Isona Passola. El cinema català i la necessària cerca d’una glòria incerta

17.05.2017

Blai Bonet (El mar), Emili Teixidor (Pa negre) i Joan Sales (Incerta glòria) són els referents literaris triats per Isona Passola i Agustí Villaronga per a la seva «potent trilogia sobre la Guerra Civil espanyola». La darrera producció d’aquesta trilogia, Incerta glòria ha estat un dels films amb més èxit dels últims anys, i s’ha demostrat «que es pot fer un cinema català, en català, amb esperit comercial i de qualitat.»

Tariq Porter, al número de maig de «Serra d’Or» entrevista la productora i la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola.

Isona Passola | © Pere Virgili @PereVirgili

El que realment falta en el món del cinema són referents: «no en tenim, perquè no ens els han deixat fer», afirma Isona Passola. La productora reivindica el cinema «com a eina per a consolidar l’imaginari i la cohesió interna i per a ensenyar-se a fora», i es queixa que «això, aquí, no ho han entès!» a diferència de la resta d’Europa.

Passola tampoc entén que no es rodi en llengua catalana, la llengua pròpia del país. De fet, amb Pa negre es va poder demostrar que «dins el mercat de parla catalana —a València i a les Bealers també va funcionar molt bé— es pot fer un cinema d’àmbit europeu i de qualitat.»

Hem perdut el públic del cinema i és per això que Isona Passola vol recuperar-lo amb la producció de bones pel·lícules. Però «avui dia el cine no són només les sales; és Internet, i també l’hem de buscar allà», explica convençuda.

Pel que fa a Incerta glòria, s’hi ha hagut de fer una inversió molt important, tant de personal: fins a «sis-cents figurants, un equip de cent persones, molts decorats, efectes especials…»; com econòmica: «ens hem endeutat perquè, si no, no la fèiem.»

En definitiva, cal apostar pel cinema català i en català, perquè el potencial hi és, només falta treballar-hi fort i sense por. «Hi ha un nínxol de cinema català i en català que no s’explota. Un nínxol vol dir una oportunitat de mercat i, per tant, de negoci.» És per això que és important lluitar per un futur, atès que, tal com diu la presidenta de l’Acadèmia, «queda clar que no tenim ni un país ni una cultura tan petits, i que podríem tenir una cinematografia plenament europea rodada en català.» Doncs vinga, som-hi!

Llegeix l’entrevista sencera al «Serra d’Or» de maig en paper o bé en digital!