I el frankfurt va fer un salt mortal

29.07.2012

Projecte 'Ni blanc ni negre' amb textos d'Àngels Codina i fotografia de Pere Virgili.

Gol nord. Tinc el nas glaçat i les mans cianòtiques, i queixalo el frankfurt compulsivament abans no es refredi. El camp vibra, anem zero a zero, i el Guardiola camina amunt i avall i he d’admetre que l’abric li queda de conya. Fill de puuuuta!!!, m’eixorda el del darrere. Miro el Joan i em somriu, amb complicitat. El iaio del costat dedica un cabró apassionat al Mourinho i la dona del costat s’embolica bé la bufanda blaugrana i renega un que n’és, de pocavergonya, el portuguès aquest. El meu amic em mira per sobre de la vora del got de cervesa, fa que no amb el cap i riem per sota el nas. I llavors el Messi fa una jugada collonuda i es fa el silenci i tot és suspens. Aquell del Madrid que diuen que és un porc li fa una falta, l’argentí cau i el tros de frankfurt que tinc a la mà fa un sal mortal. Ha estat el Joan, que ha fet un bot i ara és dret. Sembla la víctima d’una possessió infernal: agita compulsivament la mà dreta, els ulls estan injectats en sang, la caròtida és a punt de fer un pet i vomita capellans i una veu infernal que, a l’uníson de milers i milers de goles, brama, en un cànon caòtic: fill de la gran puta, malparit, cabró de merda!