Hèctor Parra: “Frec 3 és música de tradició oral”

16.02.2017

El proper 22 de febrer, la Fundació Antoni Tàpies acollirà Frec 3, fruit d’una col·laboració entre el seu autor, Hèctor Parra, i el pianista Agustí Fernández. És un encàrrec de Sampler Sèries, una “obra en procés” que ens porta a un nou territori sonor incorporant un ensemble amplificat d’improvisadors, l’Agustí Fernández Ensemble, formada per Almudena Gonzalez Vega, flauta, Míriam Fèlix, violoncel, Núria Andorrà, percussió, el mateix Agustí Fernández, piano expandit i Ferran Conangla, disseny de so.

Fragment de la partitura de "Frec 3"|Autor: Hèctor Parra

Fragment de la partitura de “Frec 3″|Autor: Hèctor Parra

Frec 3 reprèn la sèrie Frec, la primera peça de la qual va ser estrenada al Festival de Huddersfield l’any 2013. Parra la descriu com una “obra semiimprovisada per a pianista, piano i amplificació. El resultat sonor és tremendament detallat i complex, però al moment de tocar, l’Agustí només disposa d’uns esquemes temporalitzats que li serveixen de guia. La música la porta tota dins”. I afegeix: “L’Agustí em va oferir generosament tota la seva musicalitat, la seva riquíssima paleta de colors i de sons que extreu del piano amb tot tipus d’estris i instruments de percussió i el seu pensament espectromorfolòfic del so”.

En el seu moment li vaig preguntar si per entendre Frec 2, obra que s’estrenà al Sampler Sèries del dia 19 de març de 2016, calia haver escoltat Frec 1, i la resposta va ser: “No!”. La base pianística és pràcticament la mateixa, però la diferència és la incorporació de la part electroacústica a mans del gran improvisador Joel Ryan. “El so resultant no té res a veure amb el de Frec 1, és molt més sonor i a la vegada camaleònic, estrany”, afirmava.

Aina Vega: Ara estrenes Frec 3 amb una ensemble amb quatre músics i un dissenyador de so. Què vols aconseguir amb una formació més gran, més textures, més sonoritat, més densitat i potència?

Hèctor Parra: Simplement seguir un camí diferent, una aventura nova en relació a Frec 1 i Frec 2. En no ser un solo ni un duo, la interacció entre ells esdevé més complexa, més imprevisible encara, els processos de simbiosi i de contrast tenen una influència de primer grau en les formes resultants.

AV: Què t’aporta cadascun d’ells?

Tant l’Almudena Vega a la flauta com la Miriam Félix al cello i la Núria Andorrà a la percussió ens han aportat a l’Agustí, al Ferran i a mi nous camps d’acció musical i noves maneres d’interactuar amb el piano, que diferencien notablement Frec 3 de les dues anteriors. Cadascuna d’aquestes tres artistes té una personalitat musical ben rica i desenvolupada, i al llarg de les sessions de treball han aportat sons instrumentals que no haguéssim ni imaginat com fer interaccionar amb el piano: flauta tocada amb l’ajuda d’una membrana labial, percussions granulars tocades amb pinyes, membranes fregades amb guants rugosos, etc.

AV: Què us uneix amb l’Agustí Fernández per tenir una relació tan fructífera?

HP: Amb l’Agustí ens coneixem des de fa uns quinze anys, però el  2011 em va contactar perque estava convençut que els nostres llenguatges expressius tenien molt a veure. Des de fa uns anys, l’Agustí, amb àmplia experiència en el jazz i també en la interpretació al piano de la música contemporània, desenvolupa projectes radicals d’improvisació lliure. A nivell acústic, explora sons que van de la simplicitat extrema dels modes quasi sinusoidals (textures xiulants extretes de les cordes mitges del piano tocades amb cautxú) fins a complexos sons saturats, propers al caos –exactament el mateix que m’agrada explorar a mi en la meva música escrita! Per la meva part, componc tant òperes com música simfònica, de cambra, per a instrument solista, així com música electrònica. Però amb aquesta col·laboració se’ns ha obert un escenari completament nou: poder incorporar l’energia i la musicalitat de l’Agustí com a eix principal de desenvolupament d’una arquitectura sonora multidimensional i minuciosament composada. Ell ha estat molt generós amb mi, posant a la meva disposició tota la seva paleta sonora. A part de tot això, ens avenim molt també a nivell personal.

