Com s’ha explicar la ciència als nens?

Anna Maria Medina Sevila és autora del blog Contes i Ciència, un espai que es proposa comunicar el valor de la ciència i el coneixement científic a través de la narració. L’autora vol fer front així a l’escassetat de recursos amb què es troben els mestres per desenvolupar activitats relacionades amb ciències a les primeres etapes. Medina explica el seu projecte a Núvol.

Hi havia una vegada… Un drac, princeses, aventurers valents o cavallers enginyosos. Els contes obren una porta a un món on tot és possible; ens ajuden des de ben petits a desenvolupar la nostra imaginació, però també a comprendre les relacions socials i les pròpies emocions.

Els contes infantils tenen quelcom intangible i valuós: hi ha alguna cosa que els fa irresistibles; de ben segur que algun nen us ha demanat una vegada i una altra el mateix títol, perquè alguna cosa es coïa en el seu capet i aquell llibre li donava resposta.

Seria possible enllaçar aquest tresor emocional amb l’aprenentatge dels infants? Sabem que el conte és un recurs fonamental en l’àmbit de la lectura i l’escriptura, però també pot ser-ho en d’altres com el de la ciència, i per això el projecte Contes i Ciència pretén donar eines per desenvolupar el potencial d’aquest recurs inestimable.

Anem a pams…

Heu vist alguna vegada un nen que corri intentant fugir de la seva ombra? O algun altre descobrint el seu reflex al mirall? Us heu preguntat perquè els agrada tant fer barreges o llançar objectes?

Quan observem un infant realitzar aquestes activitats, veiem un infant que investiga el seu entorn, que prova i descobreix com són les coses i com es comporten quan canvien de posició, de mida, quan es combinen… És la simple curiositat la que els ajuda a veure regularitats i canvis, a entendre com i per què passen els fenòmens naturals.

Per atendre aquesta necessitat primerenca de descobriment i de gaudi (un aprenentatge, especialment si és autònom, que genera una gran satisfacció), l’educació infantil té entre els seus objectius acompanyar i guiar aquests petits exploradors en el descobriment de l’entorn. És l’inici de l’aprenentatge en la ciència.

És possible que, si ens qüestionem si un infant pot arribar a comprendre les lleis naturals que regeixen el funcionament del món, la resposta sigui no, si entenem aquesta ciència com a quelcom abstracte i teòric. També és sabut que la nostra experiència escolar en un sistema tradicional, molt marcat per la memorització i la reproducció de coneixement, ens ha conduït a associar la ciència a una disciplina poc flexible, exacta i lluny de la nostra realitat quotidiana. Tot i això, les noves tendències educatives intenten contextualitzar els aprenentatges en situacions conegudes i que fan útils aquests conceptes perquè ens siguin significatius.

Dins d’aquesta visió de fomentar l’exploració natural dels infants a través de l’ensenyament surt el projecte Contes i Ciència. L’objectiu és generar situacions que ens ajudin a plantejar preguntes i ens animin a buscar respostes partint de contes que, tot i que no treballin conceptes científics de manera explícita (posem per cas un llibre sobre els planetes), els incorporen com a part de l’argument; per exemple el cas d’un núvol que no sap fer ploure (“Plora que plou”) o una nena que s’estima molt un arbre que no creix (“El cirerer”).

Així, aprofitant un recurs propi de l’imaginari dels nens i les nenes, que els resulta atractiu i que els desperta emocions de tota mena, aconseguim plantejar qüestions que van més enllà de la història i que permeten desenvolupar i entendre aquestes grans idees sobre la ciència.

La proposta sorgeix davant l’escassetat de recursos amb què es troben els mestres per desenvolupar activitats relacionades amb ciències a les primeres etapes. A més, en general, una sensació de poc domini en l’àrea condueix a vegades a deixar pel final aquests temes, o fins i tot, a tractar-los amb una mica de recel. Desenvolupar, doncs, propostes a partir de la literatura infantil més tradicional o actual, o fins i tot, de contes de pròpia creació, pot ajudar els mestres a adaptar a les seves necessitats aquestes lleis i teories científiques properes i a la vegada tan allunyades de les nostres aules.

Les propostes es publiquen en un blog on cada títol és seleccionat en funció dels conceptes científics de què parla. A cada entrada es proposen idees, preguntes i propostes d’aula relacionades per tal d’estirar d’un fil que pot arribar a passar inadvertit, però que, desenrotllat de manera acurada, ens permet desenvolupar grans idees que ens inquieten des de ben petits.

Per què no començar un conte amb: Hi havia una vegada una roca…?

Us recomanem el blog Contes i Ciència