Vaga de fam per la llengua

10.04.2012

Eren les cinc i mitja d’aquest asolellat dissabte de març quan na Maria del Mar Bonet i aquest cronista arribàvem a Can Alcover, la casa-espai cultural de l’Obra Cultural Balear, on des de fa 24 dies està en vaga de fam Jaume Bonet. Quan ens acostàvem cap al carrer de Sant Alonso hem passat per carrer de la Pelleteria i na Maria del Mar m’ha mostrat la casa on va néixer i on va viure la seva infantesa. Tot el barri era per ella un món de records. Ella em contava que fa un parell de nits, quan escoltava el programa “La nit dels ignorants” de Catalunya Ràdio, va a sentir un mestre amic de Jaume Bonet de “Jubilats per Mallorca” que contava els fets i va demanr que posassin Desolació cantada per ella. Allò la va tocar doblement. I quan Jaume Mateu, president de l’Obra ens ha donat la benvinguda i hem parlat de l’estat molt debilitat de Jaume Bonet i de la dura situació de la llengua catalana amb els atacs del govern del PP, tant na Maria del Mar com jo ens sentíem plens d’aquesta sensació de lluita que duim des de l’època del franquisme davant aquest neofranquisme actual. Hem pujat cap al segon pis. Jaume Bonet està estirat a una cadira i tapat amb una manta. Els seus ulls estan amarats d’una claror intensa, et travessen. Ens ha donat la mà i era molt freda. Li hem dit que estàvem amb ell. Na Maria del Mar li ha comentat la impressió forta que li ha produït el seu gest tan coratjós i valent. Jo li he amollat que el considerava un símbol, un poema viu. Ell ens somreia i ens donava les gràcies. Nosaltres li hem contestat que les gràcies les hi donavem nosaltres a ell perquè havia aconseguit ser un crit d’alarma per a tot el País Català, un crit moral que ha ressonat per Europa i el Món denunciant un llengüicidi i, alhora, dient la lluita d’uns catalans per per la seva llengua i cultura. Ell ens ha confessat que estava molt content de la Confederació d’Educadors Americans (CEA) que li havien donat el seu suport. Hi ha hagut un moment en què tant na Maria del Mar com jo teníem els ulls que ens espirejaven. Era emocionant veure aquell home bo sofrint en carn viva. Tenc el cor un poc fluix, ha dit, amb això no hi contàvem. Li hem demanat que si el metge, l’amic Carles Amengual, li deia havia de deixar la vaga abans de tenir mals irreversibles. Ell ens mirava amb els seus grans ulls i un somriure beatífic, serè. Quan ens acomiadàvem he hagut de retenir el plor. Na Maria del Mar i jo hem anat a caminar vorera de mar, hem parlat molt de la força vivificadora de Jaume Bonet, de l’exemplaritat simbòlica del seu gest i hem pensat que aquell home era una demostració vertadera de la bondat del món.