Qui té por d’Isabel Martí?

27.04.2012

Isabel Martí és una editora que s’ha guanyat la sort que té. Des que va fundar La Campana amb Josep Maria Espinàs l’any 1985, ara fa més de vint-i-cinc anys, ha mantingut una línia editorial independent i rigorosa. Els llibres de La Campana no són per a saberuts, tampoc per la gent que llegeix per no haver de pensar. Com diu ella mateixa, el seu projecte editorial està adreçat al lector normal. Què vol dir normal? Vol dir que La Campana no publica ni llibres difícils, per a unes minories, ni títols impresos amb una exclusiva intenció comercial. La definició és molt clara, però no és suficient per fer-nos una idea de l’èxit d’aquest segell. Sovint, quan Martí declina la publicació d’un original, diu que tal o qual llibre no és prou campanero. A vegades rebutja un llibre perquè no hi troba vida, o potser té vida però és abstrús i literàriament pretensiós. Altres vegades el rebutja perquè és culte sense ser interessant, perquè és interessant però no és prou diàfan, perquè és graciós però no fa gràcia, perquè vol explicar coses però hi falla el ritme. Per a Isabel Martí el ritme i la claredat són determinants a l’hora de decidir-se a publicar una novel·la. L’editora de La Campana busca títols amb nervi, que expliquin coses interessants amb aquella claredat que dóna la urgència de dir coses importants.

Isabel Martí

Isabel Martí treballa amb el seu equip en un pis llarg del carrer Muntaner. La reforma que hi ha fet l’estudi de l’arquitecte Pau Ramis l’ha convertit en un espai lluminós i blanc. El catàleg de La Campana també es distingeix per la claredat. Isabel Martí va entendre des d’un bon principi que l’única manera de vèncer aquell estúpid prejudici que ‘el català és difícil i costa de llegir’ era apostar per un model de llengua diàfan. Ric, amb textura i nervi, però diàfan. Una part de l’èxit prové de l’aposta per un català desintel·lectualitzat, que una editora com Ester Pujol també ha interioritzat a la seva manera i ha contribuït a la centralitat d’Edicions Columna dins de Grup 62.

Isabel Martí publica des de fa anys entre quinze i vint títols anuals. Ha resistit totes les temptacions del món editorial. La temptació de créixer en facturació a base d’ampliar el número de novetats. La temptació de publicar bestsellers de patacada. La temptació de passar-se al castellà. La temptació de publicar llibres manufacturats a la tele. La temptació de cedir el seu fons a operacions de butxaca. La temptació de casar-se amb un autor només perquè li ha donat vendes en un primer llibre. La temptació de traduir un títol estranger igual que l’editor castellà, per pur seguidisme. En aquest sentit, hi ha una anècdota curiosa. Quan La Campana i Lumen van publicar la novel·la de Marina Lewycka, La petita història dels tractors en ucraïnès, Lumen va decidir traduir-ho per Los amores de Nikolai. Isabel Martí va apostar per mantenir el títol original, en una demostració d’independència que va acabar donant els seus fruits. L’edició castellana va punxar estrepitosament, i la de la Campana va entrar a les llistes de llibres més venuts. Un cas insòlit, atès que les novel·les estrangeres en català rarament entren a llistes si la corresponent edició castellana no tira del carro. Amb aquest cas, i d’altres, Isabel Martí ha demostrat que el lector català es pot mobilitzar amb independència dels corrents del mercat espanyol. La seva fe prova que encara avui, quan s’obra amb una identitat, sigui editorial o ideològica, que doni sentit a la feina que fas, tens un país al darrere.