Iberoamèrica al Temporada Alta

11.10.2016

Aquest és el quart any que Temporada Alta acull espectacles de l’escena iberoamericana, seguint en la seva línia de fer arribar a Catalunya produccions de l’altra banda de l’oceà. Si Iberoamèrica és una regió que crida l’atenció al Festival de Teatre de Girona i Salt és perquè creuen que és “uns dels laboratoris teatrals més fructífers actualment” i volen fer un reconeixement especial a la seva incansable producció.

'Acceso', de Pablo Larraín. Temporada Alta

‘Acceso’, de Pablo Larraín. Temporada Alta

Per aquest motiu, Temporada Alta agrupa sota el cicle Connexió Iberoamèrica un conjunt de propostes que enguany es concreten en set espectacles, dels quals sis són estrenes. Aquestes set obres són Terrenal, de l’argentí Mauricio Kartun; La ira de Narciso, de l’uruguaià Sergio Blanco; Acceso, del xilè Pablo Larraín; l’estrena absoluta Primer Álbum de l’Agencia de Detectives de Objectos, grup format per Xavier Bobés (Catalunya), Shaday Larios (Mèxic) i Jomi Oligor (Navarra). L’última companyia és la mexicana Lagartijas tiradas al sol, que presentarà tres espectacles de teatre documental: Tijuana; Veracruz, nos estamos desforestando o cómo estrañar Xalapa, i, finalment, Santiago Amoukalli.

Lagartijas tiradas al sol és la companyia que dóna el tret de sortida a la programació Iberoamericana del Festival, i ho fa amb tres espectacles que formen part d’un cicle anomenat La democracia en México. En total, aquest cicle compta amb 32 obres. Però per què 32? Perquè és el nombre d’estats que té Mèxic, i els artistes pretenen fer un retrat de cada zona. Aquesta voluntat d’individualitzar els territoris de la República Mexicana ve donada perquè “en els nostres projectes anteriors hem generalitzat molt, com si la política fos igual al centre que als pobles”, explica Gabino Rodríguez, dramaturg que junt amb Luisa Pardo tira endavant la iniciativa.

'Terrenal - pequeño misterio ácrata', de Mauricio Kartun. Temporada Alta

‘Terrenal – pequeño misterio ácrata’, de Mauricio Kartun. Temporada Alta

En un any, la companyia ha creat quatre d’aquestes 32 obres i n’ha representat tres. Les mateixes tres que acull el Temporada Alta. Totes elles es basen en el llibre La democracia de México de Pablo González Casanova, que fa una anàlisi acadèmica de la situació política del país. “Nosaltres no som periodistes ni antropòlegs”, apunta Gabino, “fem servir paràmetres artístics”. La intenció dels artistes en qüestió és posar en perspectiva estadístiques i emocions. Sobre la perillositat dels temes que tracten, Gabino Rodríguez i Luisa Pardo creuen que poden parlar-ne lliurament perquè per sort o per desgràcia, “l’art es jutja amb una altra vara que el periodisme”.

La democracia en México ha dut als membres de la companyia a fer una ruta per Mèxic i a plantejar-se alguns problemes ètics i morals. “Nosaltres som de la classe mitjana alternativa, estem allunyats de molts problemes del nostre país”, diu Pardo, referint-se a les situacions dels indígenes a les muntanyes, els obrers a la frontera o els periodistes a ciutats com Veracruz. Això els porta a qüestionar-se per a qui treballen i per a qui parlen, sempre intentant “parlar dels problemes sense atacar als altres, sense caure en la idea que estàs amb mi o contra mi”. Però què expliquen aquestes tres obres?

 

Tijuana

De les 3 obres de La democracia en México que es representaran al Temporada Alta, dues estan basades en fets reals. Tijuana n’és una d’elles. Per poder construir aquesta obra que versa sobre la vida de les persones que viuen amb el salari mínim a Mèxic, l’artista Gabino Rodríguez es va convertir durant sis mesos en un habitant de Tijuana (Baixa Califòrnia) anomenat Santiago Ramírez. Gabino va apartar-se del seu món habitual, del que es va mantenir incomunicat mentre treballava en una fàbrica de la zona.

