I tu, què feies quan tenies 25 anys?

9.06.2017

“Ser artista vol dir no calcular, no comptar, madurar com l’arbre que no empaita els seus sucs i que es manté ferm enmig de les torbonades de primavera, confiat, sense por que no vingui després un altre estiu”, escrivia Rainer Maria Rilke a les Cartes a un jove poeta. Recordo que aquest llibre em va caure a les mans quan devia tenir 25 anys, estava acabant la carrera i passava hores desvagada per les llibreries de Barcelona. Era una edició blava, petita, sòbria però d’impacte eficaç. El llibre pertanyia a la col·lecció “El far” i era d’Angle Editorial, que aquest any arriba als 25 anys.

Joan Simón, Sílvia Rodríguez i Rosa Rey, l’actual equip d’Angle Editorial | Foto: Angle Editorial

“I tu, com eres quan en tenies 25?”. Així van interpel·lar als periodistes Rosa Rey, Joan Simón i Sílvia Rodríguez, que formen l’actual equip d’Angle Editorial. “Amb aquest eslògan volíem convidar a reflexionar sobre dues coses: d’una banda, perquè com a empresa fer 25 anys són molts, però, de l’altra, en la vida d’una persona és ben poca cosa arribar-hi”, aclaria Rey.

Per celebrar-ho, han preparat una edició especial de 10 llibres que han editat i que consideren que els defineixen i que mostren com Angle Editorial vol ser: les millors cartes del seu catàleg, vaja. El sentit d’un final de Julian Barnes, Tu i jo de Niccolò Ammaniti, El franctirador d’Albert Pijuan, Biografia del silenci de Pablo d’Ors i La vida al davant, de Romain Gary, surten aquest estiu, mentre que Nivells de vida de Julian Barnes —inèdita fins ara en català—, Allò que vaig estimar de Siri Hustvedt, Elogi de l’ombra de Junichiro Tanizaki, Ciutat de vidre de Paul Auster i Reparar els vius de Maylis de Kerengal, els podrem trobar a les llibreries a la tardor. 10 llibres amb una coberta tipogràfica amb fons vermell uniforme i una il·lustració a la contraportada formen aquesta col·lecció, “25”.

A banda de la publicació d’aquestes reedicions, aquesta tardor publicarà tres novetats: el Gos blanc de Romain Gary, Les quatre vides de l’oncle Antoine de Xavier Aliaga (Premi Pin i Soler), i Seguiré el ritme del fantasma jamaicà, un recull de contes d’Albert Pijuan.

Història de l’editorial

Angle Editorial naixia l’any 1992 a Manresa de la mà del periodista del Regió7 Eudald Tomasa. Tot i que en un primer moment va començar editant llibres de gran format i il·lustrats —per exemple, els de la col·lecció sobre el patrimoni històric de Catalunya, d’entre els quals destaca la Barcelona desapareguda de J. M. Huertas, el llibre més venut de l’editorial, amb 25.000 exemplars—, actualment tenen vocació d’editorial generalista i publiquen tot tipus de gèneres (novel·la, assaig, llibres d’actualitat, divulgació, clàssics, il·lustrats, etc.).

Fins ara, han publicat obres de Julian Barnes, Fiódor Dostoievski, Albert Pijuan, Lluís Permanyer, Paul Auster, Rebecca Solnit, Hermann Hesse, Alba Castellví, Manuel Forcano, Ada Colau, Virginia Woolf, entre molts d’altres. Una llarga llista que suma un total de 550 títols publicats, 45 títols per any.

El 2008, Angle Editorial va passar a formar part del grup editorial N9u, després de ser absorbida per Cossetània Edicions. “L’absorció va resultar positiva perquè tant Cossetània com nosaltres teníem línies molt diferents i ens complementem força bé”, ha observat l’editora Rosa Rey, que ha afegit que la tasca d’editorials mitjanes com Angle (o Edicions de 1984, Quaderns Crema, etc.) és “fer de frontissa entre els grans grups i les microeditorials, que ja estan creixent”. “En tot el sector hi ha una certa sincronia”, ha continuat l’editora.

“Som només tres persones, però treballem molt i, tot i així, tenim temps per tenir vida privada”, diu entre bromes Rey. Amb una facturació anual d’un milió a l’any, Angle Editorial s’ha consolidat sobretot com a editorial de no ficció. “La ficció ha passat més desapercebuda”, aclareix l’editora, que afegeix que tenen moltes ganes de consolidar-se com a editorial literària: “En això destaca la publicació, des de fa tres anys, dels premis Pin i Soler de Tarragona”, com per exemple Sense fi de Salvador Company i Eren ells, de Carles Rebassa, que, a banda d’haver guanyat el premi Ciutat de Barcelona, ha rebut molt bones crítiques. “Eren ells representa molt bé el que som i el que volem ser en la literatura d’aquí en endavant”.