Guillén, un altre arxiu que se’n va

28.10.2014

Joan J. Guillén (Fuente del Maestre, Extremadura, 1947) és un artista polifacètic: dibuixant satíric i il·lustrador, escenògraf i figurinista teatral, pintor. La seva obra no ha estat prou valorada i aquest dijous 30 d’octubre ha donat el seu arxiu amb tot el seu llegat a la Biblioteca Nacional d’España perquè a Catalunya ningú ha mostrat interès.

Joan Guillén | Foto Jordi Artigas

Joan Guillén | Foto Jordi Artigas

 

La veritat és que havia perdut la pista de feia anys al dibuixant Guillén, creia que havia abandonat la seva tasca d’humorista gràfic de premsa per dedicar-se a l’escenografia i el figurinisme per al teatre, però per sort no és ben bé així, perquè si ja no publica a la premsa de paper sí que ho continua fent a la digital: fa una vinyeta en color de l’actualitat política a Catalunya Plural. Sortosament Guillén no ha perdut la seva mordacitat ni la llengua viperina que demostrava a l’època de la fi del franquisme i la primera Transició.

L’he retrobat fa poc amb motiu de l’entrevista filmada que li ha fet l’equip de la “Memòria dels Dibuixants” amb els companys Jordi Morraja i Josep Calle. Joan J. Guillén (Fuente del Maestre, Extremadura, 1947), és un dibuixant satíric i il·lustrador, també escenògraf i figurinista teatral, pintor, s’ha dedicat durant anys a l’ensenyament a l’Institut del Teatre, i com molts altres artistes a l’hora de la jubilació…continua treballant, actualment en especial en la creació de noves produccions –escenografia i figurins- per a teatres d’òpera de tot el món i per a obres teatrals. Va ser el creador de la cavalcada de la inauguració de l’Expo de Sevilla de 1992 que va dur a terme la companyia Els Comediants. També va ser el responsable de la memorable comparsa de caps-grossos celebrada l’any 1981 amb motiu del centenari de Picasso. Entre els seus muntatges operístics La flauta màgica de Mozart.

Tota aquesta obra obtingué merescudament l’any 1999 el guardó més prestigiós del sector: la Medalla d’or de figurinisme a la “Quatrienal d’Escenografia” de Praga.

 

Tira còmica de Joan Guillén a Tele/Extrés, abril 1969

Tira còmica de Joan Guillén a Tele/Extrés, abril 1969

L’humorista gràfic

Els inicis de Guillén a la premsa catalana, l’any 1969, van coincidir amb un dels més rigorosos “Estados de excepción” del franquisme. Des de les pàgines de l’innovador i ja mític diari Tele / Exprés, Guillén hi publicava una tira sobre personatges populars del moment anomenada “’Comic’ Actualidad”. També va fer dibuixos als jutjats per a la secció de cròniques judicials del diari.

Guillén va ser un dels protagonistes de primera fila de l’humor gràfic de la premsa de finals del Franquisme i la Transició. Va patir la censura i també les amenaces de l’ultradreta. El setembre de 1977 va publicar a Tele/Exprés tres acudits amb Franco com a protagonista, probablement els primers dibuixos que van trencar aquest tabú a la premsa espanyola.

Segons explica Guillén, el director del diari li va recomanar que estigués uns dies “desaparegut” perquè a la redacció s’havien rebut amenaces de mort… i aquella gent no estava per bromes.

A més de publicar al Tele /Exprés, va col·laborar en diferentes èpoques a El Periódico de Catalunya amb acudits diaris, La Vanguardia i Diari de Barcelona. A revistes com Triunfo, El Món, Arreu, Presència, Destino, protagonitzant també l’eclosió de revistes d’humor de l’època de la transició, com ara Por Favor i Muchas Grácias de Barcelona i Hermano Lobo de Madrid.

