J.M. Dutrèn: “FeMAP GastroFilm ofereix una experiència integral”

25.07.2017

El FeMAP és molt més que un festival de música antiga. Té la vocació de fer-nos despertar tots els sentits a través de les cinc experiències GastroFilm, una iniciativa que està arrelant amb força als Pirineus. La Seu d’Urgell, Organyà, Sort, La Pobla de Segur i Tremp es convertiran en punts de trobada entre la música, el cinema i la gastronomia amb la projecció de la pel·lícula El silenci abans de Bach i tot un reguitzell de productes de la terra que faran les delícies d’aquells qui puguin assistir a les sessions entre el 26 de juliol i el 2 d’agost. Aprofitem per comentar la iniciativa amb el director del festival, Josep Maria Dutrèn, alhora que fem un balanç de l’activitat del festival fins al moment, i repassem les propostes de l’agost.

Josep Maria Dutrèn

Josep Maria Dutrèn

Aina Vega: GastroFilm s’està consolidant al FeMAP com una aposta que busca un efecte sinestèsic que impliqui la vista, l’oïda i el gust. Quina importància ocupa dins de la programació del festival?

Josep Maria Dutrèn: El Festival, més enllà de la seva columna vertebral que és la música, ofereix tota una sèrie d’activitats complementàries per tal de contribuir a la promoció d’un territori: visites guiades, coneixement del patrimoni, activitats en espais naturals, etc. El Gastrofilm és un més d’aquests elements, i persegueix bàsicament la finalitat que els assistents gaudeixin d’una estada més integral, en aquest cas amb degustacions de productes artesanals. Per a nosaltres és imprescindible.

AV: Enguany ho podrem gaudir a cinc poblacions amb la col·laboració de la Mostremp, la Mostra de Cinema Rural del Pallars. Fins a quin punt és important teixir sinèrgies amb altres festivals o institucions?

JMD: No és important, és inevitable. S’han d’aprofitar tots els recursos de què disposa el Pirineu, i allà on hi ha entitats que fan coses sempre els demanem que col·laborin amb nosaltres. Coneixen més bé el terreny que nosaltres i la seva presència ens ajuda molt.

AV: La pel·lícula que es projecta és molt evocativa, El silenci abans de Bach (Die Stille vor Bach), de Pere Portabella. Quina aproximació fa el director a la música?

JMD: Fa una aproximació molt personal, amb una visió molt subjectiva. Portabella posa en contrast la música de Bach amb el silenci, alterna èpoques, porta Bach més enllà del seu temps.

AV: I quin paper juguen les altres arts en el film?

JMD: Bàsicament connecta música i cinema, de forma que les peces de Bach no són una banda sonora, sinó que adquireixen un protagonisme amb el tractament de les imatges i la correlació de les escenes. I trenca esquemes: tocar Bach al metro o trobar partitures en una carnisseria són una autèntica provocació, una forma diferent de percebre la seva magnífica creació musical.

AV: Vins, embotits, formatges, galetes i cerveses, una gran varietat de productes propis de cada regió que tenen també la seva història, explicada pel seu productor. Això resulta ser un gran valor afegit. Imagino que queden encara molts productes per explotar en els propers anys.

JMD: En els propers anys i en els propers segles. Els productes propis són innombrables i dins de cada especialitat hi ha diversos productors. No ens els acabarem.

AV: A aquestes altures del festival, quins espectacles han tingut més bona acollida i per què?

JMD: Jo destacaria els concerts inaugurals, sobre el Llibre Vermell. El fet que sigui un repertori català amb transcendència universal i que a més estés acompanyat per les danses de l’Esbart Dansaire de Rubí el van fer molt atractiu. Els concerts de l’Orquestra Barroca Catalana també van ser espectaculars des del punt de vista artístic. Podem estar orgullosos dels músics que tenim a casa.

AV: Quins són els racons amb més encant on s’ha pogut i es podrà escoltar música?

JMD: En un festival que es caracteritza per buscar racons singulars es fa difícil destacar-ne alguns, però podríem comentar els nous d’aquest any: la col·legiata de Mur, les esglésies de Ceuró i de la Torre de Capdella, per exemple.

AV: I els més inaccessibles?

JMD: Més que inaccessibles parlaríem d’accés poc convencional. El Niu de l’Àliga (amb telecabina d’esquí) o l’estany Gento (amb telefèric) serien els més espectaculars. També el llac d’Engolasters a Andorra.

AV: Per a l’agost hi ha apostes que tornen al FeMAP reformulades, com l’Acadèmia del FeMAP o Lina Tur, que ara actua amb el polifacètic Dani Espasa. Però també podrem ballar la música del Barroc amb Juan de la Rubia i Lixsania Fernández, o podrem sentir a Núria Rial i Anna Alàs. Hi ha una aposta ferma per la gent de casa.

JMD: Sí, és l’ADN del festival. Aprofitar l’extraordinària qualitat dels nostres músics, en un país on la música antiga no té gaires possibilitats de pujar dalt de l’escenari. És una aposta decidida. Sempre hem dit que l’star system de la música antiga internacional no la podem pagar, però si ho poguéssim fer tampoc la portaríem. Amb el catxet d’un d’aquests intèrprets universals podríem organitzar 10 concerts dels nostres joves músics o ampliar la nostra presència en les residències d’avis o centres de salut mental de la nostra secció FeMAP Social.

AV: Com valora la invitació al País Valencià al FeMAP d’enguany?

JMD: Molt satisfactòriament, perquè feia anys que ho desitjàvem però no hi hem tingut la porta oberta fins al canvi de govern en la Generalitat Valenciana.

AV: Anirem sumant més regions dels Països Catalans en els propers anys?

JMD: Com a país convidat no serà fàcil, perquè ni les Illes ni Catalunya Nord disposen d’un gran volum de formacions especialitzades en música antiga, però amb presències individualitzades sí, per descomptat.

AV: El FeMAP és el festival de música antiga més gran d’Europa. Fins on té la vocació d’arribar?

JMD: No sóc de posar-me límits, però tenim encara terreny per córrer. Som ara en 34 municipis i el Pirineu en té al voltant de 200. I especialment ens agradaria tenir més presència a la Catalunya Nord, tema que estem treballant.

Més informació a http://www.femap.cat/concerts/

Etiquetes: