Joan Triadú. Cartes a Carme Porta

Avui 30 de setembre fa cinc anys que va morir l’escriptor Joan Triadú. Núvol commemora aquest aniversari amb la publicació d’unes cartes i postals inèdites que Traidú va escriure a la seva amiga Carme Porta.

Aquest dimecres 30 de setembre fa cinc anys que va morir l’escriptor Joan Triadú. Núvol commemora aquest aniversari amb la publicació d’unes cartes i postals inèdites que Triadú va escriure a la seva amiga Carme Porta. Les podeu llegir descarregant-vos l’ebook aquí. Aquest recull de cartes és el testimoni d’una amistat i d’un temps. L’edició ha anat a càrrec de Susanna Àlvarez i Montserrat Bacardí, que ens expliquen aquí els lligams que unien aquests dos personatges.

Joan Triadú treballant a l'estudi de casa seva

Carme Porta i Escayola (Barcelona, 1916 – 2013) i Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, 1921 – Barcelona, 2010) es van conèixer a l’Escola Infant Jesús de Barcelona, anomenada popularment de les Dames Negres, on ell va entrar a treballar el 1945. Tot just acabava de superar la tuberculosi, s’havia llicenciat en llengües clàssiques i havia emprès una festa literària a Cantonigròs. Per guanyar-se la vida feia classes en dos centres més: a l’escola Betània i al Virtèlia. Bàsicament impartia grec i llatí, per bé que mirava d’introduir, amb discreció, alguns apunts de llengua i literatura catalanes. El 1948 li va sortir l’ocasió d’ocupar un lectorat a la universitat de Liverpool, per dos cursos. En tornar, amb algun llibre ja publicat i algun altre d’embastat, va reprendre la docència a les tres escoles, docència per hores, que acumulava als matins i que li deixava les tardes lliures per a la militància cultural. El 1951 ja va entrar en contacte amb el Centre d’Influència Catòlica Femenina (CICF), del qual el 1964 va esdevenir director i al qual va estar vinculat tota la vida.

Carme Porta havia nascut al carrer de Mir de Sant Andreu del Palomar. El pare, un cabaler que provenia de la Cerdanya, tenia la dèria que els fills estudiessin, i així ho van fer tots tres: la Montserrat, infermeria; l’Antoni, medecina, i la Carme, física. El germà va morir jove, d’accident, amb dos fills petits, que les dues germanes van acomboiar sempre. Van viure juntes tota la vida, dedicades a la família i a les amistats, a la feina i als lleures. A les Dames Negres, on Carme Portava va treballar del 1946 al 1981, ensenyava matemàtiques i física, en castellà i francès, les dues llengües de l’escola durant el franquisme. La superiora i directora en la darrera etapa, Núria Gelpí i Vintró, sintetitzava la feina de Porta, a El imprevisible soplo del espíritu. Historia de las religiosas del Niño Jesús. Nicolás Barré en España [1997], en aquests termes: “Carme Porta, con 35 años de servicio incondicional a la escuela demostrando una profesionalidad constantemente renovada y un envidiable rigor científico; profesora de matemáticas, preocupada siempre por la formación del alumnado, dando ejemplo de profunda fe y de vivencia cristiana”.

Amb Joan Triadú compartia el gust per un paisatge muntanyenc i verge (ell, Cantonigròs, i ella, Das), el sentiment de catalanitat i l’afecció per la lectura (palesa en les nombroses llibretes que se’n conserva de registre sistemàtic de les lectures que feia, amb anotacions escadusseres), com també els compartia amb la professora i amiga Dolors Pàmies (muller de l’escriptor Alfred Badia), mestra de la República que a partir de 1939 només va poder exercir en l’ensenyament privat.

En les Memòries d’un segle d’or (2008), Joan Triadú evocava breument l’experiència de les Dames Negres, amb un punt de fredor i d’ambivalència: “Les Dames Negres eren d’origen francès. N’era monja, ja d’edat avançada, una tia de Miquel Coll i Alentorn. Totes portaven el nom de la Mare de Déu o d’un sant o una santa. Eren intel·ligents, cosa que no passa sempre en les monges dels millors col·legis. La superiora, Sainte-Marie des Anges, ho era molt. M’hi havia portat el professor de grec i eminent lingüista Joan Bastardas. Em van guardar la feina quan vaig marxar cap a Anglaterra. Tot i que fossin avançades, a les meves classes hi assistia, al capdavall de tot, una sor que feia ganxet. El professorat era, doncs, femení, un esplet de bones companyes”.

Entre aquell esplet, va travar una bona amistat amb Carme Porta, com revelen les cartes i postals zelosament guardades per ella (en mans, ara, de la seva neboda, Anna Porta). Ens n’han pervingut 39, de les quals 33 corresponen a Triadú i només 6 a Porta (dipositades al Fons Joan Triadú de l’Arxiu Nacional de Catalunya). Són datades entre 1948 i 2001, si bé el gruix correspon al període 1948-1954, l’estiu abans que Triadú formalitzés el compromís amb Pilar Vila-Abadal.

Joan Triadú i Carme Porta (la tercera per la dreta) a les Dames Negres

Una part són circumstancials, records d’estades en diversos llocs o notetes eventuals, però una altra part són lletres carregades de sentit i de valor documental, literari i humà. Ens mostren un Triadú jove, el d’una etapa subsegüent a Dies de memòria 1938-1949. Diari d’un mestre adolescent (2001), però encara en camí d’iniciació al món laboral i literari i de recerca personal. És un Triadú observador, inquiet, taxatiu, emotiu, alegre i juganer (fins i tot en l’ús de la llengua), que potser contrasta amb la imatge, ja de gran, que més comunament ens n’ha quedat fixada. En el tracte amb Carme Porta, hi va trobar, sens dubte, comprensió i complicitat.

Us podeu descarregar Cartes a Carme Porta de Joan Triadú fent clic aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació