Joan-Carles Mèlich, de la filosofia metafísica a la filosofia literària

20.10.2016

Entrevistem Joan-Carles Mèlich, autor d’obres de filosofia, ètica i educació, estudia temes «que són al centre de l’existència humana i la condicionen» i ha elaborat l’anomenada «filosofia antroplògica de la finitud».

Joan-Carles Mèlich. (Foto: Alex Rademakers - Arxiu «Serra d'Or»)

Joan-Carles Mèlich. (Foto: Alex Rademakers – Arxiu «Serra d’Or»)

Per a arribar fins a aquest punt de la reflexió, Mèlich ha tingut la influència de diverses personalitats, especialment de Lluís Duch, «el meu segon gran mestre». Arran de llegir la seva obra Mite i cultura, va reconèixer que «havia canviat la meva vida intel·lectual, que m’havia fet veure la condició humana d’una altra manera. Jo crec que aquest va ser un punt d’inflexió en la meva obra.»

Tot seguit, doncs, us oferim algunes de les reflexions al voltant de l’ètica i l’educació en l’ésser humà que Joan-Carles Mèlich duu a terme durant l’entrevista de Zeneida Sardà, que trobareu sencera al número d’octubre de «Serra d’Or», tant en format digital com en paper.

«Habitualment s’entén l’ètica com una mena de metallenguatge, com una “filosofia de la moral”».

«Per a mi [la moral és] una “gramàtica”, és a dir, un conjunt de signes, de símbols i de normes que els éssers humans adquirim quan arribem al món a través dels processos educatius. Per tant, no hi ha moral universal. La moral sempre és cultural i la cultura és plural. D’altra banda, tampoc no hi ha ésser humà sense moral.»

«Si l’ètica té a veure amb la compassió, lluny de diferenciar-nos dels animals, ens hi acosta. És perquè som animals que sóm compassius […]. O sigui que, lluny d’ensenyar la compassió, la moral fa totalment el contrari, és a dir, “ensenya la crueltat”.»

«La base del cristianisme és adonar-se que Déu no és en la llei sinó en el sofriment de l’altre. “Deu és el rostre de l’altre que pateix”. I la resposta religiosa només pot ser una resposta ètica, una resposta compassiva.»

«En termes generals, els nazis eren gent amb una gran sensibilitat musical, amb una gran cultura. Per tant, no és veritat que el mal sigui fruit de la ignorància. Pel fet de ser més cultes no serem més bons.»

«No hi ha res en l’humà que no sigui cultural. La naturalesa humana és netament cultural. I per tant, la moral també forma part d’aquesta cultura. En canvi, jo crec que l’ètica, que evidentment té lloc en una cultura, no és el simple resultat d’una cultura.»

«Sovint els autors diuen molt més del que volen dir perquè operen motius inconscients que ni ells mateixos coneixen. En aquest sentit, com en tants d’altres, sóc molt freudià. Jo diria que la voluntat de l’autor és molt important. Cal saber quin és el context en què va ser escrita la seva obra. Però la importància d’un text va molt més enllà de l’interès del seu autor.»

«L’ésser humà, en tant que té un cos biològic, és un ésser que necessita, per exemple, ser acollit per l’altre. És una estructura antropològica que es repeteix en el temps.»

«Jo crec que aquesta és la gran diferència entre un pensament metafísic i un pensament literari. És, un cop més, la idea del temps. Si hi ha temps, hi ha envelliment, hi ha provisionalitat, hi ha mort. El pensament literari és un pensament de la provisionalitat. Hi ha respostes, certament, però no són absolutes.»

«L’educació occidental ha estat construïda sota aquests paràmetres metafísics, com un camí vers la llum. Però hi ha una altra manera d’entendre l’educació, una manera diferent de la metafísica, i que es basa en un «acompanyar» l’altre, amb el benentès que qui ha de construir el camí és l’altre mateix.»

«És el que jo defenso. Si es guia, no s’educa. El que es fa és adoctrinar.