Javier Celaya o el destí fatal de l’home màquina

16.12.2015

Després de dos mesos de conferències sobre biblioteques, Lluís Anglada fa la primera aportació terrícola al debat: ‘Hi ha llibres perquè hi ha empresaris que inverteixen en produir-los’. I després de recordar-nos que un món culte no només es fa amb homes que estudien, assenyala Javier Celaya com una de les esperances empresarials del sector. A Viaje a la Ítaca digital*, Celaya ens parla de mil fòtils impensables que revolucionaran l’univers del llibre i el faran competitiu aquí, ‘en el mundo que nos ha tocado vivir’, que en diu.

Javier Celaya  |  Carlos Cazurro / CCCB 2015

Javier Celaya | Carlos Cazurro / CCCB 2015

Celaya és un basc de cinquanta anys —presumit, proper, agut, enèrgic parlant. Durant molts anys ha assessorat peixos grossos de la tecnologia en temes de comunicació: Microsoft, Motorola, Northern Telecom, Adobe. Ara assessora empreses mitjanes, editorials i fundacions culturals perquè treguin suc de les tecnologies pioneres.

És un optimista tecnològic i un fanàtic del llibre digital. D’entrada diu que és fals, que l’ebook tingui poca sortida. El que passa és que se’l boicoteja molt. Així, Amazon i les grans editorials van fer un pacte pel qual Amazon respecta el preu dels ebooks que marquen les editorials a canvi de quedar-se entre el 30 i el 50% de cada venda. Què ha acabat passant? Que les editorials han decidit pujar els preus per tenir més marge de benefici (de 9,99 a 12.99 $ com a mitjana) i la demanda ha baixat. Però també això passarà. Encara que el temps de convivència entre el llibre en paper i el llibre electrònic serà llarg, Celaya està convençut que al final l’ebook acabarà imposant-se. Per economia, però també perquè aviat farà meravelles i s’adaptarà a cada lector. Li pregunto si és cert —com juraria que experimento— que la retentiva en pantalla és menor que en paper. Aleshores em diu que no he de pensar el format digital des del paper, que ell m’està parlant d’una altra cosa. Em posa l’exemple dels llibres de text. Sembla que un quadern Vicens Vives pressuposa un prototipus d’alumne —cosa que és una ficció, perquè hi ha tants tipus d’alumnes com nens. I sembla que la tecnologia a l’escola permetrà reformular els exercicis fins que cada nen pugui entendre’ls al seu ritme.

A les bibliotecàries catalanes els hi explica com poden optimitzar l’eBiblio Catalunya, que és un sistema de préstec públic de materials digitals. Els parla dels beacons, que et permeten trobar el llibre que busques immediatament perquè et dibuixen un mapa de la biblioteca al teu mòbil. En sentir això, les bibliotecàries s’espanten. Però ell se les mira i els diu: ‘tranquilas, que no vais a desaparecer’. Explica que hem d’enriquir l’experiència física de les biblioteques. Aleshores parla de concursos de portades, de la ludificació dels espais, de tot de coses de les quals entenc que has de muntar el xou a la biblioteca perquè la gent surti de casa i el món continuï funcionant.

Celaya treu un catàleg d’atifells d’última moda. Ens ensenya una polsera que t’ho registra tot —les hores que dorms, la profunditat amb què dorms, les hores que passes assegut, la pressió de la sang. Ens parla d’una forquilla intel·ligent que et clava rampes si has menjat més sal o greixos dels que et tocarien. I encara ens parla d’unes novel·les que canvien el text en funció de la teva geocalització. Que tu vius a Sants, doncs el teu Hèrcules Poirot serà Núria Feliu i el crim te’l plantaran a la fleca de sota casa.

A ‘el mundo en que nos ha tocado vivir’, el futur passa per personalitzar els productes, segons diu Celaya. I per comprendre que tot serà en format audiovisual. Si fins i tot The Economist fa els reportatges en vídeo, què no canviarà? El món girarà com un mitjó i només sobreviurem si som prou intel·ligents per buscar i seleccionar la informació, per controlar les addiccions a les màquines, per posar la tecnologia a favor nostre. Una mica tipa d’aquest destí fatal, volia dir-li a Celaya ‘que el mundo no cae del cielo, que aquí hay quien se enriquece, nos idiotiza y nos controla’. Però em vibra el mòbil, ple de comentaris a una fotografia de facebook i d’avisos de bibliotecàries dient-me que torno uns llibres tard. ¿Quin tant per cent de vida i de memòria ja devem haver delegat?

 

* Viaje a la Ítaca digital. La bibliotecas del futuro, és la vuitena conferència del cicle ‘La Biblioteca. Imaginari i història d’una idea’, organitzat per l’Institut d’Humanitats de Barcelona i el Servei de Biblioteques de la Generalitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. El Javier Celaya es un guru digital que fa 25 anys que es dedica a fer previsions que mai no s’han complert. Es un ilusionista, un venedor de fum, totalment desprestigiat a l’industria.

  2. El Javier Celaya és un guru, és a dir, un venedor de fum en llenguatge casolà, que fa més de 20 anys que fa prediccions sobre el que arribarà i passarà que sistemàticament mai no es compleixen. Dins el sector del llibre i de la industria està absolutament desprestigiat. Compte amb els xarlatans!