Humoristan. Que l’humor ens acompanyi!

12.03.2016

Els catalans posseïm una certa predisposició a voler inaugurar boniques capses en forma de centres culturals, teatres, museus… Hi ha gent que pensa, que no sempre els seus continguts estan a l’altura del que promet la façana, ni la seva ordenació interna sembla que hagi estat intensament estudiada per l’arquitecte o els polítics i funcionaris que l’han impulsat.

Foto: Original. Copyright hereus de Jordi Gin

Foto: Original. Copyright hereus de Jordi Gin

Humoristan és un museu català que neix pràcticament sense embolcall, no té pedres per admirar, és un projecte expositiu virtual amb visita lliure on s’hi pot entrar, des d’on es vulgui, les 24 hores del dia. Humoristan existeix encara que ningú sap situar ben bé on. Es el mateix que passa amb diversos països reals acabats en istan, que difícilment sabem ubicar correctament en un mapa. Si analitzem el nom triat, podem assumir però, que és un espai, un territori, on hi viu l’humor i els que el fan possible.

Les potencialitats de realitzar visites virtuals via Internet varen començar a ser explorades de manera sistemàtica a partir de 1994. Els avançaments en el camp tecnològic, han possibilitat des de llavors una contínua millora en la qualitat de la visita i han obert unes possibilitats immenses a explorar en el camp de mostrar i interactuar amb els objectes exposats. Sabem, que un dels grans problemes dels museus és la impossibilitat física d’ensenyar tota les col·leccions que posseeixen. El Louvre a París, mostra actualment als visitants el 7% de les seves col·leccions, el MOMA de Nova York tan sols l’1,3%. Un projecte digital com aquest no té sostre a l’hora de poder exhibir els seus continguts.

Humoristan.org va néixer el passat mes de juliol en període de proves com a projecte cultural impulsat i finançat per la Fundació Gin, una entitat privada sense ànim de lucre. El culpable de l’invent es José Luis Martín, un reconegut dibuixant, escriptor i director de publicacions. Ell com a director general de Fundació Gin, ha impulsat la idea de crear un espai a Internet que mantingués viva la memòria del dibuixant Gin (Jordi Ginés, 1930-1996) i que difongués i promocionés l’humor gràfic, tant en l’àmbit nacional com internacional.

Un museu dedicat a l’humor pot ser molt rigorós amb els seus plantejaments, però tampoc es pot prendre a si mateix molt seriosament. Mentre visitem les seves sales, podem contemplar i riure amb l’humor salvatge que gastava l’Ivà, esbossar un mig somriure i entendrir-nos amb les vinyetes de Cesc o reflexionar amb les visions iròniques i lúcides de Perich. Les il·lustracions, els acudits gràfics, les tires, el còmic d’humor publicat en qualsevol tipus de suport són el material base del museu. L’objectiu és el de preservar, exhibir i transmetre coneixements del que és i el que ha suposat l’humor dibuixat des de finals del segle XIX fins a l’actualitat.

llegenda

Foto: Original. Copyright hereus de Guillem Cifré i Figuerola

 

 

El dibuix d’actualitat de premsa caduca ràpidament. L’humor gràfic per ser efectiu, necessita per ser entès que es comparteixin uns mateixos referents entre autor i lector. En aquest apartat és on el museu a part de mostrar la vinyeta amb un màxim de qualitat de reproducció, contextualitza mitjançant textos adequats els fets o els personatges que s’hi fa referència si és necessari. Amb algunes petites explicacions podrem notar tot sovint, que la intenció humorística o satírica de l’autor segueix sent actual encara que la vinyeta es dibuixés fa moltes dècades. L’humor gràfic de qualitat és potent en la idea, però no pot donar matisos. Necessita la implicació de qui el mira perquè li acabi de donar una interpretació pròpia.

La crisi econòmica, social i política que vivim en els últims anys ha sembrat l’empremta de la serietat i d’una mirada trista i desesperançada al comú de la societat. L’humor no arregla problemes, però certament els pot desdramatitzar. El riure no cura el dolor d’una societat, però en la seva cerca dels límits expressius o en la seva visió de l’absurd del comportament humà, ens pot donar un nou punt de vista i qui sap si ajudar a retornar a tenir una mirada il·lusionadora i esperançada sense deixar de ser lúcida.

Periodistes il·lustres com Josep Maria Cadena o Lluís Solà, entre molts altres noms, col·laboren com a redactors al museu. José Luis Martín n’és el responsable general, Antoni Guiral és el director d’exposicions, Jaume Capdevila un redactor, Azu Micó l’editora, Joan Beltran el responsable dels bytes i el que firma aquestes línies –Jordi Riera Pujal- n’és el director. El projecte, ja encetat però encara no presentat oficialment, reunirà a dotzenes d’exposicions virtuals dedicades a temes concrets, cents d’articles i entrevistes recollides de la premsa o creats expressament, moltes entrades explicatives d’autors, publicacions i sèries de còmic i milers de dibuixos en forma d’originals o de reproduccions d’obra publicada. El museu compta amb el suport de les institucions com l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Altres si aniran afegint fent donació virtual d’imatges. Diversos autors i col·leccionistes privats de dibuixos ja estan col·laborant en el projecte.

Humoristan era un país necessari i ara comença a ser una realitat. Que el riure i l’humor ens acompanyi a tots.