Humor i candor

23.10.2012

El passat 18 d’octubre es va celebrar al Teatre de la plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona el IV Simposi sobre teatre infantil i juvenil. “Ha! ha! ha! Teatre infantil i humor”.

 

Companyia Príncep Totilau

 

Amb només quatre edicions, el simposi de l’Autònoma s’ha convertit en un referent de primer nivell tant per a estudiosos com per a professionals del teatre infantil del país. La nostra petita companyia de teatre no se n’ha perdut cap perquè cadascuna de les edicions del simposi ha influït en la nostra feina, sempre de manera molt positiva.

Organitzat per La Fundació Xarxa, el Grup Bambalina de Cerdanyola del Vallès i el Departament de Filologia Catalana de la Facultat de Lletres de la UAB, i coordinat pel Grup de Recerca en Arts Escèniques d’aquesta universitat, el simposi és una jornada d’espectacles, conferències i col·loquis al voltant d’un eix temàtic, que en aquesta edició era l’humor en el teatre infantil. Un tema importantíssim per a una companyia de teatre perquè l’humor és tant una estratègia comercial com un mecanisme de comunicació essencial amb els infants.

El simposi s’iniciava amb un espectacle-conferència de la companyia BAO de Montpeller: El comte de Pilou-Pilou. Una proposta molt adequada per a un simposi universitari perquè el seu únic actor ens proposava la creació d’una nova i divertida ciència: la peluixologia. És a dir, la ciència que estudia els peluixos. Els infants que van assistir a la representació portaven els seus peluixos de casa per compartir amb el conferenciant les seves inquietuds sobre el tema. L’humor fi, una imaginació lliure de prejudicis i les rialles del públic van ser els trets d’aquesta representació. El col·loqui posterior amb els nens que van participar en aquest espectacle-conferència va ser molt instructiu. La idea que en va sorgir, al nostre entendre, és que l’humor esdevé una manera natural d’explorar nous mons en la infantesa. És una mena de mètode científic espontani.

En la conferència inaugural, el professor Amadeu Viana va fer un repàs de les diferents perspectives possibles sobre l’humor i el teatre infantil. Per exemple, des d’un punt de vista social, serveix tant per sancionar com per crear un grup. Té una vessant terapèutica d’alliberament, i també una vessant corrosiva d’exclusió. L’humor, en tant que sancionador, serveix per expandir els límits d’allò acceptat.

L’escriptor David Estrada Luttikhuizen va parlar sobre l’humor a la literatura infantil. I la professora Cristina Aliagas, sobre l’ús de la paraula escrita i l’humor en les interaccions socials del joves cibernètics d’avui en dia. Les dues ponències van oferir una visió més àmplia de l’humor com a eina d’enriquiment intel·lectual en la comunicació humana. L’humor i l’amor van semblar tenir moltes coses en comú en aquestes dues ponències.

 

Companyia Príncep Totilau

 

Per acabar el matí, es va donar pas a una taula rodona amb el pallasso Marcel Gros i els actors Joan Segalés (Vol-Ras) i Ferran Aixalà (Encara Farem Salat). La personalitat dels tres intèrprets va fer una taula rodona (en realitat era quadrada) molt divertida que va donar vida, amb exemples concrets, a les seves particulars teories sobre l’humor. La llarga trajectòria dels tres membres de la taula suggeria que l’humor té a veure amb la infantesa, però també amb l’edat i la saviesa.

A la tarda vam poder ser presents a la representació d’un taller-espectacle de la companyia Petiestable 12 de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. Ens van proposar una versió plena d’humor de la tragèdia de Hamlet de William Shakespeare. El públic estava format, a més dels participants en el simposi, per un grup de nens d’una escola de Cerdanyola que van gaudir d’allò més de les bromes i aventures dels nens-actors lleidatans. L’aproximació a la tragèdia de Shakespeare a través de l’humor va fer evident com tragèdia i comèdia es donen la mà i s’ajuden l’una a l’altra. El jove públic va riure de valent i, igualment, es va estremir de por en els batecs més punyents de la tragèdia: quan la reina Gertrudis va agafar la copa enverinada a l’últim acte es va sentir un “Nooo!” entre el públic magnífic.

Per últim, el simposi es va fer un col·loqui-resum moderat per Jordi Auseller i Mercè Ballespí, coordinadors de la quarta edició, on es va fer evident que havíem assistit a una jornada plena de visions diferents i complementàries sobre l’humor i el teatre infantil. Des d’aquí, i per acabar, a nosaltres ens agradaria recordar que en la història de la literatura dramàtica, primer va néixer la tragèdia grega, que anava vinculada al culte als déus, i no va ser fins després, quan va aparèixer la racionalitat socràtica, que va néixer la comèdia. Sembla, així doncs, que l’humor és un estadi superior de l’ésser humà…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Molt interessant! I la versió “tunejada” de Hamlet promet…
    Interessants reflexions que fan pensar i repensar…

    Salutacions!