AV: El paper de Ferran Conangla és particularment interessant. Com definiries l’espai sonor que esculpirà?

HP: L’enginyer de so Ferran Conangla, que ja ens ha acompanyat en Frec 1 i Frec 2, esculpirà l’espai sonor que percebrà el públic amplificant cada textura instrumental. Ha assistit també a diverses sessions de treball i ha pensat acuradament com exposar al púbic el mínim detall del que passa sobre la escena. De vegades, hi ha moments d’una delicadesa extrema, petites friccions de la pell sobre la fusta d’un woodblock o sobre les membranes dels bongos que serien pràcticament inaudibles a més de dos metres de distància sense l’ajuda d’en Ferran –que col·labora amb l’Agustí des de fa molt anys.

Fragment de la partitura de "Frec 3"|Autor: Hèctor Parra

Fragment de la partitura de “Frec 3″|Autor: Hèctor Parra

AV: Tal i com parles d’aquestes obres, t’imagino com una espècie de Gaudí: un arquitecte que crea formes orgàniques, plenes de vida, aprofitant l’energia dels intèrprets.

HP: Admiro immensament l’obra d’aquest artista universal i incomparable que és Antoni Gaudí. De ben petit jo estava fascinat per les seves formes, que recordo dibuixar sense parar. Potser això ha tingut una certa influència en la manera com concebo des dinàmiques d’energia i polifonia en el meu treball? Penso que potser és precisament la dinàmica tímbrica dels gestos i textures que entren en joc en les meves obres el que constitueix el cor de les seves estructures íntimes, i uneix perceptivament elements contrastants dins d’un context polifònic i amb grans tensions internes. En conseqüència, vàrem decidir que per avançar en la nostra recerca en el cicle Frec, calia transformar aquella musicalitat innata de l’Agustí en força compositiva fonamental, i el meu pensament estètic i estructural en ‘cos sonor’, en gest instrumental ple de vida i que sembla desenvolupar-se en temps real.

AV: Frec1 i Frec 2 apel·laven als instints més animals –com tota la música. A Frec 3 Això va in crescendo?

HP: Sí, sens dubte. Cada instrumentista en interacció viu cada moment de forma particularment intensa i permeable als estímuls externs. Durant les sessions de treball de Frec 3 me n’he adonat que no m’ha calgut introduir grans marcs teòrics ni conceptes globals (com he fet per contra en altres obres referides a teories científiques, com Hypermusic Prologue o Caressant l’Horizon, per exemple) per ajudar a definir-ne la forma. Puc afirmar que l’arquitectura de Frec 3 és fruit de la interacció productiva dels instints musicals més íntims de cadascun dels membres del grup.

AV: Com heu arribat a la “simbiosi expressiva global” que perseguies amb aquesta obra?

HP: Crec que ha estat precisament l’atenta escolta interior, combinada amb un estat d’extrema permeabilitat entre els quatre músics i el compositor (gairebé de trànsit xamàntic en alguns moments!), el que ha aconseguit que l’empatia de grup arribi a assolir aquest estat de simbiosi expressiva global.

AV: Parla’m del procés compositiu. Quines fases ha seguit?

HP: Amb l’Agustí ens vem reunir el passat estiu per planificar el treball durant el període que va de setembre de 2016 a febrer de 2017, que inclou sis sessions de treball d’unes quatre hores cadascuna. La gravació en vídeo de les sessions de treball i el seu estudi  posterior ha pres el paper d’una partitura escrita, totalment mancada de sentit en aquest projecte. Tanmateix, he realitzat una partitura gràfica, sintètica i força esquemàtica, que temporalitza les diferents seccions tant a petita com a mitjana i gran escala. Aquesta està concebuda per facilitar que els quatre músics puguin moure’s còmodament dins de l’estructura de la peça, tot improvisant i interactuant el més lliurement possible en la microescala temporal. La riquesa tímbrica i expressiva que despleguen els improvisadors en aquesta obra ha estat fruit d’un intercanvi oral continuat, que ha quedat documentat en les gravacions en vídeo de les sessions de creació. Podríem dir que Frec és una música de tradició oral.

AV: T’ha fet entendre millor l’essència dels instruments que hi intervenen?

HP: Crec que sí. Sempre que componc sento les energies internes del músic gairebé com si toqués l’intrument amb el meu propi cos (encara que jo mateix només toco el piano). En aquest projecte, com que el treball s’ha desenvolupat en viu, i la modulació compositiva l’hem pogut desplegar directament sobre els intruments, he après sens dubte noves coses, he pogut sentir noves forces internes, íntimes entre l’intrumentista, el seu intrument, el so resultant i la interacció de grup.

AV: Què diferencia Frec 3 de Frec 2 i Frec 1, essencialment? I què les uneix?

HP: Pel que fa al seu desenvolupament temporal, Frec 3 comença, igual que l’1 i el 2, amb les friccions de la mà de l’Agustí explorant les rugoses i efímeres sonoritats de la seva pell sobre la fusta. I per simbiosi, al cap de poc, el violoncel respon amb sons igualment rugosos i afustats, granulars i filtrats, tot prement fins a l’extrem les cerres sobre la fusta de l’arquet i, de retruc, sobre la caixa harmònica de l’instrument. Un ésser orgànic sembla prendre vida i es vol expressar, encara que precàriament, amb veu rogallosa i granulada. La flauta, per contra, juga un paper dialèctic amb aquests dos ‘instruments de corda’: s’hi contraposa amb una continuïtat sonora, resultat de llargues expiracions en posicions harmòniques molt agudes i amb molt aire i poc so. I la percussió s’afegeix a les textures dels primers, desequilibrant el grup, i accentuant momentàniament el caràcter aïllat i fràgil de la flauta, l’unic instrument del quartet íntimament vinculat a la respiració humana.

AV: Quins projectes més immediats tens?

HP: Actuament estic component una obra de prop d’una hora de durada per al violoncel·lista Arne Deforce i electrònica en viu, que s’estrenarà a la propera Ruhrtriennale, el 4 de setembre vinent. També es podrà escoltar a la Biennale de Lyon, a l’Archipel de Ginebra i al Conertgebouw de Bruges, a Flandes a partir de 2018. Per altra banda, estic desenvolupant també dos projectes orquestrals ben diferents: el primer, Inscape, per a orquestra sinfònica de vuitanta músics i l’ensembe InterContemporain –amb els deus músics literalment ‘suspesos’ en l’espai de la sala de concerts. Serà un viatge psicoacústic de 30 minuts (i amb electrònica en viu feta a l’IRCAM) a l’interior d’un forat negre, i la sortida inesperada a un altre univers, completament desconegut. L’estrena serà precisament a l’Auditori de Barcelona, el proper 19 i 20 de maig de 2018 dins la temporada de concerts de l’OBC, i el juny de 2018 s’estrenarà a França, a la Philharmonie de Paris i també a l’Auditori de Lille. També es farà a la Filharmònica de Colònia durant la temporada 2018-2019. El segon projecte orquestral és un encàrrec conjunt de l’Orquesta Nacional de España, amb David Afkham com a director (estrena pervista per abril de 2018 a Madrid), i de l’Orchestre National de Lille, com a part de la meva residència de composició a l’auditori d’aquesta ciutat.