Ja podem dir ‘hàndicap’ amb hac aspirada

14.06.2017

El passat 7 de juny va tenir lloc una taula rodona a la Universitat de Barcelona amb motiu de la cloenda de la novena edició del Postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials (ALSE). La conferència portava per títol “La GIEC i l’assessorament lingüístic” i hi van intervenir Isidor Marí, Marga Hervàs i Jordi Ginebra, i Neus Nogué com a moderadora.

La ‘Gramàtica de la llengua catalana’, publicada per l’IEC | Foto: IEC

Isidor Marí és professor i sociolingüista nascut a Eivissa. Es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i a partir de llavors ha treballat en diferents llocs: a la Facultat de Filosofia i Lletres de les Balears, al Servei d’Assessorament Lingüístic i també el de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat. Entre altres projectes, va promoure el curs “Digui, digui…” i va dirigir el Centre de Terminologia TERMCAT. Des del 1989 és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual del 2010 al 2014 va ser el president.

Marga Hervàs, llicenciada també en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, és lingüista a la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio des de 1984, on va formar part de l’equip redactor del llibre d’estil de la CCMA (Catalunya Ràdio). També ha format part del Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més a més, ha fet de professora de correcció de textos radiofònics al Postgrau ALSE.

Jordi Ginebra, gramàtic i lexicògraf, és catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Va obtenir el doctorat, amb premi extraordinari, per la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Solà. Dins de la URV, ha estat professor titular de lingüística catalana, director del Departament de Filologia Catalana i subdirector del Servei Lingüístic. També ha fet de professor del postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, també ha estat membre del Consell Assessor del Programa de la Gramàtica Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per començar la taula rodona, es van assignar diferents preguntes a cada ponent. Isidor Marí va ser l’encarregat de contestar a la pregunta: Quins criteris s’han seguit per fer la gramàtica? Què passa amb els termes correcte i incorrecte? Marí va començar explicant que utilitzar els termes correcte i incorrecte és una idea totalment tradicional que sempre s’ha utilitzat a l’hora de parlar de llengua, però que presenta molts inconvenients. Com diu Marí “el fet comunicatiu depèn de les circumstàncies i per això cal evitar aquests termes”. Seguint amb aquest tema va afegir que Pompeu Fabra tampoc utilitzava aquestes paraules per referir-se a la llengua i que en la nova gramàtica s’han buscat altres opcions com s’evita, cal evitar, no és acceptable, admissible, no recomanable, etc. A part, també va deixar clar que aquesta gramàtica descriu el funcionament de la llengua, sense emetre judicis de correcció. A part, segons Marí, la norma catalana és composicional, pel fet que intenta que hi tinguin cabuda tots els dialectes. En relació amb la llengua informal, el lingüista va opinar que “socialment, la gent no està acostumada a distingir els àmbits formals i els col·loquials, i d’aquí ve part de la incomprensió de la GIEC”. Va acabar la seva intervenció deixant clar que “la GIEC no ha de representar un inconvenient, sinó una seguretat a l’hora de consultar-la”.

Marga Hervàs va ser l’encarregada de contestar a la pregunta: Com ha afectat la GIEC en els mitjans audiovisuals? Va afirmar, des d’un bon principi, que la nova Gramàtica de l’IEC evidentment afectarà els mitjans audiovisuals, ja que sempre es basen en la normativa vigent. Hervàs va assegurar que “s’han actualitzat 166 fitxes de l’ésAdir”, i que s’han incorporat algunes novetats com: viking (fins a l’abril del 2017 el diccionari normatiu recollia aquest terme com a invariable i de pronunciació plana), hàndicap i hàmster (amb hac aspirada i sense apostrofar), erradicar (amb dues erres) i psicologia o pseudònim (paraules que comencem amb el grup ps- es pronuncien normalment prescindint de la primera consonant). Altres novetats com Bangladesh (junt) o la jihad (article femení) encara s’han d’incorporar. Hervàs va acabar dient que “la nova gramàtica té grans virtuts”, però que s’haurà de mirar què es fa en els contextos orals formals planificats. I va estar d’acord amb molta part del públic quan va afegir que “l’estàndard és un tipus de registre artificial”.

