J.D. Bezsonoff adreça una carta a Manuel Valls, ministre de l’Interior francès

21.05.2012

Joan Daniel Bezsonoff | Foto Editorial Empúries

 

L’escriptor rossellonès Joan Daniel Bezsonoff ha adreçat una carta a Manuel Valls, ministre de l’Interior francès. En aquesta carta, que Bezsonoff també ha publicat a e-notícies i ha enviat privadament a un nodrit col·lectiu d’escriptors i editors, s’adreça a una de les màximes autoritats de la República francesa dient: “Honorable senyor, prenc la llibertat d’escriure aquesta carta per felicitar-vos de la vostra nominació a un càrrec tan important. No crec que vós em conegueu. Amb les vostres responsabilitats, no deveu tenir gaire temps per llegir molts llibres en català”.

Bezsonoff, un dels escriptors catalans més singulars del moment, és professor de llengua catalana en un institut de Perpinyà, però viu pràcticament reclòs al seu poble, Nils, consagrat a escriure. Bezsonoff sol dir que hi ha dos tipus d’escriptors, els que assisteixen a cocktails i els que escriuen. L’autor rossellonès prossegueix la seva carta dient: “Sempre us he tingut simpatia perquè compartim moltes coses. Vau néixer a Barcelona el 1962 i jo a Perpinyà el 1963. Sou batlle d’Evry i jo vaig passar una bona part de la meva infantesa a Massy, a 17 quilòmetres de la vostra ciutat. Més enllà de l’anècdota, sempre m’han agradat les vostres idees. Sou un socialista que ha renunciat a totes les velles llunes del marxisme. No patiu de l’angelisme, de la ceguesa mental que tenen tants companys vostres de partit. Vós sou un home pragmàtic, ancorat en la realitat. No heu renunciat, però, als vostres ideals de joventut i en la vostra voluntat de millorar la societat, de fer-la més justa.

Joan Daniel Bezsonoff sempre ha tingut una relació ambivalent amb la grandeur francesa. Se sent orgullós d’haver rebut una educació francesa, però al mateix temps sempre ha denunciat els abusos civilitzatoris del jacobinisme francès. Joan Daniel Bezsonoff sol dir: “Sóc francès, però m’estic curant”.

En la seva carta a Manuel Valls també reconeix la solidesa del sistema educatiu francès, del qual ell forma part com a funcionari: “Com tots els francesos, heu segut als bancs de l’escola de la república que ens ha donat una educació sòlida i una formació cultural que apreciem. Molts ciutadans francesos, però, són tristos perquè la república no els permet viure una vida harmoniosa. M’explico, senyor ministre. M’agrada molt la llengua francesa i sóc feliç de poder entendre tots els matisos de les cançons de Jacques Brel i Georges Brassens, de poder llegir directament Marcel Proust, Balzac o Flaubert, de conèixer totes les pel·lícules de Louis Jouvet i Jean Gabin.

M’hauria agradat, però, que la dolça França respectés i estimés les seves germanetes catalana, occitana, basca, corsa, arpitana, bretona, flamenca, alsaciana. Ja no som al segle XIX. Europa s’està construint. Les fronteres han caigut i potser seria hora que la república no se sentís amenaçada per la seva diversitat i reconegués la seva riquesa lingüística. Senyor ministre, vós que sou català, voleu que la llengua que parleu amb la vostra mare desaparegui del tot al territori francès? França sense la llengua catalana, occitana i totes les seves germanes seria un cementiri lingüístic, lúgubre, eixarreït, trist com un estiu sense sol i una vida sense amor”.

En resposta a la tramesa de Bezsonoff, l’escriptor Màrius Serra ha recordat des d’Horta que “Manuel Valls no parla català amb la seva mare (d’origen suís i italianòfona) sinó que el parlava amb el seu pare, el pintor Xavier Valls (1923-2006), molt apreciat al barri barcelonés d’Horta, d’on procedeixen els Valls”. El català no és, doncs, la seva llengua materna. Bezsonoff encara és a temps de corregir l’error, perquè no ha enviat la seva missiva al ministre. Pensa fer-ho, diu, aquesta semana vinent. Jaume Cabré també mostra el seu interès en un correu: “Sobretot, estimat Bezso, si en Manuel Valls et contesta, fes-nos-ho saber”. L’escriptora Maria Barbal i el llibreter Guillem Terribas han felicitat Bezsonoff per la iniciativa. El poeta Jaume Subirana l’ha penjat al seu blog, Flux. Des de la Universitat de Perpinyà, Joan Peytaví es mostra més escèptic quan li respon: “No sé pas si aquestes cartes serveixen en aquests mons de Déu on ens ha tocat de viure ja que França sempre s’ha fet un plaer i un honor de fer rentats de cervell que se’n diuen integració i que són en realitat una francesització. I han funcionat, ho saps!!! Què se’n recorda en Valls dels seus orígens ? No és Catalunya que li ha fet la vida. A més, crec que sa mare no era catalana. Més que en Valls, m’agradaria més que tots els catalans de la Catalunya del Nord se recordessin dels seus orígens, “et qu’ils n’aillent pas cracher sur leurs tombes”… Però com que retrobi tantes coses teues i nostres en els teus mots que compartim sovint, veig que tens més fe que jo per escriure’ls i t’ho agraeixi – o te remerceixi, si vols…Una abraçada asprenca (i ben tramuntanada avui)”.

Bezsonoff ha confirmat aquest migdia a Núvol que faria efectiu l’enviament de la carta avui mateix: “Sortiré de casa d’aquí a mitja hora i, de camí, enviaré la carta. Hi vaig amb l’entusiasme d’un bou que duen a l’escorxador. El teu etern servidor. J. Daniel”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Jo el que em pregunto és quin sentit té reclamar sensibilitat per les llegües a un ministre d’Interior. Sense ànim d’ofendre. Bezsonoff em sembla un autor molt admirable.

  2. Me sembli que en Serra va errat, en Valls ha declarat aquesta campanya que parla català amb sa mare, o això m’ han dit que va dir

  3. Llegiu el llibre “La meva capsa de Pandora. Memòries” de l’editorial Quaderns Crema, són les memòries de Xavier Valls. Tot llegint aquest llibre sabreu coses sobre la família Valls-Galfetti. Aquests darrers dies s’escriuen alguns errors sobre la vida del Sr Manuel Valls, per exemple, si bé la llengua materna de la Sra Galfetti, sa mare, és l’italià, ella va aprendre molt ràpidament el català i aquesta llengua fou la llengua familiar, així ho conta el pintor Valls. D’ací també que el diari L’Indépendant de Perpinyà, en un article digués que el ministre Sr valls parla un català sense accent francès.

  4. Un dels blocs més impressionant que he vist. Moltes gràcies per mantenir el internet amb classe per a un canvi. Youve aconseguir estil, classe, bravura. Ho dic de debò. Si us plau, segueixin així, perquè sense l’Internet és definitivament sense intel · ligència.