Joan Lluís Bozzo: “Scaramouche té escenes èpiques en què el poble s’aixeca”

21.09.2016

Núvola, el podcast del digital de cultura, prepara un programa especial pel pròxim dimarts sobre el musical de Dagoll Dagom. Maria Tikas, Alejandra Céspedes i Eva Comas Arnal hi entrevisten Joan Lluís Bozzo.

Joan Lluís Bozzo durant els assaigs de Scaramouche | © David Ruano

Joan Lluís Bozzo durant els assaigs de Scaramouche | © David Ruano

Poques hores abans de la preestrena del musical Scaramouche de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo seu a la primera fila de butaques del Teatre Victòria i, enmig de la foscor, va donant ordres als divuit actors que formen part del repartiment de l’espectacle. Fa hores que assagen. Estan cansats, però la il·lusió i els nervis per l’estrena que s’acosta els fan posar fins l’última gota d’energia en aquests darrers assajos. “Va, que quan acabem anirem a fer uns calamarcets”, diu Bozzo amb la seva veu característica.

A dalt de l’escenari, una guillotina. Els focus il·luminen Ana San Martín que s’agenolla per donar les gràcies a una altra actriu… I, mentre tot això passa, l’equip de Núvola, el podcast del Núvol, entra amb molt de sigil i s’espera per saludar el director.

“Veniu, veniu, que buscarem un lloc on no hi hagi gaire soroll”, ens diu Bozzo amb aquella generositat que desprenen els gran homes de teatre. “Ara anem cansats, estressats, sembla que res hagi de sortir, però al final sempre acaba sortint tot bé”, assegura. Nosaltres ens hi acostem amb reverència. Alguna de nosaltres se sap totes les cançons de Mar i cel i ens hem llegit el llibre Viatge al centre del musical que Bozzo va publicar fa pocs mesos. Tenim a punt les gravadores pel podcast i la càmera de fotos. Tot preparat per saber més coses sobre Scaramouche, la comèdia musical que es presenta com una de les grans obres de teatre d’aquesta temporada.

Abans que res, li preguntem a Bozzo quina va ser l’espurna que va engegar aquest projecte i ell no dubta: “La guspira la va posar el compositor Albert Guinovart, que ja fa anys ens va explicar que era un enamorat de la pel·lícula de George Sidney i que li venia molt de gust convertir-la en musical”. En aquell moment no va ser possible de tirar l’obra endavant, però fa una mica més d’un any Dagoll Dagom va començar a dur a la realitat aquella idea del compositor. “Per nosaltres, treballar amb Albert Guinovart és una garantia d’èxit, ja serà la tercera col·laboració amb ell i hem de dir que la música que ha fet per a Scaramouche és molt bona”.

L’obra, creada a partir de la novel·la de Rafael Sabatini, se situa en els moments d’agitació i de canvi promoguts pels revolucionaris francesos a finals del segle XVIII. En aquest sentit, “crec que l’obra té uns moments èpics molt impressionants, els moments en què el poble s’aixeca contra la noblesa”.

Davant d’aquesta afirmació, és inevitable que li preguntem si del seu Scaramouche se’n podrà fer una lectura política. Bozzo no s’ho pensa dues vegades: “Els paral·lelismes amb la nostra situació política són evidents. Estem en un moment en què el poble desitja un canvi i el poder no el concedeix”.

“Ja sigui per l’aspiració sobiranista, ja sigui pel cantó de lluita social, la ciutadania vol canviar les normes del joc i el poder es resisteix absolutament a que aquestes normes canviïn”, assegura Bozzo.

Però no tot és lluita i reivindicació a Scaramouche. També hi ha moments per riure, per emocionar-se… “És una comèdia!”, sentencia el director per qui el major desig en aquests moments és “que els espectadors surtin del teatre vibrant”. Ens promet que l’escenografia és molt bonica, plena de canvis i sorpreses, amb molta grandiositat…

Després de conversar amb Joan Lluís Bozzo durant mitja hora, l’equip de Núvola apaga les gravadores i comença a treballar en el programa especial d’inici de temporada que us oferirem aquest dimarts.