Hidrogenesse

HIDROGENESSE. “Un dígito binario dudoso. Recital para Alan Turing”. Editat per Austrohúngaro.

Han hagut de passar quatre anys des de la publicació de “Bestiola”, la seva anterior referència discogràfica, per poder retrobar-nos amb una nova col·lecció de cançons signades per Carlos Ballesteros i Genís Segarra, també cinquanta per cent dels no menys imprescindibles Astrud. Uns Hidrogenesse que reapareixen amb “Un dígito binario dudoso”, una obra conceptual basada en l’esdevenir del científic britànic Alan Turing, pare de la informàtica moderna, i tota una eminència en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi (va ser ell qui va desxifrar els codis creats per la màquina Enigma empreada per l’exercit del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial) o la intel·ligència artificial, però perseguit i condemnat per la seva condició d’homosexual, fet que el va dur a suïcidar-se el 1954 als 41 anys. Enguany se celebra el centenari del seu naixement. Segurament ens trobem davant l’obra més personal i menys festiva dels barcelonins, fet que no ens priva, però, de tonar a gaudir d’un decàleg del millor pop sinteitzat (temes com “Christopher”, “Enigma”, “CAPTCHA Cha-Cha” o “Historia del mundo contada por las computadoras” es troben entre el millor que ha fet aquesta parella) amb reminiscències a noms com Pet Shop Boys, The Smiths, Kraftwerk o Sparks.