El pla de Jaume Collboni

20.09.2016

Jaume Collboni, tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació, té un pla per a la cultura de Barcelona i ahir el va exposar davant de la gent del sector en una conferència titulada Trencant murs al Mercat de les Flors. Us la podeu descarregar aquí.

© Photo: JAE - Informativos.Net / Do NOT COPY (even with credits) Sharing allowed in socialmedia (unedited and keeping watermarks)

De la conferència n’ha quedat un opuscle, una publicació il·lustrada amb un dibuix de l’artista Santiago Restrepo on podem veure símbols de les diferents arts esbotzant una muralla. Collboni proposa enderrocar murs, com el que actualment separa i dissocia el turisme estranger de l’activitat cultural autòctona. La riquesa que aporta el turisme no tindria cap sentit si la cultura no hi tingués res a veure. “El nou model turístic no s’entén sense la dimensió cultural. Quan expliquem allò que som com a ciutat, hi ha d’aparèixer la cultura. Cal promoure la imatge-marca internacional de Barcelona a escala cultural”, sosté Collboni.

Quan són a punt de complir-se els primers cent dies de la seva entrada al govern, Collboni ha declarat la seva intenció de reclamar un tram de la taxa turística per a finançar la cultura. No és una bagatel·la, si tenim en compte que Barcelona acumula 17 milions de pernoctacions anuals i que el regidor de cultura s’ha proposat d’augmentar el pressupost de l’ICUB, actualment dotat amb 113 milions d’euros, en quinze milions més. Ja fa uns dies Collboni va anunciar que perdonaria l’IBI als comerços i empreses culturals. Si ara aconsegueix reconduir els rèdits del turisme cap a l’ICUB, l’haurem de batejar com el Robin Hood de la cultura.

Fa un any assistíem a la presentació del programa de Berta Sureda, aleshores comissionada de cultura, en la qual expressions com apoderament o procés participatiu eren omnipresents. En la proposta de Collboni aquestes expressions hi apareixen tangencialment i no són una finalitat en si mateixa sinó un mitjà per desenvolupar els deu objectius i les 34 mesures que s’ha marcat per aquests tres anys que queden per acabar la legislatura. “El procés participatiu és una metodologia, no l’objectiu. Es un mitjà per arribar als objectius”, afirmava Collboni, ahir en una trobada amb la premsa, flanquejat per Valentí Oviedo, gerent de l’ICUB, i Xavier Marcé, assessor de Collboni a Cultura. Segons Marcé, “tenim una màquina fantàstica de produir continguts, però els nòduls que relliguen producció, exhibició i públics no estan ben lligats”.

Collboni reconeix que l’acompliment d’aquest decàleg dependrà dels recursos que pugui aixecar i del consens que generi amb els altres grups municipals. Més diners no vol dir pas més intervenció pública. “La cultura vola sola, i millor interferir-hi el mínim possible”, diu Collboni. “En primer lloc cal refer la confiança en els sectors culturals i posar en valor cultural els barris de la ciutat”, sosté el regidor, dos objectius que els comuns subscriurien plenament. A diferència del projecte de Sureda, posar en valor la cultura als barris no significa necessàriament descentralitzar la cultura sinó generar noves centralitats culturals. “Descentralitzar certes activitats pot esdevenir un contrasentit cultural si posa en perill la seva coherència. Canviar per canviar no és una bona estratègia. Cal, per tant, debatre en la seva justa mesura, una nova manera d’abordar la disposició territorial dels principals esdeveniments culturals barcelonins”.

No es podran generar noves centralitats culturals si no es treballa a fons la creació de públics. Si els comuns preferien ocultar el terme ‘públics’ amb la idea de ‘participació’, (la paraula ‘públics’ els semblava massa mercantilista), Collboni torna a introduir de manera inequívoca la necessitat de potenciar la creació de públics i es proposa incrementar l’assistència local als museus municipals. Aquest objectiu ha d’anar acompanyat d’un pla d’accessibilitat cultural que apropi els ciutadans a la vida cultural. Es planteja la introducció d’un carnet cultural, encara per definir, amb incentius fiscals.

Collboni està també convençut que la indústria creativa determinarà el futur socioeconòmic de la ciutat. Cal per tant potenciar les fàbriques de creació perquè siguin una peça essencial en la cadena de valor de la cultura. Indispensable assegurar el lideratge editorial de Barcelona, tant en català com en castellà, consolidar el programa de festivals literaris de la ciutat i desplegar en tots els àmbits la proposta presentada a la UNESCO, que ha declarat Barcelona ‘ciutat literària’. Collboni també s’ha proposat crear un gran festival de dansa, consolidar les reformes en el terreny de les normatives de locals de música per estimular la música en directe. Amb tot, no es tracta de construir noves infraestructures. “Farem esforç en continguts, no en continents”, diu el regidor. “Hem de sortir de l’atonia. Tenim més recursos que altres administracions i sobretot l’obligació moral i política de fer una bona política cultural que estigui a l’altura de la nostra idea de ciutat”. En aquest sentit, Collboni s’ha mostrat també sensible a la precarietat laboral del sector. “Ens preocupa la degradació de les condicions de treball de moltes empreses culturals”, ha dit Collboni, conscient de la situació en què es troben molts treballadors subcontractats que fan feina als equipaments públics de la ciutat. “No hi ha un conveni pel sector, que pugui negociar les condicions del sector de la cultura. Volem propiciar un acord amb els sindicats”. Un altre repte digne de Robin Hood.