Joana Serrat: cançons per sanejar l’esperit

4.05.2012

Joana Serrat

Foto: Albert Eritja

The relief sessions (autoeditat, 2012) és un disc doble gràcies al qual molts hem conegut Joana Serrat. Aquest, però, és el seu tercer treball discogràfic (els altres dos, Liffey i Hit The Pavement, els va publicar sota les sigles J.S.T.). The relief sessions conté setze cançons, en català i en anglès, en què es barregen melodies amprades del folk, el pop, el rockabilly, el country indie, el jazz… La cara A de The relief sessions va ser enregistrada el 2009 i la B el 2011. Les diferències entre tots dos enregistraments són tan evidents com els anys que han passat entre l’un i l’altre. S’hi entreveuen diferents estats d’ànim, així com diferents processos creatius.

Per què un disc compacte doble?

Quan el març del 2009 vam gravar les set cançons del que ara és la cara A, la intenció era fer-ne un EP. Però va passar el temps, vaig continuar composant i al cap d’un any vaig formar la banda que m’acompanya actualment en els directes. I el 2011 vaig gravar la cara B. Tot i que representaven moments vitals molt diferents, les cançons són el reflex d’un creixement personal i musical. Per això formen part del mateix projecte, tot i que tenen universos diferents.

Dius que aquest disc representa un abans i un després en la teva trajectòria musical. Què hi ha de diferent en aquest disc? Què aporta The relief sessions respecte dels treballs anteriors?

Bé, jo crec que el segell és Joana Serrat. Ara bé, en aquest tercer disc he treballat molt la sonoritat perquè cada cançó expressés exactament el que jo volia. D’alguna manera és el primer treball que controlo jo mateixa des del començament fins al final. Tenia molt clar com havia de ser el projecte. L’enginyer de so Marc Parareda va entendre perfectament el que volia i ho va disposar tot per tal d’aconseguir la sonoritat que jo exigia. A diferència dels altres dos treballs, en aquest he intentat fer una música orgànica. Jo diria que aquest disc és el més madur de tots tres: tan per les lletres com per les composicions. És un disc reflexionat, pausat i digerit.

En aquest disc inclous cançons en català. Sonen molt diferents de les cançons en anglès. N’ets conscient?

Jo crec que el que sona diferent és la meva veu: la flexibilitat vocal de cada idioma aporta una tècnica diferent. O almenys això és el que em sembla. En anglès tinc un to més nassal i en català potser ho faig tot més planer… Però pel que fa al concepte del disc i al que representen els temes, per mi no tenen sonoritats diferents. El que sí que es percep és la diversitat sonora entre les cançons que ofereix aquest disc doble.

Les melodies de les teves cançons sonen tristes. En escoltar les lletres, se’ns confirma aquesta percepció…

Sí, la veritat és que tinc tendència a compondre en hores baixes. Com va dir un professor meu de literatura, quan estem bé estem massa enfeinats vivint… Crec que tinc una necessitat de sanejar el meu esperit i he trobat una via per fer-ho: la música.

Estàs treballant en composicions noves? Cap on vas? O, el que és el mateix, projectes de futur?

Ara per ara, la promoció i els concerts ocupen força espai del meu temps laboral. Aquests dies estic treballant en un tema per als crèdits finals d’una pel·lícula en la qual també he participat. Tot i això, composo, com sempre, però de moment sense cap direcció concreta. La veritat és que quan penso en un proper disc em veig immersa en una línia similar però molt més treballada. Aquest disc l’hem produït en Marc Parareda i jo, però en el futur tinc molt clar que buscaré un productor musical: és essencial per explotar al màxim la qualitat d’allò que un fa.

Entre més concerts, al juliol actuaràs al Cruïlla, un dels festivals més importants de l’estiu a ca nostra. Què representa per a tu?

Estem molt contents que el Cruïlla ens hagi donat aquesta oportunitat: és un repte i una plataforma important per donar a conèixer la música que fem. A mi em suposa una dosi d’adrenalina i a la vegada un munt de nervis per estar a l’alçada del festival i demostrar que qui ens ha contractat no s’ha equivocat.

Vegeu el videoclip «Sharing wine (a summer tale)»