresa, va patir la humiliació de ser expulsat de la seva ciutat. Hi destaca també una fotografia de l’escriptor amb el seu fill Marcel, qui darrerament ha aportat nova documentació sobre el seu pare que ha estat afegida a l’arxiu manresà.

Montserrat Roig, a la seva obra Els catalans als camps nazis (Edicions 62, 1977) parla a bastament d’Amat-Piniella i la hi dedicà personalment.

 

Altres obres

L’exposició recull tots els seus llibres publicats, des d’un recull de poemes d’avantguerra, Ombres al Calidoscopi, passant per El casino dels senyors, una obra localitzada al vell casino del Passeig de Pere III (on ara Amat-Piniella té una una merescuda estàtua). L’exemplar exposat va ser dedicat a l’escriptor i historiador manresà Josep Tomàs Cabot. I altres obres com Roda de solitaris, La pau a casa i La ribera deserta. Pòstumament, el 1990, es va publicar un altre recull de poemes titulat Les llunyanies, alguns d’ells escrits a Mauthausen.

Recentment ha estat publicada l’obra de narracions inèdites Retaule en gris i també s’està preparant l’edició de la novel·la inèdita La clau de volta, així com una antologia de textos periodístics d’Amat i una biografia de l’autor. Aquesta darrera ens permetrà conèixer millor la vida i l’obra d’aquest escriptor que ha estat més reconegut públicament un cop mort, com passa de vegades al nostre país.

Amb retard també s’estan preparant les traduccions de K. L. Reich a l’anglès i al francès.

 

Activitats complementàries

El centenari del naixement d’Amat-Piniella ha instat un seguit d’actes reivindicatius i de commemoració de la seva obra, endegats al llarg de tot el 2013 tant a Manresa com a la resta de la geografia catalana, recolzats per l’Ajuntament de Manresa i altres entitats.

Des de l’adaptació teatral de K. L. Reich que dirigí Ivan Padilla a El Born Centre Cultural –en 2008 se n’estrenà una altra adptació dirigida per Frederic Roda-, fins a la sèrie d’actes i conferències celebrada a l’octubre i, durant el mes de novembre, els dies 14, 19 i 21, com la del proper dia 14: «Amat-Piniella: literatura del compromís» a càrrec de David Serrano, professor de la Universitat Ramon Llull i director del Centre d’Investigació de la Literatura Europea Concentracionària (CILEC). Totes les activitats tenen lloc al Museu d’Història de Catalunya; se’n pot consultar el programa a la web.

La reivindicació de la figura d’Amat-Piniella es fa, en aquest centenari, més palesa i necessària davant dels actuals i inquietants rebrots del franquisme, el feixisme i el nazisme. Tal com escrigué Amat: «El nazisme no ha mort del tot. L’oblit de tantes víctimes innocents seria facilitar el camí del seu resorgiment.»

 

Més informació:

www.mhcat.cat
www.centenariamatpiniella.cat
www.memoria.cat/amat/