I tu, com t’integres?

16.11.2016

L’Associació Intercultural Diàlegs de Dona ha estat una de les guardonades de la tretzena edició dels Premis Francesc Candel. Aquest reconeixement, atorgat per la Fundació Carulla, va néixer amb la intenció de distingir i difondre les bones pràctiques en l’àmbit de la integració dels ciutadans catalans d’origen immigrant. Pel seu treball en matèria d’inserció i igualtat i el profund arrelament al barri, Diàlegs de Dona ha estat una de les destacades d’enguany. Tal com reconeixen els premis i recull l’associació en la seva línia de treball, “no es tracta només de viure, sinó d’exercir la ciutadania”.

Font Diàlegs de dona

Fotografia: Diàlegs de Dona

A la plaça dels Àngels l’acostumat brogit amb què sona l’obstinació dels atletes sobre rodes, emmudeix esmorteït per les veus –no totes a una– dels instruments de la Raval’s Band. L’agrupació s’ha volgut sumar als homenatges que arreu han recordat l’últim geni caigut amb una incorporació d’última hora al repertori. I en tenen sort, de la inconfusible melodia de l’elecció, perquè el seu “Hallelujah” de Cohen sona vestit amb presses.

Al costat de l’escenari, la cuina a l’aire lliure on es preparen els plats de la degustació gastronòmica “Sopes amb dones” es mou al ritme d’una música genuïna que vibra amb la contradicció del tragí frenètic dels cuiners i el reposat xauxineig dels brous. Al mig del guirigall, la Diana remena amb esforç afegit el contingut dens de l’olla, i al seu costat la Marina esprem el suc de mitja llimona. És l’últim ingredient de la sopa que couen al ritme de les coses ben fetes, que sempre és lent, en una marmita on fumeja una flaira de comí. A casa seva, la Síria natal, la textura cremosa de la sopa de llenties és un presagi de l’estació freda que passa, cullerada a cullerada, una mica més suau.

Un cop abocat el suc amargant, a la sopa només li queda reposar a foc baix. Fins d’aquí a una hora no comença la tercera edició de “Sopes d’aquí i d’allà”, que en el marc del Festival de Cultures del Raval(s) ha reunit dones de tot arreu. Avui, la Marina i la Diana hi participen en representació de l’associació Diàlegs de Dones, la família que les va acollir encara no fa un any quan van arribar a Barcelona fugint d’un país en guerra. Hi van arribar buscant espais on posar en pràctica la nova llengua, i passats onze mesos les dues germanes s’hi comuniquen amb total fluïdesa i seguretat.

Fotografia: Diàlegs de Dona

Fotografia: Diàlegs Dona

Sens dubte el marc del festival brinda una gran oportunitat per conèixer la diversitat que dóna vida al Raval, però més enllà dels espectacles i les degustacions en les quals participa, l’objectiu de l’associació és superar la realitat multicultural per construir un escenari intercultural. Precisament en aquesta direcció treballa el projecte “Som dones… Sóc la teva igual”, que els ha valgut el guardó dels Premis Candel d’aquest any. El caràcter indispensable del projecte evidencia les barreres per una integració en la diversitat i les dificultats a l’hora de salvar-les. En aquest sentit, l’accent femení del projecte juga un paper clau a l’hora de superar un primer obstacle i arribar a totes les dones extracomunitàries del Raval.

Si bé el grup és tan divers com el mateix barri –sent el cas de la Marina i la Diana una de les excepcions–, la gran majoria de les dones que assisteixen a classes comparteixen una història en comú, han arribat al país d’acollida a través d’un procés de reagrupament familiar. D’origen principalment asiàtic –Bangladesh, Índia i Pakistan– i provinents de societats i cultures en què els espais dels gèneres estan molt delimitats, la composició no mixta de l’associació suposa un atractiu, una primera zona de seguretat i un substitut a la xarxa de suport que han abandonat a casa seva. Al contrari de com hauria ocorregut al seu país, la dona reagrupada es troba sense els multitudinaris espais que es construeixen entre mares, àvies, tietes, germanes, etc. Així doncs, l’associació esdevé un punt de connexió, un espai per compartir i des d’on acompanyar en un procés d’empoderament que comença amb l’adquisició d’una eina tan essencial com la llengua.

Gràcies a l’aprenentatge d’aquest primer pas indispensable, les dones poden intervenir com a subjectes actius en el desenvolupament d’estratègies de transformació social al barri. Sens dubte, el marc del festival brinda l’ocasió de participar de manera directa, però tal com reclama Mercè Amor, secretaria de l’associació, “cal treballar un tracte colze a colze, no només el festiu que no va més enllà del mira el cuscús que és bo, o que bonic el Bollywood. Cal treballar perquè elles se sentin veïnes d’aquest barri, i perquè les veïnes sentin que en formen part”. I és precisament aquesta feina la que els és reconeguda pels premis, però sobretot per les dones que, com la Marina i la Diana, esdevenen protagonistes amb veu al barri.

Etiquetes: