Guinovart, trencant els límits

2.07.2017

En el marc de la commemoració del desè aniversari de la mort del pintor Josep Guinovart (1927-2007), des del passat 16 de juny i fins al 17 de setembre de 2017, la Biblioteca Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, acull una bona exposició sobre el pintor. Peces molt escollides donen títol a la mostra Guinovart, trencant els límits.

Un fragment de la exposició de Guinovart a Vilanova i la Geltrú | Foto: Teresa Costa-Gramunt

     Entre els colors del mar i la terra, entre els blaus i els blancs i els ocres i els terrosos, Guinovart busca trencar els límits convencionals de la pintura, començant per mostrar teles esquinçades, llenços que surten del bastidor, marcs oberts o cremats, quadres realitzats en diversos relleus i textures, finestres obertes a la imaginació, miralls que reflecteixen l’interior de la pintura alhora que reflecteixen l’espectador… Formes de concebre la manifestació artística depassant la tela, el marc, la convenció. La seva filla Maria diu de manera col.loquial que a Guinovart la bandera que més li agradava era la bandera pirata, per a ell símbol de transgressió i llibertat.

El llenguatge artístic de Guinovart, que es va voler lliure de cotilles academicistes, es va manifestar en un tipus d’informalisme que mai no va esborrar del tot elements figuratius, que inclou cal.ligrafies i signes gràfics, així com elements visuals i matèrics que es poden concretar en un plat, en una fusta cremada, en un trencadís o en un mirall, i només són exemples d’aquestes incorporacions en el conjunt de l’obra que en aquest context pren una forma tridimensional. Cap als últims temps, i fruit de la reflexió sobre la pròpia obra i atenent la reminiscència dels seus orígens biogràfics, ja siguin a mar* o a terra endins*, l’artista es va sentir cridat a donar color i forma amb el seu llenguatge propi, cada vegada més depurat, els quatre elements de la naturalesa: aigua, terra, aire i foc.

Un dels quadres on Guinovart juga amb la matèria | Foto: Teresa Costa-Gramunt

En el passeig per aquesta exposició veiem els quatre elements elaborats plàsticament de diverses maneres, ja sigui que en les seves obres s’hi representi una al.legoria marina ja sigui que s’hi representi una al.legoria del món rural. En totes les obres hi respira un aire, una atmosfera que es percep gairebé físicament i alimenta un foc viu i transformador de la matèria artística, que pren formes sorprenents i trencadores.

Tota obra reeixida és fruit de la maduresa artística del seu autor. I sens dubte aquesta mostra dóna la mesura assolida per Guinovart: un univers en el qual es reflecteix el seu món personal (i pel qual el reconeixem), així com els elements que evoquen l’univers que compartim, ja sigui que el contemplem en la vigília o en el somni, o com en una visió, aquella visió en què, tot estant concentrats en la pintura com davant d’una icona, podem ser capaços fins i tot d’escoltar els colors i les formes que veiem, podem oir-ne el seu so íntim.

Provi l’espectador o espectadora a aturar-se una bona estona davant d’una de les obres exposades a la mostra Guinovart, trencant els límits. Els colors líquids, aeris, terrals i ignis componen una peça musical que evoca la creació mateixa en trànsit, en evolució. Melodies i ritmes que tot condensant-se en un gent, en un traç, dibuixen unes formes que atrauen cap endins fins a escoltar el propi so interior agermanat amb el mar, la terra, l’aire, el foc.

Potser això és el que vol l’art, el d’ara i el de tots els temps en el seu sentit més profund: connectar-nos a través de la sensibilitat i trencar així les barreres mentals que aparentment ens separen. L’art de Guinovart, doncs, en l’acció de trencar també aquests límits.

 

 

A Vilanova i la Geltrú es pot visitar la instal.lació marina que Josep Guinovart va fer a la Torre Blava. A Agramunt es pot visitar el museu Espai Guinovart, on predominen obres que evoquen la terra de secà.