Guillem Terribas penja els guants

3.01.2015

Guillem Terribas, fundador i soci principal de la Llibreria 22 de Girona ha anunciat avui que es jubila després de 36 anys al capdavant de la llibreria. Hem conegut la notícia a través del compte de Twitter d’en Salvador García-Arbós, que també ens ha fet saber que el rellevarà en Jordi Gispert Saget a partir de l’1 de febrer del 2015.

Guillem Terribas | Foto: Marc Martí / Diari de Girona

Guillem Terribas | Foto: Marc Martí / Diari de Girona

Terribas ha proposat la seva jubilació al consell d’administració de la 22, formada per 26 accionistes que l’han acompanyat tots aquests anys. Terribas passarà a ser president del Consell de la 22 i continuarà presentant el premi Casero i seguint de prop els actes de la llibreria, però descarregarà la gestió i gerència a en Jordi Gispert, que a partir d’ara agafa el timó de la llibreria.

“Era el moment de fer el pas”, ens ha explicat Terribas per telèfon. “I la decisió ha estat motivada per dos factors. El primer és que tenim una persona, en Jordi Gispert, perfectament capacitada per agafar el relleu. I segon, la crisi demanava una reestructuració de personal i l’eliminació del meu sou permetrà reduir la càrrega salarial sense acomiadar ningú”.

Terribas ha estat des de sempre un llibreter de batalla. Va fundar la Llibreria 22 l’any 1978 i ha treballat des de sempre per promoure i difondre la cultura. A les seves memòries, Demà serà un altre dia (Ara Llibres), que va publicar l’any 2007 explica: “Em considero un dels homes més afortunats del món: he estat sempre allà on he volgut estar, i sempre m’hi ha acompanyat gent extraordinària. Ara ja puc citar, com un senyor, Clint Eastwood: «Això és la meva vida, és la meva sang»”, diu en un moment de l’obra.

A propòsit d’aquesta obra, Ignasi Moreta, al seu blog, ens fa un retrat molt particular de la figura de Guillem Terribas: “Terribas apareix als ulls del lector com un entusiasta promotor d’iniciatives culturals de tota mena, el que avui alguns anomenen un activista, i altres (més cursis), un agent cultural. Compagina la seva activitat professional en diverses empreses amb iniciatives de tipus cultural, polític i fins religiós. Terribas no renega del seu inicial compromís cristià, al contrari: ens explica clarament la importància que va tenir en la seva vida el pas per l’escoltisme, les seves activitats teatrals a recer d’una rectoria, el fet d’anar a missa fent de monitor a l’església («conduïa les misses del diumenge i llegia tant l’epístola com les pregàries. Si convenia, feia més d’una missa»), la fundació d’una «comunitat amb arrels cristianes»… I, amb la mateixa naturalitat, explica la seva pèrdua de fe: «em va passar el mateix que al protagonista d’Incerta glòria, de Joan Sales: un dia em vaig despertar i em vaig adonar que havia perdut la fe. Sóc molt respectuós amb les conviccions religioses, però ara no en tinc.»”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Hi ha persones que , sense proposar-s’ho, serveixen d’exemple: el seu entusiasme i la seva convicció són, també, el seu plaer. En la seva coherència, Guillem Terribas és un model de llibreter, d’activista, de cinèfil, de lector… però també –mireu les paraules reproduïdes més amunt– d’economista ! : es jubila perquè així la llibreria s’estalvia el seu sou! El pol oposat a les mil corrupcions que ens arriben cada dia. Tenim sort d’haver-lo tingut a la 22, i a les mil iniciatives que ha contagiat a tantes i tantes persones. Un pencaire, un amic, un savi, un escriptor més que notable; segur que tots hi podrem continuar comptant. Molt bon 2015 a en Guillem Terribas i a la 22.