Joan Buades, Premi Crexells: “Si no mirem el passat, no entendrem res”

22.06.2017

“Arriba un moment que els retalls i fragments de la realitat que vas col·leccionant van dibuixant afinitats i s’entrellacen”, reflexiona Joan Buades a propòsit Crui. Els portadors de la torxa (Edicions Aïllades, 2016), la seva primera novel·la, guanyadora de la XLVI edició del Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès —dotat amb 6.000 euros. El premi es lliurarà aquest dijous 22 a les 20h en el marc de la “Revetlla literària”.

L’escriptor Joan Buades aquest dijous 22 de juny de 2017 | Foto: ACN/Guillem Roset

En paraules de David Castillo, que forma part del jurat juntament amb Mita Casacuberta, Rosa Delor, Anton M. Espadaler, Jordi Llovet i Patrícia Gabancho, l’ha definit com una novel·la “inusual”. No es trobava en la llista feta per les editorials de les obres finalistes al premi, i a més va ser publicada gràcies a un Verkami que va engegar l’autor per costejar-ne l’edició.

Escrita amb una estructura de diàleg, Crui s’ambienta a les Illes Balears i aborda el boom turístic, les elits franquistes, els forats negres de les finances internacionals, els misteris de l’ànima humana i les ombres més fosques de la història europea des d’un punt de vista històric i moral. Jordi Llovet l’ha qualificada com una “novel·la d’idees”: “Al Principat hi ha un estancament retòric i lingüístic molt cenyit que produeix una opinió col·lectiva amb poc moviment intel·lectual, cosa que sí que té aquesta novel·la”, ha continuat.

Per a Llovet una de les mancances principals de la prosa catalana és que la llengua està massa lexicalitzada i això fa que els escriptors sucumbeixin a un llenguatge massa fet i que no se’n practiqui un de més pioner. A més a més, la literatura catalana no té la tradició del segle XVIII i XIX que sí que tenen altres literatures europees, com l’anglesa, la francesa, l’alemanya o la italiana i, en molts casos, s’han traduït però no s’ha aconseguit enllaçar-hi. “Si no ho aconseguim, no podrem tirar endavant i fer coses sòlides com a país”, ha subratllat. En canvi, segons el professor de literatura, darrere de Crui s’hi entreveuen autors com Walter Benjamin, Schopenhauer, Heidegger, Bernhard o Sebald, que Buades ha estat capaç d’integrar en la seva narrativa: “Buades ha sabut rebre el llegat de la literatura europea i transformar-lo en una novel·la absolutament original”. És el desconegut i el nou el que ens fa lliures, ha manifestat Llovet.

Una exploració sobre els límits del mal

Crui és una exploració sobre els límits del mal i la nostra capacitat individual i col·lectiva de construir relats perfectes allí on la vida és feta de sargits i escletxes”, explica l’autor sobre la gènesi de la novel·la. Albert Leuven, un milionari i filantrop belga que acaba de fer 95 anys, decideix acomiadar-se de la vida amb una gran festa, però li arriba una carta de Londres que produeix una esquerda —crui, en mallorquí— en la seva vida: “El protagonista està angoixat per transmetre als seus fills i nets qui hem estat i per fer un bon traspàs i no equivocar-se de torxa. Per arribar a ser ell mateix, ha hagut de ser moltes altres persones abans”, ha aclarit Buades. És així com la novel·la reconstrueix la història d’Europa des dels anys vint a través dels flashbacks del protagonista. “Si no mirem el passat, difícilment entendrem res”, ha continuat l’autor.

“Tota persona que es dedica a l’art duu una torxa que il·lumina el camí per aportar noves visions”, ha dit Jordi Llovet, en referència al subtítol de la novel·la. És important, doncs, saber quina és la torxa que cal transmetre intergeneracionalment i lluitar així contra la desaparició de les humanitats. “Vivim un moment crepuscular de la humanitat i el lector ha de saber considerar cap on vol tirar”, ha afegit l’autor a propòsit de la simbologia d’aquesta torxa.

Crui parteix, doncs, de la vida fictícia del personatge principal a través de la qual s’exploren fets i personatges reals però que no consten a la història oficial, com el nazisme de postguerra, el turisme o el capitalisme. “Em vaig proposar de mostrar la imbricació entre tots tres durant la dècada dels anys 50 i 60 en plena dictadura franquista”.

Abans de publicar-la a la col·lecció “Anacreòptic de narrativa” de l’editorial eivissenca Edicions Aïllades, Buades va enviar la seva novel·la a una quinzena d’editorials de tot el territori catalanoparlant. L’única resposta que va rebre va ser el silenci, i va decidir fer un Verkami per costejar-ne l’edició. Ara està per veure amb quina editorial reeditarà la novel·la.