Guillamino té un altre do

12.11.2013

Avui 12 de novembre arriba a les botigues ‘Un altre jo’, el nou disc de Guillamino & the Control Z’s. 10 noves cançons en català enregistrades en cinta amb tots els músics junts a l’estudi, amb un marcat aroma soul.

 

Guillamino i Control Z

 

“Em pregunto qui sóc”, canta Guillamino. Si ell no sap la resposta, imagineu-vos els oients despistats que obren els ulls com taronges amb cadascuna de les seves mutacions. Guillamino no té un altre jo, en té quinze. El que sorprèn és que en aquest disc en mostra només un: el seu jo més funky. Un jo fet de sons orgànics, veu soulera i el groove de sempre, estirant el fil de la seva cançó més popular fins avui, “La vida” (2008). Soul i funk per la vena, sí.

“Voldràs rebobinar, buscaràs el control zeta”… Doncs no. Guillamino estrena banda, els Control Z’s. I ho fa curiosament en un disc produït sense control Z. Està gravat en calent, buscant que la primera presa sigui la bona. Tres dies de gravació analògica, mescla en cinta i cap a casa. Recollint l’adrenalina que desprenen els músics quan toquen junts i se senten a gust, amb la secció de metalls donant-ho tot. Energia i sensibilitat a parts iguals, capturades al vol.

Un esperit que enllaça amb la factoria Daptone i encara més amb artistes com Mayer Hawthorne o Jamie Lidell que -com Guillamino- arranquen en l’electrònica per derivar cap al soul. I cal no oblidar els grans referents, des d’Al Green fins a Stevie Wonder. Zero màquines, els humans al poder!

“Tot el que m’envolta a vegades sembla una il·lusió…”

“Un altre jo” és un disc de cançons, carregades de groove però cançons al cap i a la fi. 10 noves cançons, totes en català per primer cop en un disc de Guillamino.

S’obre amb “És fosc”, un passeig nocturn per l’Empordà que comença intimista i emprèn un crescendo metàl·lic on els Control Z’s ja mostren les seves millors cartes. És el moment de mostrar els temes més vitals del disc, el punch de “Verd verd verd”, “Cel tan blau” o el primer senzill, “Un altre jo”, a més de temes pop que poden donar sorpreses, com la persistent “Un altre cop”. La segona part del disc és territori de balades soul, algunes carregades d’energia continguda (“Quan quan quan”) i altres marcades per una màgica senzillesa (“Nina”). Es completa amb “Demà a les 3”, inspirada en el conte homònim de Pere Calders.

Per més que la música camini sola i faci ballar, cal no oblidar la importància que els textos tenen en aquest disc. Les lletres, sovint fent tirallongues de monosíl·labs, revelen un univers introspectiu (“Vaig veure els problemes passar rodant com les boles de pols gegants abans d’escombrar”) que no exclou clucades d’ull a l’actualitat, uns “sobres blancs plens de bitllets molt grans”. Al final, el consol de sempre: “Quan l’amor s’hi posa, sobren tantes coses que ens han preocupat”. Doncs sí.

Els Control Z’s està format per Toni Molina, bateria, Gerard Cantero, baix, Jordi Rudé, guitarra elèctrica, piano, hammond i coros, Genís Bou, saxo tenor, baríton i flauta travessera, Sidru Palmada: trombó, Andrés Tosti, trompeta i Judit Neddermann, coros

El disc ja es pot escoltar des d’ara mateix al Bandcamp o aconseguir-lo a la Bankrobber Store També podeu gaudir d’aquest clip realitzats per The Bazar que mostren fidelment el procés de gravació: