Jihadisme, refugiats i Grècia, temes que més preocupen a la premsa

11.07.2016

La Fundació Carulla i ESADE han analitzat vuit diaris que es difonen a Catalunya per tal de descobrir quins són els temes que més preocupen a la premsa. Tot plegat ha quedat plasmat a l’Anuari de Valors 2015, un informe de l’Observatori de Valors que conclou que el jihadisme, el procés sobiranista català, la corrupció política, la crisi grega i la crisi humanitària dels refugiats són els temes més repetits.

(c) Pablo Tosco/Intermón Oxfam

(c) Pablo Tosco/Intermón Oxfam

El vuit mitjans analitzats són ABC, ARA, El Mundo, El País, El Periódico, El Punt Avui, La Razón i La Vanguardia. Àngel Castiñeira, coordinador de l’Anuari de valors 2015 i director de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE, recalca la importància d’aquest estudi perquè “la data de caducitat de les notícies fa difícil el païment dels grans temes de fons”.

I són precisament els grans temes de fons del 2015 els que s’han volgut mostrar en aquest estudi. Segons Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, l’objectiu és “interpel·lar els polítics i els líders d’opinió, però també fer pal·lès el compromís que tenim amb la societat”. Així doncs, les dues organitzacions han analitzat l’àmbit axiològic (és a dir, dels valors) tant de les notícies que surten en portada dels mitjans analitzats, com les que es desenvolupen al seu interior.

Els resultats demostren que la temàtica del Jihadisme és la més destacada del 2015, tot i que l’any anterior estava en vuitena posició. Per darrere del Jihadisme, aquests mitjans de comunicació han prioritzat el tractament del procés sobiranista, la corrupció política i econòmica, Grècia, refugiats i immigrants, Veneçuela, la problemàtica socioeconòmica, la nova política, el frau empresarial i, finalment, els drets fonamentals.

D’entre aquestes qüestions, l’Anuari dels Valors deixa en segon pla el procés sobiranista i la corrupció política i econòmica perquè són temes que ja s’havien tractat a fons en els anuaris anteriors. És així com Castiñeira, coordinador del document, destaca el Jihadisme, Grècia i la situació dels refugiats i immigrants com a grans qüestions del 2015.

“El Jihadisme, Grècia i la situació dels refugiats i immigrants tenen un fil conductor comú: posen la Unió Europea contra les cordes”, diu Castiñeira, convençut que el fracàs d’Europa és axiològic: “Quan un qüestiona els seus valors, qüestiona la seva identitat”.

 

El jihadisme pateix dos punts d'inflexió relacionats amb els atemptats terroristes de París | Font: Anuari dels valors 2015

El jihadisme pateix dos punts d’inflexió relacionats amb els atemptats terroristes de París | Font: Anuari dels valors 2015

 

Aquests tres punts principals no només fan que Europa quedi qüestionada, sinó que engloben una doble vessant. Per exemple, en la crisi dels refugiats hi trobem una dicotomia entre la ciutadania, que reivindica els valors de solidaritat, asil i humanitat; i les institucions, que mostren rebuig i fins i tot xenofòbia, segons l’Anuari. També trobem aquesta doble vessant en el Jihadisme, on per una banda sentim a parlar d’errors històrics, polítics i militars; discriminació, doble moral, sàtira o islamofòbia, i per l’altra apareixen valors de respecte, pau i drets humans. En el cas de Grècia la divisió és molt gràfica: el sud d’Europa queda en una banda i el nord en un altre.

Àngel Castiñeira incideix molt en la importància dels límits que generen aquests valors. Per exemple, a l’hora d’abordar la crisi dels refugiats, es pregunta quin és el límit de la nostra capacitat d’hospitalitat col·lectiva? O davant del Jihadisme: quin és el límit entre les llibertats i la seguretat a l’hora d’afrontar el terrorisme? O amb el tema de Grècia: quin és el límit de les sobiranies nacionals en un món hiperglobalitzat on els mercats manen? Els límits d’aquests valors conformen també les línies vermelles d’Europa.

“La tasca valorativa, que contribueix a fer-nos millors, és una tasca de compromesos, de gent conscient de les possibilitats de la realitat, que amb al seva acció aconsegueixen sovint modificar o reduir la realitat dels límits”, llegim a l’Anuari de Valors del 2015. Així doncs, segons els artífex de l’informe el futur no depèn dels que desitgen, sinó dels que es comprometen perquè són els que tenen valors durs.

Sobre valors durs o tous en parla també Castiñeira, que creu que estem vivint uns temps durs però que en canvi estem demostrant tenir valors tous: “En el moment de respondre a les crisis notem que la nostra musculatura axiològica és molt fluixa”. El futur d’un país depèn dels ciutadans compromesos. És important que a Europa hi hagi diàleg entre compromisos.