Imma Colomer, un premi merescudíssim

14.03.2017

Els Premis de la Crítica han decidit atorgar el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer 2016 a Imma Colomer. Actriu molt estimada pel públic, Colomer és també una part important de la història de les arts escèniques a Catalunya: co-fundadora de Comediants i del Teatre Lliure. I també directora i artista compromesa amb la presència de les dones al teatre. Oriol Puig Taulé ha conversat amb ella i glossa la seva figura.

L’actriu Imma Colomer. Fotografia de LA FOTOGRÀFICA

Poques actrius poden dir que han fundat companyies com Comediants o teatres com el Lliure, referents del teatre que es fa a casa nostra. Imma Colomer va començar la seva carrera treballant de mestra (formada ni més ni menys que amb Marta Mata a l’Associació de Mestres Rosa Sensat), però de seguida va veure que el teatre era allò que l’omplia més. Va iniciar un curs a l’Institut del Teatre del carrer Elisabets (classes de mim amb un “professor molt particular”, Albert Boadella) amb la intenció de millorar les classes de teatre que impartia als alumnes de l’escola on treballava. L’Institut del Teatre de principis dels anys setanta estava situat al carrer Elisabets i dirigit per Hermann Bonnín, en una època en què no era necessari passar cap examen per entrar-hi. Allà eren més grans els desigs de llibertat que una altra cosa, i Colomer va conèixer Josep Montanyès, Fermí Reixach o Joan Font, i l’amistat la va portar a co-fundar la companyia Comediants. Amb ells hi va treballar (i conviure) durant tres anys, però després de tanta festa i tant carrer Imma Colomer tenia ganes de fer teatre de text. Després d’un període fent cabaret i varietats a La Cova del Drac amb Josep Anton Codina, Fabià Puigserver i Lluís Pasqual van convèncer a tota una sèrie d’actors amics i tots plegats van acabar fundant el Teatre Lliure, que obria les seves portes el 2 de desembre de 1976 a l’antiga cooperativa de La Lleialtat, situada a Gràcia.

Imma Colomer defineix aquell temps com “l’època més important de la meva vida”, on tot era aprenentatge, i on es barrejaven les històries professionals amb les personals. L’actriu va tenir la possibilitat d’estudiar teatre a Nova York, gràcies a una beca, i amb els anys el gran públic la va conèixer també per la seva participació a sèries de la televisió catalana, com ara Laberint d’ombres (1998-2000) o Ventdelplà (2005-2010). Colomer explica com, després de tenir molta feina a televisió, passava èpoques sense que la cridessin per a cap muntatge teatral, així que va començar a muntar recitals de poesia i a relacionar-se amb el Projecte Vaca. L’actriu sempre s’ha posicionat a favor d’una major presència de les dones en les arts escèniques: ja sigui des de la direcció i la dramatúrgia fins a totes les facetes que inclouen la nòmina teatral.

Imma Colomer en una imatge promocional de ‘Prime Time’

La direcció escènica, doncs, semblava el camí natural per a una actriu inquieta com Colomer, que va començar a dirigir espectacles com ara After play, La màgia d’en Calders o Penso en Yu. Amb l’actriu Fina Rius conformen un bon tàndem, ja que darrerament també han presentat el monòleg Ismene, de l’autora quebequesa Carole Fréchette, pensat per a representar-se en el circuit de biblioteques. Colomer també ha protagonitzat el muntatge Prime Time, de Núria Casado, un text que tracta del pas del temps amb bon humor.

Imma Colomer segueix l’actualitat teatral i és una presència molt habitual a les estrenes de Barcelona. Confessa que segueix la feina de companyies com Sixto Paz o de dramaturgs com Josep Maria Miró i directors com Moisès Maicas, de qui destaca las seva selecció de textos i temàtiques.

La cerimònia dels XIX Premis de la Crítica se celebrarà el proper dilluns 27 de març, a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm. Els del Núvol hi serem.

Moltes felicitats, Imma!

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Enhorabona i molta, molta merda. Un reconeixement més que just i merescut. Jo encara recorde moltes de les seues interpretacions teatrals i, especialment, el seu magnífic treball a PRIMERA HISTÒRIA D’ESTHER, d’Espriu, dirigida per Ll. Pasqual. O la magnífica SEÑORITA DE TREVELEZ al CDGV. BRAVO.

  2. Gràcies per saber resumir tan bé la xerrada telefònica. La boníssima foto que aquí apareix és de LA FOTOGRÀFICA, uns magnífics fotògrafs que es van dedicar a fotografiar a tota la professió al voltant d’una cadira.

    • Gràcies a tu, Imma.
      Ja he afegit l’autoria de la fotografia.
      Ens veiem el dilluns 27 a l’entrega dels premis!

      Una abraçada

  3. Erem companyes de classe al Magisteri. Aleshores ja apuntava maneres. Ho portava dintre seu: expressiva, oberta, franca… Amb els anys continúa igual: propera, senzilla i desbordant vitalitat. Felicitats! T’ho mereixes!!