Jacint Verdaguer. Guanyar els Jocs Florals té un preu

Quan fa 150 anys que el poeta triomfà als Jocs Florals de Barcelona (1865), el mateix any que rebia el suspens de Teologia al seminari de Vic, encara queden moltes preguntes per resoldre sobre la vida del poeta que elevà la llengua catalana a la categoria de moderna.El suspens de Teologia de Verdaguer és una anècdota típica de la vida d’estudiant o bé és una represàlia a una opció lingüística i política del jove poeta? L’exposició Biografies i Biografisme de Verdaguer, que es podrà veure a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Folgueroles articula la temàtica dels actes de la Quinzena Literària Verdaguer 2015.

Jacint Verdaguer és el català més biografiat de tots els temps. Ell mateix deixà pàgines autobiogràfiques de màxim interès. Però tancada la seva extraordinària vida, tan intensa com breu, tan complexa com productiva, el nostre poeta no ha deixat de protagonitzar biografies, documentades o novel·lades, extenses o breus, que intenten penetrar en la seva personalitat d’escriptor genial, de personatge, d’home sorgit de baix i elevat a les màximes cotes de la fama i la popularitat. De l’Epístola biogràfica que el seu coetani i amic Jaume Collell li va dedicar l’any 1887 fins a la recent narració inspirada en El poeta del poble, publicada enguany, han passat més de 125 anys i segurament que no és pas inferior el nombre de biografies, extenses o breus, documentades o imaginatives, empàtiques o hostils, que el nostre gran poeta aguanta. I aguantarà en el futur, mentre circuli entre ell i els seus lectors la llengua que ens uneix.

Molts catalans, encara avui, sabem «de cor» versos seus com els de Dolça Catalunya, pàtria del meu cor o els de Rosa d’abril, Morena de la serra, com passa a totes les llengües del món, vives en els versos dels seus poetes populars. Per això, en un any com el 2015, tan marcat en el passat i per al futur de Catalunya, el programa de la Quinzena Literària té un segon tema: la poesia «apresa de cor», que vol dir «de memòria», però també vol dir posant-hi el més íntim d’un mateix, que és el cor. Un treball que es realitza a l’escola i des del grup de teatre que permetrà recitar poemes pels carrers i des dels balcons. El divendres a la tarda els nens ocuparan els carrers del poble i hi recitaran «poemes de cor».

Com de cor treballen els més de 500 voluntaris que estan preparant la festa, ja sigui per recitar, formar part del Cor d’homes que interpreten Càntics, per dansar el Ballet de Folgueroles, per representar el poema «Lo pi de les tres branques», per realitzar concerts de petit format i de banda, desvariejar amb música i poesia o bé caminar per les Guilleries sentint la veu del poeta.

Les biografies, realistes o de ficció, aparegudes fins al moment han contribuït a crear el mite i la popularitat que desperta el poeta; però molts catalans encara esperem la pel·lícula de Verdaguer, la biografia filmada que es mereix el poeta de L’Atlàntida i de Canigó i que ens devem i ens mereixem els seus lectors.

*Carme Torrents és directora de la Fundació Jacint Verdaguer.

Avui a les 19h, en el marc de la Setmana de la Poesia, Miquel de Palol rebrà el premi Jocs Florals al Saló de Consell de Cent de Barcelona.