Individus com nosaltres: un torrent de cinisme

6.06.2017

Aquest dimecres surt a la venda l’últim llibre de Ferran Torrent, Individus com nosaltres (Columna), la segona part d’Un dinar un dia qualsevol, que retrata València després de la crisi just abans d’un significatiu canvi polític al govern de la Generalitat. Una obra que reprèn el to i la temàtica de l’anterior, però amb més personatges, més humor i més cinisme. Torrent ja adverteix que la cosa no s’acaba aquí: “la meva intenció és fer una trilogia”.

Ferran Torrent | © Noemí Roset

No hi ha dubte que, d’aquí a uns anys, llegir Ferran Torrent serà poc més que indispensable per entendre què ha estat la societat valenciana dels nostres dies, sobretot en un context sociopolític condicionat pel govern del Partit Popular, la crisi econòmica i els casos de corrupció. Un canvi de cicle que tindrà continuïtat. Individus com nosaltres és una crònica sòrdida i frenètica d’aquest temps i d’aquest país, amb una filosofia immoral feta per outsiders que planeja per un panorama en què “les lleis i la justícia no sempre coincideixen”. Un pas de la indignació al cinisme.

Un dels trets més destacats del llibre, i per extensió de la narrativa de l’autor valencià, és l’agilitat del llenguatge, especialment gràcies a la frescor dels diàlegs. “Jo crec que un personatge, quan parla, s’està descrivint”, explica Torrent, que confessa ser molt dotor –xafarder en valencià– a l’hora d’escoltar les converses quotidianes de la gent, sobretot de la gent jove, per saber què pensen, què els interessa, què els preocupa. És la base de la versemblança i l’expressivitat del text, perquè “si no et creus els personatges, no et creus la història”, però també és un camp de batalla il·limitat per al pragmatisme literari: “Sempre dic que tothom treballa per a mi”, diu, mig en broma.

Gràcies a això, el ritme i la intriga de la novel·la conviuen equilibradament amb un costumisme buscat que fa de porta d’entrada a un submón de baixeses, mentides i trampes de tota mena que ens deixarà atrapats entre atracaments, casinos i assassinats, individus no gaire recomanables i una bona queixalada de sentit de l’humor. Les vísceres d’un segon sistema on, malgrat tot, hi acabem trobant persones més o menys com nosaltres, tocades per la crisi i fent malabarismes per reintegrar-se a un sistema sacsejat per la delinqüència.

 

El final moral

Pel que fa al modus operandi narratiu, Torrent admet que ha hagut de fer-se un esquema gegant on apareixen tots els personatges per poder ordenar millor la trama. “Soc molt argumentista, vull que passin moltes coses a les meves novel·les”. I no és partidari de tenir tota l’estructura pensada abans d’escriure, sinó d’anar construint l’acció sobre la marxa; d’entrada, no en sap el desenllaç, però sí que té clar “el final moral” de la història, independentment de la seva complexitat.

D’entre els seus referents, Torrent n’esmenta dos de principals: primer un de més clàssic (John le Carré) i després un de modern (Olen Steinhauer). Aquest últim és un autor nord-americà que escriu sobre espionatge en l’actualitat, i a banda de la seva faceta literària també ho fa per a la sèrie d’HBO Berlin Station, que Torrent recomana amb vehemència. “M’agrada que les novel·les (i les sèries) tinguin ritme”. Llegiu Individus com nosaltres i ho podreu comprovar.

Només una advertència, perquè malgrat les veritats del llibre, es tracta d’una obra de ficció: “No confongueu l’autor amb el narrador”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. El home no em cau simpàtic: el recorde perfectament xuclant de la mamella pública en el Consell Valencià de Cultura a finals dels 90, posant a parir al PSPV quan este l’havia triat per al càrrec (amb el pretext que ella era independent), i (el més gros) donant suport a l’impresentable de Paco Roig quan este volia presidir de nou el València.

    Lliçons d’ètica, poques, Ferranet.