Joan Veny: “Sóc un enamorat de les paraules”

13.06.2015

“Em plau reiterar que sóc un enamorat de les paraules. Xalo amb el dring dels fonemes, em fascina la força potent d’un significat, em meravella la frondositat de geosinònims entorn d’un concepte, em fa respecte un arcaisme cobert per l’òxid dels segles, m’entristeix el desús, la mort d’una paraula, m’anima com a senyal de vida el naixement de noves unitats, especialment quan són productes genuïns, de la creativitat dels nostres parlants, però m’emociona especialment conèixer l’origen d’un mot.” Així s’expressava Joan Veny i Clar (1932) durant l’acte de lliurament del 47è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que va tenir lloc aquest dilluns al vespre al Palau de la Música Catalana, omplert de gom a gom.

Joan Veny, Muriel Casals i Quim Torra al lliurament del Premi | Foto: Pere Virgili

Joan Veny, Muriel Casals i Quim Torra al lliurament del Premi | © Pere Virgili

Joan Veny i Clar, catedràtic emèrit de Filologia Catalana i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va rebre aquest dilluns 8 de juny el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix Òmnium Cultural. S’ha especialitzat en el camp de la dialectologia, l’edició de textos i la història de la llengua, i ha dedicat una atenció especial a la dialectologia. Al llarg de la seva vida, ha publicat nombrosos articles sobre lingüística catalana, especialment sobre dialectologia, geolingüística, etimologia i contacte de llengües.

Nascut a Campos, durant la seva infantesa va descobrir quina seria la seva vocació principal: “Arran de diverses visites als arxius del poble, vaig adonar-me que els meus avantpassats, a més de parlar el mallorquí, també l’escrivien. Va ser una revelació que em va obrir horitzons. Des d’aleshores va esclatar la meva passió per la nostra llengua.” Així és com va començar una llarga carrera dedicada a la geolingüística, i que l’ha portat a elaborar obres de referència i d’equip com Atles lingüístic del domini català, el Petit Atles, Estudis de geolingüística catalana, Atles linguistique roman, entre altres.

A la Universitat de Barcelona, on va estudiar Filologia Romànica, va seguir el mestratge de grans mestres, noms que no pot oblidar i que va mencionar durant un emocionat discurs: Francesc de Borja Moll, “que va redactar i posar fi al magne diccionari orgull de tot un poble”, Antoni Maria Badia i Margarit, “mitjançant el magisteri del qual vaig entrar al temple de la filologia”, Joan Bastardas, “que, llegint els meus treballs, els va fer més sòlids i més valuosos amb els seus suggeriments”, i Joan Coromines, “únic i irrepetible monstre de l’etimologia, torrent d’erudició que ha escodrinyat el nostre cabal lèxic fins a arribar a les entranyes”. També va tenir un record per a Pompeu Fabra, “que ens va treure del caos en què ens trobàvem”.

De Joan Veny, doncs, el jurat en va valorar l’“excel·lència de la seva obra científica, la dilatada activitat docent i el compromís amb la llengua catalana”. Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, ha reivindicat el filòleg com “un savi complet, un intel·lectual en el sentit més ampli” i un defensor de “la llengua amb una lluita sorda i constant”.

El lliurament va convertir-se en un acte reivindicatiu per a la unitat i el futur de la llengua: “La nostra llengua és una, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer. La història abona aquesta palpitant realitat. Un diasistema amb lleus variants que acoloreixen el discurs i no dificulten la intercomprensió. Per això hem denunciat i condemnat els governs que, dins la catalanofonia, han promogut desconnexions de canals mediàtics i han posat través de i en la llengua pròpia. Amb la llengua no s’hi juga”.

Així mateix, Joan Veny va voler reivindicar la importància del moment històric que s’està vivint: “Sabem que el procés sobiranista té els seus detractors a l’altiplà, però alguna veu discrepant ja s’havia aixecat cap als anys trenta del segle passat”. I va continuar: “La nostra nit va ser molt llarga, però va sortir el sol i ara cal esperar la plenitud del migdia. Quan somiem sols, només és un somni, però quan somiem junts el somni es pot convertir en realitat”. De la mateixa manera, Muriel Casals va voler felicitar-se perquè “a les Illes i al País Valencià puguin governar aquells que parlen i estimen la llengua que compartim”, esperant “que es pugui reconstruir ben aviat l’espai lingüística, cultural i comunicatiu dels Països Catalans”.

L’acte es va cloure amb l’espectacle titulat “Geografia Joan Veny”, presentat i escrit per Joaquim Maria Puyal. Consistia en un itinerari per la figura i obra del filòleg, que combinava música, teatre o vídeo: una glossa a càrrec de Joan Mas, una conversa entre el mateix Puyal, Pere Jou i Anna Subirana, l’actuació del cantautor Pep Gimeno “Botifarra” i dels Qu4rt Pr1mera, i un fragment del monòleg “Acorar” de Toni Gomila. De fons, uns vídeos reflectien la seva ingent obra.