GUILLÉN, Joan, Por Favor

GUILLÉN, Joan, Por Favor

Molts recordem encara les vinyetes de color de pàgina sencera, publicades a Por Favor (1974), com aquella en què el general Spínola esdevenia una fada de conte a propòsit de la “Revoluçâo” de Portugal; o la del ministre de Franco, José Solís Ruiz conegut com “la sonrisa del Régimen” reconvertit en “San Isidro Solís labrador”…

La inquietud i l’afany d’explorar nous camins el va portar a ser pioner de l’animació per ordinador entre els anys 1985 i 1987, quan l’informàtica encara no possibilitava les “meravelles” gràfiques actuals. Es tractava de la filmació de les seves vinyetes, dos fragments setmanals d’un minut cada una per a l’espai “Microclip”, primer al Telenotícies de TV3 i posteriorment per a l’Informatiu de TVE a Catalunya. Les animacions estaven inspirades en la tècnica elemental de la joguina anomenada “Cine NIC”.

Donació a la Biblioteca Nacional d’España

Quan vaig concertar l’entrevista amb Guillén, no esperava la notícia que em va donar i que després em va detallar a l’entrevista, que havia fet donació (conservant però la propietat intel.lectual) del seu arxiu a la Biblioteca Nacional de España, de Madrid. I tal com transcric aquí m’ho explicà en un correu del 6 d’octubre: “(…)Aprofito aquesta represa del nostre contacte per informar-te (crec que un estudiós del tema com tu ho ha de conèixer) que a raó de la meva participació en la magnifica exposició sobre la Transición que va muntar la Biblioteca Nacional de España, em van demanar i vàrem acordar cedir a aquella institució una primera part del meu arxiu de dibuixos publicats durant aquells anys i fins a l’actualitat, així com del fons dels meus treballs escenogràfics per a teatre i òpera, i amb els que la BNE crearà el Archivo Guillén.

La donació ja ha estat efectuada i ara el dia 30 d’aquest mes d’octubre tindrà lloc l’acte públic de presentació, acte que serà presentat pel periodista Enric Juliana i l’escriptor i exdiputat del PSUC Ignasi Riera (parlarà de la meva vessant de dibuixant satíric) i per Joan Matabosch, exdirector artístic del Liceu i actualmente director del Teatro Real de Madrid, que tractarà de la meva vessant escenogràfica.”

En efecte, la donació s’ha produít arran de l’exposició celebrada a la BNE (exposicions que mai arriben a Barcelona) “La Transición en tinta china”, i al web de l’autor es detalla que un primer lliurament està integrat per 1.700 originals de dibuixos publicats des de 1970, així com quaderns i originals d’escenografies i vestuaris per a l’òpera i el teatre. Una foto il.lustra l’acte de signatura de fa uns mesos on apareixen la directora de la BNE, Ana Santos Aramburu i en Joan Guillén.

GUILLÉN, Diari de Barcelona, 9-1-1990

GUILLÉN, Diari de Barcelona, 9-1-1990

Què ha passat? Doncs que un cop més el patrimoni artístic d’autors catalans se’n ha anat a Madrid enmig d’unes discretes negociacions. Un cop més, i quants en portem ja? Una vegada més les institucions de l’Estat ens han passat la mà per la cara, mentre les institucions catalanes, els museus i els arxius han badat…, tot plegat recorda l’antiga faula dels conills que discutien si els gossos que arrivàben eren llebrers o conillers…

Guillén m’ho explica amb serenitat però també amb una certa indignació, la cosa està clara: després de portar una carrera artística d’uns 45 anys i d’haver reunit un imponent arxiu, ningú a Catalunya ha mostrat interés perquè la seva obra romangués aquí, el lloc on ha estat creada. En canvi a Madrid li han ofert bones condicions, crearan un espai amb el seu nom, cosa que aquí no s’ha sabut o no s’ha volgut fer… Fins quan passaran aquests casos lamentables?

Consulteu els webs:

Joan Guillén: http://www.escenografia.com

Diari Catalunya Plural: http://www.catalunyaplural.cat