Joan Sellent i Miquel Desclot, cara a cara

21.04.2017

Aquest dissabte 22 d’abril, Castellar del Vallès acull un acte únic: Joan Sellent i Miquel Desclot presenten les seves respectives traduccions de Shakespeare, acompanyats d’actors i actrius que recitaran fragments de les seves versions del dramaturg anglès. L’acte de presentació se celebrarà aquest dissabte a les 19:30 h, a l’Auditori Municipal de Castellar del Vallès

Miquel Desclot i Joan Sellent conversen amb Anna Guitart

Mai és tard per començar a llegir Shakespeare… per què no començar aquest Sant Jordi? “Si William Shakespeare segueix tenint molta presència en els teatres, les seves obres tenen també una presència renovada a les llibreries”, deia Anna Guitart en el programa Tria 33 en què els traductors Joan Sellent i Miquel Desclot conversaren sobre la necessitat de retraduir els clàssics i sobre què comporta traduir el gran Shakespeare. Us fem cinc cèntims del que van explicar aquests traductors durant el programa perquè les ganes de llegir Shakespeare us comencin a créixer.

La Biblioteca del Núvol, que fins ara havia estat exclusivament digital, ha encetat una nova etapa amb Versions a peu d’obra, un volum de més de mil pàgines que aplega deu obres de Shakespeare traduïdes per Joan Sellent. El volum conté Hamlet, Coriolà, El rei Lear, Ricard II, Ricard III, Nit de reis, Conte d’hivern, El somni d’una nit d’estiu, i Venus i Adonis. Totes elles tenen una particularitat, i és que han estat encàrrec per ser interpretats. El primer va arribar fa 18 anys: Lluís Homar volia muntar un Hamlet i va demanar la traducció a Joan Sellent. En aquest sentit, Sellent celebra que cada vegada s’hagi anat estenent la pràctica d’incloure el traductor del text que es vol posar en escena en el mateix equip de l’obra. “De la mateixa manera que s’encarrega l’escenografia o el vestuari, s’encarrega la traducció; així el traductor s’incorpora en l’equip amb una traducció nova feta expressament per aquell muntatge”, explicava Joan Sellent al Tria33.

D’altra banda, Miquel Desclot ha publicat aquest any un volum amb les cinc peces de Shakespeare que ha traduït fins ara. El trobareu a Edicions Proa sota el títol Tria d’obres. Hi inclou tres tragèdies (Romeu i Julieta, Otel·lo i Macbeth) i dues comèdies (Com us plagui i La tempesta). Per Desclot, qualsevol traducció és “una lluita i una festa”, i Shakespeare encara més: “lluites amb un text d’un altre que has de convertir en un text teu i que faci la mateixa funció de l’original.” Per tant, és el plaer de crear una cosa nova i el repte de ser fidel a allò que deia l’altre, explicava Miquel Desclot.

Fer un Shakespeare entenedor però sense abaratir-lo

Quan Lluís Homar va encarregar el Hamlet a Joan Sellent es van posar d’acord que calia crear una obra entenedora però sense abaratir-la. Com s’aconsegueix això? Per Joan Sellent, “fer un llenguatge entenedor vol dir crear un material lingüístic que l’espectador actual pugui identificar; això no vol dir que no es pugui arribar a recrear amb la mateix eficàcia els nivells poètics i retòric de l’original”. Aquesta és la gran dificultat de traduir Shakespeare al segle XXI.

Per exemple, explicava Sellent, “tu com a traductor pots decidir que ara posaràs un arcaisme: cogitar en comptes de pensar… Però no et pensis que això li donarà més nivell poètic, estètic o retòric a la traducció; el que li donarà és estranyesa.” En definitiva, cal trobar l’equilibri entre fer entenedor i “fer més entenedor del compte…”, és a dir, mastegar excessivament el llenguatge. 

La importància de la paraula del teatre de Shakespeare

Durant la conversa al programa Tria33, Joan Sellent i Miquel Desclot van demostrar que per traduir Shakespeare no només has de tenir una bona habilitat lingüística sinó també cal que siguis un gran coneixedor de la història del teatre de l’època.

I és que per Shakespeare, la paraula era molt important, perquè en aquella època no existien les escenografies que tenim ara, tot el que tenien era la paraula. “I a més a més no els interessava res més”, explicava Miquel Desclot. “La gent més senzilla que seien per un penic al terra de la zona de platea quedava enlluernada amb una obra que potser no n’entenien ni la meitat, però els fascinava el doll verbal que els oferia el poeta”. A més a més, afegeix Joan Sellent, “era una època en què l’anglès com a llengua de cultura encara s’estava acabant de formar i consolidar, i és clar, per aquelles persones la majoria de les quals eren analfabetes, veure que la seva llengua podia sonar tant bé era gratificant i un motiu d’orgull.”

La musicalitat del vers de Shakespeare

Els traductors explicaven que el públic analfabet de l’època quedava fascinat amb la musicalitat d’allò que sentia dalt de l’escenari. Això és primordial cuidar-ho i resoldre-ho d’una manera que respongui a l’original a l’hora de traduir Shakespeare. Cal cuidar musicalment el text perquè, en paraules de Joan Sellent, “com més bé sona allò que dius, més arriba al destinatari i més li fa creure que ho ha entès.”

“De vegades oblidem que la música forma part del significat”, afegeix Miquel Desclot; “la música del vers no és una música que posem damunt les paraules, la música no és accessòria, no és un vestit que es posa damunt de la llengua, sinó que forma part del missatge.”

I és que la feina del traductor de teatre no acaba quan poses el punt i final al text, sinó que hi ha una segona part que consisteix en veure com sona en boca dels actors que l’han de recitar. “Aquestes fases següents a la meva feina en solitari sempre les tinc en compte i a més a més són molt emotives pel traductor! El dia de la primera lectura, amb tots els actors asseguts al voltant de la taula, sents per primera vegada en boca dels actors com sona aquest text amb qui t’has barallat tant; per mi és un dels moments més emotius del procés.”, explicava emocionat Joan Sellent.

Miquel Desclot, coincidint amb Sellent sobre l’emotivitat d’aquesta última fase del procés de traducció, va afirmar que el teatre és l’últim lloc que ens queda per valorar la paraula. “El teatre és el lloc on encara ens queda la paraula en estat de vitalitat pura. I per tant és una meravella poder-te expressar pel teatre “.

Els dos traductors desprenent una passió envejable per la seva feina i van concloure la conversa amb Anna Guitart al Tria33 afirmant que “després de traduir Shakespeare ets un altre”. Traduir Shakespeare et canvia… I llegir-lo també.

L’acte de presentació se celebrarà dissabte a les 19:30 h, a l’Auditori Municipal de Castellar del Vallès. Serà una veritable festa de la gran literatura. Podreu escoltar les meravelloses paraules de Shakespeare, traduïdes de manera excel·lent a la nostra llengua per Joan Sellent i Miquel Desclot i llegides per Sílvia Bel, Imma Colomer, Jordi Boixaderas, entre altres actors i actrius.

No és la primera vegada que Desclot i Sellent es troben per conversar sobre els seus Shakespeares. Ja ho van fer fa unes setmanes en una entrevista conjunta que els va fer Anna Guitart al Tria 33. Ho podeu veure aquí sota. I també repetiran la presentació conjunta a l’Ateneu Barcelonès el dia 24 de maig a les 19h.