Indesinenter

Davant els rumors d’acord imminent, Twitter bull. Entre milions de comentaris, David Fernàndez, que ja ens té acostumats a piulades relacionades amb l’èpica i la poesia, ha escrit tan sols una paraula: Indesinenter. Algunes reaccions han sigut de desconcert, d’altres ja sabien de què parlava. I és que Indesinenter és un poema de Salvador Espriu.

Indesinenter no és un poema qualsevol i és per això que David Fernàndez l’ha trobat adient en un moment com aquest, quan sembla que el pacte entre Junts pel Sí i la CUP és una realitat i la paraula eleccions comença a quedar en un ensurt. Indesinenter parla del despertar del poble català durant la postguerra, i és que d’Espriu no ens hem de quedar només amb La pell de brau.

Segons explica Àngel Cano en aquest article, Indesinenter és un adverbi llatí que significa “sense aturar-se, incessantment”. En aquest poema, Espriu fa servir “La metàfora d’un gos que està sota la submissió d’un amo que el tracta molt malament, i que s’ha d’arriscar a actuar per ell mateix. L’amo, en aquest cas, representaria l’Estat espanyol, que ha ningunejat i silenciat Catalunya durant tota la dictadura franquista”.

Aquí teniu el poema complet:

INDESINENTER

Homenatge al Dr. Jordi Rubió

Nosaltres sabíem
d’un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l’afalac al ventre,
per la por,
s’ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
aquest trist
número de baratilli,
saldo al circ
de la mort,
sense parar llepava
l’aspra mà
que l’ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L’aigua, la terra,
l’aire, el foc
són seus,
si s’arrisca d’un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l’amo de tot,
no gos mesell,
sinó l’únic senyor.