J.M. Fonalleras: “Espero tenir una novel·la acabada per a finals d’any”

29.09.2012

Josep M. Fonalleras va néixer Girona l’any 1959. És autor d’una vintena de llibres, entre els quals podríem destacar la nouvelle La millor guerra del món (Edicions 62) i el volum Llarga vista (Empúries),  un recull de tota la seva narrativa breu. Fonalleras té una oïda prodigiosa i un talent innat per capturar amb poques paraules el món intern d’un personatge. Articulista impenitent, observador de traç sempre fi, ha col·laborat durant molts anys en diaris i revistes: El Temps, El Punt, Presència, La Vanguardia i El Periódico. En aquest entrevista concedida a Neus Chordà, de Chordà Comunicació, J.M. Fonalleras revela en exclusiva als lectors de Núvol que a finals d’any tindrà una nova novel·la.

 

Josep Maria Fonalleras

 

Pots definir, amb un adjectiu, els següents noms de la nostra cultura?

. Antoni Tapies: matèric

. Biel Mesquida: exuberant

. Joan Solà: metòdic

. Josep Pedrals: extrem

. Josep M. Castellet:  British

. Joan Brossa: dispers

. Antoni Gaudí:  beat

. Pep Guardiola: Sant

. Germans Roca: família

. Montserrat Roig: violeta.

Digues tres grans passions teves. El Barça i el fútbol no són vàlides.

Passions? Diguem la literatura, no? I què més, a part del fútbol, que no sigui el sexe? Ja n’he dit dues. Posem-hi els fills, per ser més políticament correcte.

La major part de la gent et coneix com a escriptor i articulista, però en realitat de què vius? Quina és la teva feina, aquella que et paga el lloguer?

Treballo a la Universitat de Girona.

Tens quatre fills. Com ets com a pare?

Això ho haurien de dir ells, he he… Diguem que intento ser-hi quan em necessiten. Hi ha dies que em necessiten molt i dies que no tant. I necessitar contempla un ampli espectre d’activitats i presències.

A dia d’avui has publicat més de 20 llibres, quin d’ells t’ha donat més satisfaccions?

Hauríem d’aclarir què vol dir satisfaccions. Comentaris dels lectors? Cada un d’ells en té alguna d’especial, d’emotiva. Això és una experiència singular i, diguem-ho, va, única. Satisfaccions monetàries? Menys. Els que m’han permès guanyar algun premi. Satisfaccions com a escriptors. També tots, cadascun en diferents escales. Perquè he pogut escriure el que havia previst d’escriure o perquè he après el que havia d’aprendre.

Vas fer la traducció del llibre de JD Salinger, ‘El Vigilant del camp de sègol’, no t’has plantejat fer més traduccions?

La traducció va ser conjunta amb l’Ernest Riera, que és qui de debò sabia (i sap) prou anglès. Jo hi vaig contribuir amb una retraducció, diguem-ne més literària, a partir del to de l’original, mirant de no trair-lo gaire.

M’agradaria molt traduir Bassani, la novel·la Dietro la Porta. És una meva obsessió.

Quines són les espurnes que t’empenyen a escriure?

És molt difícil de contestar, aquesta. N’hi ha de tota mena. La íntima necessitat de dir alguna cosa, potser. La voluntat de construir un espai propi a partir de la llengua que el crea. I també, per què no?, com deia Garcia Márquez, la possibilitat de foragitar dimonis, de tenir-los allà, a fora. Expulsats perquè els dius

Gaudeixes més escrivint articles, novel·la, teatre o narracions curtes?

On em trobo més còmode és en la narració llarga o en la novel·la curta, que ve a ser el mateix, però els anys que fa que escric articles també fan que m’hi trobi còmode. L’article té la peculiaritat que s’esgota en poques hores i això fa que te’l plantegis d’una altra manera. Però sempre hi és, present, el delit (no sempre aconseguit) per fer una feina impecable, perquè la llengua sigui la creadora d’aquell espai que dèiem, també en el món del periodisme.

 

 

Quin gènere t’agrada més llegir? Escriptors predilectes?

De tot. Poesia i novel·la. Contes curts. Teatre. M’agrada llegir-lo. Escriptors? Carner, Comadira, Vinyoli, Auden, Borges, Michon, Salinger i tants i tants…

Una frase que sempre et dius per tirar endavant?

Intento trobar algú (i sempre hi és) que me la digui.

Què en penses de la polèmica sorgida arran de les declaracions de Carles Duarte sobre El Premi Nacional de Cultura?

És evident que els escriptors que escriuen en castellà a Catalunya formen part de la cultura catalana, aquell corpus que reflecteix la realitat d’un país. De la mateixa manera que no són literatura catalana, perquè la literatura es basa en una llengua. Si és així, si els premis nacionals deixen de ser de literatura, de dansa, de claqué, de disseny o de dibuix, per passar a ser de cultura en general (cosa que no tinc clara), el terreny s’aplana i per descomptat que hi poden optar. De fet, però, és un tema que m’importa ben poc.

Com veus el proper 11 de setembre? Creus que serà una Diada trencadora, diferent a les altres?

Em fa una relativa por que la gent es pensi que l’endemà de l’11 hi haurà un 12 on Catalunya serà independent. Em preocupa que alguns plantegin el camí com una mena de camí de roses, de via sense retorn que vindrà provocada per l’esclat d’aquest 11 de setembre. No serà tan fàcil. I no hi hauria d’haver les hipocresies ni les desqualificacions que ara són presents. Serà diferent, segur. I podria ben ser que hi hagués un abans i un després, però amb dificultats, amb moltes dificultats. Jo hi seré.

On veus Catalunya d’aquí a 5 anys?

Tot i que ara es donen unes circumstàncies excepcionals, potser com mai no les hem viscut en tota la història, sóc més aviat pessimista. No veig, des d’aquesta perspectiva, una Catalunya independent. Veig un augment del centralisme i de la tensió. I, de fet, veig ben poques clarors.

Per acabar, estàs escrivint? Ens pots avançar un petit tast de la teva nova obra? No cal que ens duguis ni quin gènere és, ni si tens data de publicació.

Podríem dir que sí. Que, per fi, després de molt de temps, admeto que hi ha una presumpció d’innocència sobre la malèvola possibilitat que acabi acabant un text. No puc dir res més, he he…

Així ens estàs anunciant amb aquesta entrevista que aviat podrem llegir la tan esperada novel·la de J.M. Fonalleras?

No sóc gaire supersticiós en aquestes coses (com diuen els de cinema, que mai no volen parlar dels projectes), a més, aquesta vegada em penso que me’n surto i francament ja en tenia ganes i em sembla que tocava. Espero tenir una novel·la acabada per a finals d’any.

 

Chordà Comunicació 

Twitter Neus Chordà: @Ch_Comunicacio