I, finalment, Jordi Ginebra va ser l’encarregat de contestar a la pregunta: Com valores les novetats i els canvis de la GIEC? I va declarar sincerament: “Ho valoro amb un cert desconcert”, ja que creu que la nova Gramàtica crea inseguretat en alguns casos. Va explicar que troba que els plantejaments són positius, però, per contra, va afegir que valora bastant negativament l’estil expositiu de la GIEC perquè “de vegades costa saber què diu”. Ginebra també va opinar sobre la llengua col·loquial i va dir que “la llengua formal, si és genuïna, no s’ha de corregir mai, perquè tot allò que és col·loquial i és genuí és bo”.

A mode de conclusió, m’agradaria acabar dient que les llengües van de la mà de la societat. A mesura que la societat evoluciona, la llengua ho fa al mateix ritme. Per tant, si les llengües estan en constant evolució, s’han d’anar adaptant als parlants. I la GIEC és bàsicament això, una plasmació de com la normativa s’ha adaptat als usos dels parlants de la llengua catalana. No obstant, la GIEC és una obra de consens i això vol dir que hi ha certes contradiccions que caldrà reconsiderar en un futur. A partir d’ara, a l’hora de parlar de normativa ja no serà tot blanc o negre, sinó que tot dependrà del registre i del marc geogràfic de la llengua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Senyora Casals, que no heu advertit que la H aspirada no ha existit mai en català? Que és simplement una manòbra per a escudar els catalightistes que de fet pronuncien amb jota espanyola mots anglesos com Hàndicap, Hollywood… ? Tan cosmopolites que es creuen i de fet ignoren que en anglès hom diu Handicap com a mot d’accentuació aguda? Hom pronuncia els mots i topònims internacionals com la llengua pròpia ho permet: com els francesos ho fan hem de dir sense H fonètica i ben normalment [oliu’ut]. Ah i el vostre text conté hispanismes ben inútils i que curiosament no questioneu, com “ponent”, “marc”, “preguntar”, “contestar” (confós amb RESPONDRE), etc. No bevem pas les vostres paraules com a vi de missa. Esperit crític, si us plau.

    • La hac aspirada es pronuncia de manera excepcional en algunes interjeccions. Per exemple: ha, ha, ha! he, he, he! ehem!

  2. Perdona pel retard, senyor Pep. M’agradaria contestar-te i fer-te alguns aclariments sobre el comentari que em vas escriure. Abans de res, dir-te que l’article no es tractava d’una crítica, sinó de la reproducció del que van debatre a la taula rodona. Si hagués volgut fer una crítica ja l’hagués fet ja! Dir-te, també, que els “hispanismes ben inútils” són paraules ben normatives, consulta-ho al DIEC… Que no té el català paraules provinents de l’anglès, el francès, l’àrab, l’italià…? Vivim en un món globalitzat, on el contacte de llengües serà cada vegada més freqüent. I, si us plau, la pròxima vegada no facis servir “hom” per semblar una persona més culta… Els arcaismes (“hom”, “quelcom”, “àdhuc”, etc.) convé substituir-los per expressions més actuals. Ah, per cert, “qüestioneu” s’escriu amb dièresi…

    • Aquest comentari ‘Que no té el català paraules provinents de l’anglès, el francès, l’àrab, l’italià…?’ l’he hagut de sentir de milions de maneres diferents i el del diccionari, altretant.
      Les persones que diuen això no han passat hores estudiant la interferència i desconeixen la profunditat a què arriba, la multiplicitat de formes que té, i que és infinita si els catalans mateixos continuen de fer servir aquests arguments perquè això és el símptoma que són totalment alienats de la situació de dependència absoluta al castellà, tant que el català fa segles que no crea llengua per ell mateix perquè tots els mecanismes de creació són desactivats per la interferència.
      O els catalans ho prenen seriosament o el català desapareixerà sepultat sota el seu menyspreu.