Il·lustradors de Dickens

14.12.2012

La premsa ha parlat enguany abastament del bicentenari del naixement de Charles Dickens, un dels escriptors anglesos més coneguts i populars de tots els temps. La seva obra es va traduir per primera vegada al castellà l’any 1847 i al català l’any 1892. Jordi Artigas ha investigat les il·lustracions que acompanyaven aquestes primeres edicions.

 

Il·lustració de Mariano Foix

 

Les seves obres han estat especialment popularitzades a través de les adaptacions per al cinema i per a les sèries de televisió. Els papers pòstums del Club de Pickwick (The Pickwick Papers) de 1836-1837; Oliver Twist (1837-1839); Cançó de Nadal (A Christmas Carol) de 1842; David Copperfield (1849-1850); La petita Dorrit (1855-1857), entre d’altres.  Memorables obres on Dickens, amb un gran coneixement de causa, va descriure les virtuts i els vicis de la societat victoriana.

Charles Dickens (1812-1870) denuncià l’obsolet i injust sistema judicial britànic, la incompetència dels governs de l’època, la hipocresia victoriana, les injustícies socials com el treball dels menors o la utilització de nens per a cometre delictes…, a través de la sàtira i de l’humor negre.

 

PLANAS I FOIX

Les edicions angleses anaven il·lustrades per autors aquí desconeguts com és el cas del dibuixant George Cruikshank (Londres, 1792-1878) que fou l’autor de les il·lustracions de la novel·la Oliver Twist. Aquí em fixaré en les obres de dos il·lustradors catalans, com foren Eusebi Planas i Mariano Foix, que coincidiren en il·lustrar obres de Dickens en diferents èpoques.

En la meva recerca he trobat dues obres publicades a Barcelona en traducció castellana. La primera correspon a l’obra Los ladrones de Londres, capriciós títol que l’editor deuria trobar més descriptiu i que corresponia a Oliver Twist.

Litografia feta a Labielle & Monserrate i dibuixada a la pedra litogràfica per D. Martínez, sobre 'Los ladrones' de Dickens.

Eusebi Planas (Barcelona, 1833-1897) la il·lustrà en la seva joventut quan tenia 24 anys l’any 1857. Les il·lustracions de pàgina sencera eren litografies fetes a Labielle & Monserrate i dibuixades a la pedra litogràfica per D. Martínez, excepte el gravat de la portadeta interior del títol que era un gravat a la fusta signat per Sadurní.

Els dibuixos de Planas descrivien les escenes de la mala vida de la delinqüència juvenil i de l’explotació de la infància en el delicte, història que Dickens prengué de la realitat d’un jove orfe que patí en la seva pell la duresa de la vida. Una d’aquestes escenes descriu un robatori a un home mentre aquest està distret mirant uns llibres. (1)

 

Planas estudià a Llotja i perfeccionà l’aprenentatge de la litografia a París amb Goupil, on realitzà amb èxit dos retrats d’Eugenia de Montijo, que hauria d’esdevenir emperadriu al casar-se amb Napoleó III. La litografia predominà entre 1857 i 1864 venint a continuació una altra tècnica anomenada “cromolitografia”, com ens va aclarir en Lluís Labarta. (2)

De Planas es recorden especialment les seves il·lustracions per a obres d’èxit a la seva època com Historia de una mujer (1878) i Barcelona y sus misterios (1884) d’Antoni Altadill, però no hem d’oblidar els seus dibuixos, més escassos, a la premsa: La Marsellesa (1880), així com alguns dibuixos de l’obra El último borbón. História dramática de Isabel II (1868). Mentre que de més jove signà com a “Felipó” els seus dibuixos satírics com a La Escoba de 1861.

Il·lustració del dibuixant Mariano Foix sobre 'La petita Dorrit' de Charles Dickens.

Per la seva part, Mariano Foix (Barcelona, 1860-1914) il.lustrà en 1885 La niña Dorrit o sigui La petita Dorrit i en anglès Little Dorrit, que ens presenta unes molt ben documentades escenes il·lustrades que afegeixen autenticitat a l’obra. Una obra en què Dickens denuncià les condicions en les que queien a les presons les persones que devien diners, enfrontades a l’omnipotent alhora que incompetent Hisenda anglesa. (3)


Sabem ben poca cosa de la vida personal d’en Foix, com bé sap l’amic Josep Pinyol, professor a Nantes, que ha espremut la llimona intentant esgarrapar noves dades per a una biografia. I es tenen algunes dades més sobre la seva tasca com a dibuixant il·lustrador. Popularitzà la seva signatura a l’Esquella de la Torratxa on dibuixà les sèries, una costumista “La nostra gent” i l’altra d’observacions de vacances                        “A muntanya”. Les seves escenes amb treballadors, a vegades plenes de crítica social són antològiques.

També publicà a La Campana de Gràcia, La I·lustración Artística, La Barcelona Cómica, L’Avenç i Blanco y Negro de Madrid. Il·lustrà diverses obres per a la Biblioteca ‘Artes y Letras’ de la que forma part la citada La niña Dorrit i Narraciones de la Selva Negra, que no és de Dickens i que es va publicar el 1883.

 

NOTES

( 1 ) Dickens, Carlos. “Los ladrones de Londres”, traducción libre de J.J y C, Librería y Fábrica de Luis Niubó, Barcelona, 1857.

( 2 ) Labarta, Lluís. “Eusebio Planas”, “Cataluña” núm. 8, 15 gener 1908.

( 3 ) Dickens, Charles. “La niña Dorrit”, Establecimiento Tipográfico-Editorial Daniel Cortezo, Biblioteca “Arte y Letras”, Barcelona, 1885.