Imma Colomer diu Clemetina Arderiu

18.04.2015

La poesia de Caterina Albert ha quedat durant molts anys eclipsada per la figura del seu marit, el poeta Carles Riba, una de les figures intel·lectuals més respectades del segle XX. El Teatre Nacional ofereix aquest diumenge 19 d’abril a les 12h a la Sala Petita una nova sessió del cicle Vers a vers. Com batega un poema? Imma Colomer ens ensenyarà a dir un poema de Clementina Arderiu.

Imma Colomer

Imma Colomer

Ara és un moment immillorable per tornar a llegir la poesia de Clementina Arderiu (1889-1976). Com diu Sam D. Abrams al pròleg de l’edició de la seva poesia completa Jo era en el cant (butxaca, 2012) ara fa poc més d’un segle que es va publicar el seu primer poema i el temps va confirmant que som davant d’una de les veus més destacades de la lírica del segle XX. “El vitalisme que amara tota la producció d’Arderiu deixa al descobert una gran determinació i força personals”, diu Abrams. “Per mi és una poeta molt culta amb estil propi, amb un treball d’orfebre en cada poema. Els seus poemes agosarats o juganers parlen de la seva relació amb l’entorn, les seves angoixes davant la mort”, hi afegeix Colomer. La reivindicació de Clementina Arderiu no s’acaba aquí. Us recomanem el text que li va dedicar Marta Pessarrodona a Donasses i la defensa que en va fer Maria Mercè Marçal a “Clementina es deia… El fer i desfer de la vida”, un text publicat dins ‘Sota el signe del drac’.

L’Imma Colomer és una actriu que s’estima els escriptors. Els que l’hem sentit recitar (sí, recitar) contes de Pere Calders sabem que a més a més de ser una bona actriu és una rapsoda de primera. La sessió partirà del poema Passa vent, que forma part del recull Cançons i elegies d’Arderiu. El propòsit d’aquest taller de poesia és donar eines als més menuts i també als adults perquè es familiaritzin amb els mecanismes interns d’un poema i puguin connectar millor amb els batecs més íntims de la poesia. “Aquest poema és l’excusa per explicar com m’encaro davant d’un poema i el que he anat descobrint amb els anys de treballar textos poètics”, ens diu Imma Colomer. “És una oportunitat per parlar de poesia, cosa que m’agrada molt i que a més està estretament lligada amb la meva professió. La poesia em recicla, em millora i per això m’hi acosto”.  L’objectiu de la sessió és ajudar a descobrir com podem arribar a entendre el que ens diuen les seves paraules i la musicalitat interna.

Imma Colomer en aquest cas, acompanya els infants, joves i adults en la seva aproximació a un poema determinat: context, mètrica, estructura,… tot incidint en el fort valor simbòlic que genera la poesia i escoltant molt atentament la musicalitat de la nostra llengua.

Si us voleu anar preparant, aquí teniu el poema que Imma Colomer us convida a llegir demà al Teatre Nacional:

Passa, vent, cosa sinistra,
qui et pogués mai deturar!
Tota la casa em fa trista
el teu malastruc xiular.

M’enfolleixes les colomes
allà dalt del colomar;
de l’arbre arrenques les pomes
molt abans de madurar;
i colltorces la florida
novella del roserar;
i esfulles la margarida
-si vindrà, si no vindrà-.

A l’hort el planter m’aplanes
i em malmets el fonollar;
del llibre em gires les planes
com si em volguessis reptar.
I els papers treus de la taula
i me’ls llences a volar.
Si el jardí tingués un saule,
com el faries plorar!

Ni finestra ni portella
res no hi val, tot és en va:
sempre et resta una clivella
per poder-te enforinyar.
Jo a ciutat no et coneixia,
i ara m’ets tot casolà!
Véns a casa cada dia
i hi entres sense trucar.

Clementina Arderiu
Jo era el cant. Obra poètica (1913-1972)
labutxaca, 2012