Joan Josep Tharrats, Lluís Pericot i una senyera musical, a la ‘Revista de Girona’

8.06.2016

El número de maig i juny de la Revista de Girona ve carregat de continguts. La revista ret un homenatge a Joan Josep Tharrats amb un article que repassa la trajectòria d’aquest artista i defensa que no se l’ha valorat prou a les comarques gironines. La capçalera recorda el prehistoriador Lluís Pericot i el seu llegat, com també les seves facetes multidisciplinars de botànic, poeta i antropòleg. A més, la revista descobreix els orígens del Festival de Música de Llívia, que defineix com “la senyera musical de la Cerdanya”.

Joan Josep Tharrats i Vidal © Fototeca.cat

Joan Josep Tharrats i Vidal © Fototeca.cat

Tharrats va homenatjar en nombroses ocasions la seva ciutat natal, Girona, tot i que hi va exposar poques vegades. Marcat per Cadaqués, on estiuejava, l’artista va utilitzar els paratges empordanesos d’inspiració i va traslladar la seva fascinació per la Costa Brava en diferents obres. “Tharrats és el creador d’una cosmologia pròpia, un artista polifacètic”, el defineix Montse Gispert-Saüch en l’article de la revista. Gispert-Saüch ressegueix la trajectòria de l’artista des dels seus inicis a Barcelona, on va estudiar, fins a les seves exposicions a l’Institut Francès i la creació de la Fundació Tharrats.

“On se sent més lliure és quan pinta els seus paisatges siderals, energia alliberada que expressa de múltiples maneres”, escriu Gispert-Saüch, que aprofundeix en l’imaginari de l’artista i els seus referents. Segons Gispert-Saüch, “el seu art indaga en la matèria i l’esperit, la pell i l’entranya. És un cant a l’origen, i busca expressar la part bella de la vida, a més de fer-se ressò dels avenços científics”. A banda de la vessant creativa de Tharrats, el text també explora la intensa activitat en la difusió de l’art contemporani i, alhora, la seva tasca com a crític d’art.

Un altre dels grans noms gironins que apareix al nou número de la Revista de Girona és el prehistoriador Lluís Pericot. Narcís Soler li dedica un article que dóna a conèixer totes les seves facetes, des de l’afició a la botànica fins a la seva tasca com a comissari d’excavacions a la província de Girona. “Un home savi, afable, d’un tarannà conciliador, ple d’humanitat, de conversa intel·ligent i plena d’anècdotes”, el defineix Soler, que també en destaca “la vasta cultura i curiositat sense límits”. El text explica com, a banda de prehistoriador, es va convertir en un etnòleg recopilador de cançons populars i en un “molt bon americanista”, com també en divulgador de l’arqueologia. L’afició a la botànica el va portar a crear un extraordinari herbari.

Finalment, la capçalera inclou un reportatge sobre el Festival de Música de Llívia, que va impulsar Josep Vinyet el 1982. Josep Pujol explica com es va gestar aquesta iniciativa, que segueix la filosofia de “fer de la necessitat virtut, aprofitar contratemps i dificultats perquè juguin a favor seu”. Dos dels secrets de l’èxit del festival són, segons Pujol, “el tracte personalitzat dels intèrprets i el bon olfacte en la tria d’artistes”. El text relata com el festival va acollir grans joies musicals com l’Orquestra de Cambra Franz Liszt de Budapest, el Trio Guarnieri de Praga, el guitarrista Narciso Yepes i l’orquestra i el cor estatals de Minsk. Segons Pujol, després de 35 anys el festival s’ha convertit en “la senyera musical de la Cerdanya”, tot i que ha de competir amb altres iniciatives del territori i maldar amb les retallades pressupostàries. Entre els continguts del darrer número de la Revista de Girona també hi ha un dossier sobre les activitats aèries a la província, un article de Vicenç Pagès Jordà sobre Joan Gaspar Roig i Jalpí i un text de Francesc Marco sobre el senador Josep Rahola.

Etiquetes: