Ha mort Muriel Casals

14.02.2016

La diputada de Junts pel Sí, una de les cares més visibles del procés, el sobiranisme civil i la cultura catalana, no ha pogut superar les greus ferides que va patir quan fou atropellada per una bicicleta el passat 30 de gener. L’expresidenta d’Òmnium ha mort aquesta matinada després d’haver estat ingressada a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Muriel Casals.

Muriel Casals.

Muriel Casals va néixer a la ciutat francesa d’Avinyó l’any 1945, filla de pares exiliats. Va estudiar Economia i es va convertir en professora emèrita de la UAB, on fou vicerectora del departament d’Economia i Història econòmica entre el 2002 i el 2005. A banda de la seva tasca com a docent, Casals era coneguda per la seva militància política i pel seu compromís amb el sobiranisme, i també va formar part del consell d’administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (l’actual CCMA).

Més endavant es va integrar en diferents organismes i entitats de la societat civil, però el protagonisme més destacat el va adquirir durant els darrers anys com a presidenta d’Òmnium Cultural, càrrerc que va ocupar des del març del 2010 fins al juliol del 2015. Ha estat una de les grans impulsores del procés soberanista i el dret a decidir, així com de les mobilitzacions organitzades conjuntament amb l’ANC. Fins ara era una de les diputades de la lllista de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya.

Casals, que serà recordada pel seu carisma i pel seu tracte respectuós, ha mort aquesta matinada als 70 anys, deixant enrere una dilatada trajectòria de compromís polític, social i cultural. Aquest matí a les set, Òmnium Cultural i Junts pel Sí han confirmat la seva mort.

L’actual president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha fet un escrit en la seva memòria, en què recorda la seva valentia i llibertat de pensament, l’esforç i l’amabilitat. Així és com la defineix: “Intel·ligent, astuta, múrria i amb molt sentit de l’humor. Combinava un cos fràgil amb una fortalesa d’esperit enorme […]. Per ella sovint era un «petit calvari» sortir a escena, però sempre se sabia sobreposar; sabia que parlava en nom de la gran família d’Òmnium, que ens tenia sempre al darrere i notava el nostre escalf. La seva serenitat en molts moments complicats ha estat una referència per a tots”.

Aquestes són les últimes paraules que li dedica: “Per això hem volgut seguir el seu exemple. Per això hem après a persistir. A trobar la síntesi dels missatges, a vèncer la por amb l’esperança, a no confondre mai la sinceritat amb la imposició de les nostres idees. I hem après també a estimar una mica més la cultura i a cuidar els mots i a ser lliures i a voler per a tothom la mateixa llibertat, “«a ser cada dia una mica millors»”.

Etiquetes: