Joan Margarit: “Escrivim poesia per protegir-nos de la intempèrie”

“No ens cansem de Margarit perquè Margarit no s’ha cansat de la vida. La seva poesia ens sacseja i ens acaba transformant.

Arriba octubre i, un any més, el calendari ens parla de fulls i de fulles, de dies i dates, i sobretot de poesia. Un any més –i ja en van tretze- el Festival de Poesia de Sant Cugat torna a obrir les seves portes per apropar-nos els versos, per intentar que els fem una mica més nostres, per gosar convertir l’excepcional en habitual durant set dies.

Aquest diumenge 20 d’octubre el Festival de Poesia de Sant Cugat agafa aire per cridar ben fort que ha tornat, un any més, per celebrar la poesia i al mateix temps homenatjar un dels nostres poetes. L’any anterior va ser el torn de Francesc Garriga Barata; enguany, pren el relleu Joan Margarit.

No he llegit Margarit tant com voldria, tret d’alguns poemes esparsos i el seu llibre Joana. Amb curiositat, doncs, cap a quarts de dotze del matí ens dirigim a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater per donar el tret de sortida a aquest festival juntament amb el propi poeta, públic, amics i les diferents autoritats. L’espai de la biblioteca acull una magnífica exposició sobre l’obra de l’autor, Joan Margarit: Arquitecte de la paraula, fins al 31 d’octubre per acostar-nos la figura del poeta nascut a La Segarra el 1938.

Al migdia la comitiva es trasllada al Teatre-Auditori de Sant Cugat -que aquest any celebra el seu vintè aniversari- per continuar els actes d’inauguració del Festival. Ja a l’escenari, la mestra de cerimònies ens descriu la poesia com “la medicina de l’ànima” i a Joan Margarit, com “el poeta del dolor però també de la felicitat”. Després d’aquesta definició, espero la glossa de Sam Abrams, poeta i amic de Margarit, per saber més sobre la seva obra. Abrams, solemne i cordial alhora, destaca la responsabilitat del Festival de saber transmetre els valors inherents a la poesia i la figura de Joan Margarit en haver-lo escollit com a poeta d’honor d’enguany. De Margarit, en diu que té la capacitat de “reinventar-se a cada tram de la seva vida”. Sam Abrams lloa la tenacitat, la disciplina i la cultura del poeta homenatjat; de la seva glossa, en destaca especialment l’asseveració que deixa caure amb rotunditat en un moment del discurs: “No ens cansem de Margarit perquè Margarit no s’ha cansat de la vida”. Abrams, finalment, ens assegura que la poesia de Joan Margarit “ens sacseja i ens acaba transformant”. Afirmacions que esdevenen promeses en aquells que esperem sentir més del poeta que ens acompanya en aquest acte, assegut a primera fila.

Després de les intervencions de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i de Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, i de l’entrega d’un retrat de l’autor fet a llapis per l’artista de la ciutat Adolf, Joan Margarit fa acte de presència a l’escenari per dir unes paraules. El poeta fa vàlides i certes les afirmacions dels diferents oradors: Joan Margarit sacseja amb la força del seu discurs.

Per a Margarit, la poesia és, juntament amb la música, una de les eines de gestió de la tristesa. Davant la situació de l’ésser humà a la intempèrie on ha de viure, l’home disposa de certs mecanismes de defensa contra aquest medi hostil. Un d’ells és la ciència, la qual utilitzem de forma planera, donant-li un ús senzill i quotidià. Quan la intempèrie ataca pel cantó no físic i se’ns endú un ésser estimat, no hi ha botó per fer desaparèixer el dolor sinó que hem d’aprendre a gestionar-lo per tal que es transformi en tristesa, assegura el poeta. La tristesa sí que és un sentiment mal·leable que es deixa gestionar a través de la cultura. En aquest punt, Joan Margarit fa una crida contra les retallades en l’àmbit cultural, tot assegurant que el fet de no invertir en cultura posa en perill el nostre futur. Ja per acabar, el poeta ens ofereix la lectura d’un dels seus poemes, Casa de misericòrdia, a través del qual ens fa una analogia de la poesia com el darrer refugi de les persones.

Per cloure l’acte d’inauguració del Festival, els actors Jordi Boixaderas, Ferran Frauca i Joan Pera, dirigits per Carles Canut, interpreten l’espectacle La veu d’un saxo en la boira, basat en l’obra de l’autor, acompanyats d’un quartet de jazz.

Joan Margarit no decep: tal com diu Sam Abrams, és un autor que no s’ha cansat de viure sinó que traspua vida i, com a bon metge de l’ànima, la transmet amb contundència a través de la seva poesia.

Arriba octubre i, amb ell, la poesia. Tenim per endavant set dies per poder amarar-nos-en. No ho desaprofiteu.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació