Jana Balacciu Matei, entre dues llengües

23.05.2017

L’obra guardonada amb el Premi Crítica «Serra d’Or» 2017 de traducció ha estat Per què ens estimem les dones, de M. Cărtărescu, traduïda al català per Xavier Montoliu. De fet, va ser al costat de Montoliu que Jana Balacciu va entrar «en el món de la traducció del català, al qual, a partir d’aquell moment, m’he dedicat».

Marta Nadal entrevista Jana Balacciu Matei, «ambaixadora excepcional de la nostra cultura a Romania» i, ara mateix, «la traductora europea més activa de l’obra del beat Ramon Llull». L’entrevista sencera la podeu llegir al número 689 de maig de «Serra d’Or», en paper o en digital!

Jana Matei

Jana Balacciu explica que els anys cinquanta a Romania «van ser els més negres i més durs de la lluita de classes». Ella mateixa confessa que va haver d’esperar la caiguda del comunisme per a saber tots els horrors a les presons comunistes i opina que encara són una mena de líquid en ebullició.

Malgrat aquest complex context, «vaig començar a interessar-me pel català per culpa de la classificació de les llengües romàniques, que estudiava com a investigadora de l’Institut de Lingüística de Bucarest, adscrit a l’Acadèmia romanesa.» Va ser llavors, l’any 1992, que Xavier Montoliu aterrava a l’aeroport de Bucarest: «No sé com haurien evolucionat les coses si ell no hagués vingut a Bucarest com a lector de llengua catalana. Va ser molt més que un professor de llengua», comenta Balacciu.

Llavors, a l’editorial Meronia, dirigida pel seu marit, la Jana «va crear una col·lecció de llibres exclusivament catalans: la Biblioteca de Cultura Catalana, que no solament comprèn obres traduïdes del català (de tot el domini lingüístic), sinó especialment perquè s’orienta cap a aquelles obres en les quals es manifesta la veu, l’esperit català, els avatars històrics i els somnis d’aquest món.»

Dins d’aquesta col·lecció hi ha quaranta obres publicades, la darrera de les quals és la Doctrina pueril de Ramon Llull: «Llull va ser el primer que ja fa molts anys em va fer “meravellar-me” de la llengua catalana. […] Em fascinava la riquesa de la seva llengua, la seva capacitat d’incorporar neologismes provinents del llatí, la seva sintaxi tan complexa, tan moderna.» De fet, «Llull ha estat l’autor que més m’ha acompanyat, d’una banda, en la seva manera de ser i d’expressar-se, però també perquè, a pesar de la distància cronològica, és molt actual en molts sentits.»

En definitiva, Jana Balacciu Matei ha estat una gran emprenedora que ha fet arribar al públic romanès la literatura catalana, «la veu més profunda d’una nació, que assegura la supervivència de la seva identitat».

Cal afegir que Jana Balacciu Matei ha estat distingida, el mes d’abril, amb el Premi Internacional Catalònia 2017, que concedeix l’Institut d’Estudis Catalans per divulgar la literatura catalana al seu país, Romania. A més, coincidint amb el seu setantè aniversari, l’editorial Omonia de Bucarest ha publicat el llibre La vida entre vides/ Viață printre viați. Festschrift für Jana Balacciu Matei, editat per Xavier Montoliu Pauli i Ilinca Matei, que conté una trentena de contribucions de caire científic —de lingüística i traductologia— i textos literaris d’autors catalans i romanesos: D. Sam Abrams, Francesco Ardolino, Jaume Aymar i Anton Torrents, Alexander Baumgarten, Jaume Cabré, Lavinia Coman, Denisa Comanescu, Maria Conca i Josep Guia, Luisa Cotoner, Carles Duarte Montserrat, Ioana Ieronim, Elena Lazăr, Elisabeta Lăsconi, Fina Llorca, Ileana Mălăncioiu, Sònia Moll Gamboa, Xavier Montoliu Pauli, Diana Moţoc, Marta Nadal, Francesc Parcerisas, Armand Puig, Sanda Reinheimer Rîpeanu, Juan M. Ribera Llopis, Carme Riera, Marius Sala, Joan Santanach, Ramon Solsona, Stelian Ţurlea i Amadeu Vidal i Bonafont, i il·lustracions de Cristina Ţurlea.