La posada en escena plasma aquesta experiència i reflexiona al voltant de dos aspectes que se’n deriven. Per una banda, l’obra es pregunta què implica viure amb el salari mínim i com entenen la democràcia de Mèxic els 50 milions d’habitants que viuen en aquest llindar. “Per fer cas a la llei, t’obliguen a viure fora de la llei”, explica Gabino Rodríguez; “l’economia condiciona la manera com experimentem amb la política i les expectatives que tenim”. Per altra banda, els artistes indaguen en les possibilitats de la representació: fer-se passar per algú altre és actuar?

'Tijuana', de Lagartijas tiradas al sol. Temporada Alta

‘Tijuana’, de Lagartijas tiradas al sol. Temporada Alta

Veracruz

Veracruz, nos estamos deforestando o cómo extrañar Xalapa compta amb una conferència i una intervenció, però sobretot és una manera que ha trobat la companyia Lagartijas tiradas al sol per desfogar-se davant d’una situació violenta que els va afectar. Aquesta situació és l’assassinat de l’activista Nadia Vera i el fotoperiodista Rubén Espinosa a Veracruz. “Aquest crim ens va afectar molt a la classe mitjana mexicana perquè pensàvem que estàvem lluny de les classes mexicanes marginades”, explica Pardo.

A l’espectacle no hi trobareu el nom de Nadia ni de Rubén. La companyia ha decidit no parlar-ne directament perquè podria ser perillós i per no caure en el sentimentalisme. És així com Luisa Pardo, membre de Lagartijas al sol i filla de Veracruz, durà a terme una conferència on retratarà el problema silenciós d’un estat que porta gairebé dotze anys governat per una aliança entre narcotraficants i polítics i, des de la tercera dècada del segle XX, amb govern del PRI (Partit Revolucionari Institucional).

L’estat de Veracruz és una estreta franja de terra amb costa i muntanyes, molta pobresa i violència, assassinats, desaparicions i silenci. És per això que la intervenció de Luisa Pardo mostrarà moltes veus, imatges i imaginaris que neixen d’altres persones. Per exemple, els espectadors sentiran veus en off de testimonis que no han volgut revelar el seu nom per protegir-se de possibles agressions però que expliquen les seves experiències a Veracruz. Tot i que la companyia fa gires per Mèxic i ara es troba fent ruta per Europa, Luisa Pardo confessa que en aquest moment no s’atreviria a representar Veracruz a Veracruz.

'Veracruz', de Lagartijas tiradas al sol. Temporada Alta

‘Veracruz’, de Lagartijas tiradas al sol. Temporada Alta

Santiago Amoukalli

Santiago Amoukalli és el nom imaginari d’una comunitat al suroest de Mèxic. Aquesta és l’obra no real de les tres que es representen a Temporada Alta. Està inspirada en l’estat de Puebla, on hi viuen una multitud de comunitats que parlen Nàhuatl -llengua indígena de Mèxic- i una mica de castellà. Luisa Pardo i Gabino Rodríguez van passar una temporada a una comunitat com podria ser Santiago Amoukalli i hi van descobrir coses com que el clima d’aquella zona és sempre plujós però, en canvi, els habitants no tenien aigua potable.

Aquesta obra és una coproducció de Lagartijas Tiradas al Sol amb el festival suís Belluard Bollwerk. L’objectiu dels creadors és qüestionar com s’implementa “la democràcia mexicana” en una comunitat específica que ja té la seva història i les seves formes de funcionar. “Parlem d’un Mèxic que queda molt lluny, tant que de vegades sembla invisible, però existeix”, apunten els artistes, que també pretenen reflexionar sobre el paper de l’art en projectes de representació social. Què queda quan els artistes marxen? Què passa amb els projectes solidaris que estan finançats per empreses no conseqüents amb els seus actes? Tot plegat es discuteix en aquesta obra que, tal com s’empenyen a destacar Gabino Rodríguez i Luisa Pardo, és un espectacle de ficció.

'Santiago Amoukalli'. de Lagartijas tiradas al sol. Temporada Alta

‘Santiago Amoukalli’. de Lagartijas tiradas al sol. Temporada Alta