Homenatge a Sales, Calders i Tísner

31.10.2012

“Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat”. Així començava l’homenatge institucional a Sales, Calders i Tísner. Després de mesos de xerrades, lectures i conferències, el Teatre Nacional de Catalunya va acollir un espectacle per homenatjar el centenari del naixement dels tres escriptors.

L'escriptor Pere Calders.

La lectura dramatitzada, dirigida per Toni Casares i amb l’acompanyament del piano d’Albert Guinovart, va córrer a càrrec d’Àngels Poch, Rosa Renom, Javier Beltran, Òscar Castellví, Oriol Genís, Anna Moliner i David Vert, que interpretaran fragments de contes, novel·les i correspondència de Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener “Tísner”.

Un acte inicialment marcat per la pluja,-una cinquena part de les butaques estaven buides-, i que ens va recordar que no estem tan malament. Un homenatge sobri marcat per la presència i l’ombra de la guerra civil espanyola. La correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda, els records de Tísner i Calders…i després, la derrota. I l’exili. Mèxic: país d’acollida.

Sens dubte, el punt àlgid de la lectura va ser la conversa entre Juli Soleràs i Lluís de Brocà d’Incerta glòria. “Hem estat lliures, hem estat homes, hem estat feres. Ara qualsevol es fa notari!”. Sales, Calders i Tísner van viure una època difícil, un segle complicat, però no es van rendir. Somnis trencats i realitats fetes mica. Tot i així, no van deixar d’escriure ni de lluitar. I ara, anys després de la seva mort, ens regalen un bri d’esperança. Les seves paraules ens esperonen i, d’alguna manera, ens prometen un futur millor.